Després de mesos de dur entrenament, un més que d'altres, tot s'ha de dir, tornem a ser a Barcelona. Sembla mentida lo ràpid que passa un any. Aquest any ens presentem amb l'equip de gala de les maratons. Tete, MªÀngels, Tono, Quim i Fer.
El planning el mateix que l'any passat. Sortida en tren cap a Barcelona dissabte al migdia per passar la tarda i viure una mica l'ambient de la vispera, recollida de pitralls i bossa del corredor, visita a l'expo runner i cap a sopar i dormir aviat.
 |
| Els SdV després de recollir la bossa i el pitrall |
Aquest any ens allotjàvem a un apartament al Barri Gòtic a pocs metres del Liceu. Un important salt de qualitat respecte l'any passat quan es vam allotjar a un alberg davant de l'Illa Diagonal. Aquesta vegada, això sí, no vam poder fer nous amics asiàtics.
Despertador a les 6 del matí. El tret de sortida de la marató és les 8:30 i volem ser allà aviat, no se ben be per qué, suposo que per canviar-nos amb tranquil·litat i gaudir una mica de l'ambient.
.jpg) |
| A l'apartament possant amb les samarretes de la marató. |
6:30 esmorzar consistent a base de suc, magdalenes, llet, galetes, xocolata, embotit, iogurt amb muesli, fruita, etc.... hem de carregar bé els dipòsits. L'any anterior vam pagar car un esmorzar escàs. Ens llevem com el dia, una mica ensopits, no tenim masses ganes de córrer. Deuen ser el nervis previs. Encara queden dues hores per la sortida i esperem que per aquella hora ja tindrem la ment a punt.
7:15 Agafem el metro a Liceo cap a Plaça Espanya. A les rambles ja es respira l'ambient. Corredors que es dirigeixen també cap a la boca del metro. A l'andana es barregen els runners amb els noctàmbuls que tornen a casa i ens miren com si fóssim uns sonats, exactament de la mateixa manera que no fa gaire els hauríem mirat nosaltres. Quan pugem al vagó, aquest ja es ple de corredors i a cadascuna de les dues o tres parades que hi ha fins el nostre destí, van pujant encara més. A l'estació de Plaça Espanya, punt final del trajecte, els estranys són els que porten sabates. Em crida l'atenció un punkie amb txupa de cuiro, cinturó de punxes, cresta i malles i bambes de running. No se si és un runner o simplement que intenta mimetitzar-se.
.jpg) |
| Al metro cap a la sortida de la marató |
7:30: Ja som a Plaça Espanya. i enfilem cap a l'Avinguda MªCristina on es troben els calaixos de sortida i el guarda-roba. El dia està ben negre, plovisqueja però la temperatura es ideal per córrer. No farà sol, ni calor i aquest punt de fresqueta es transformarà en una temperatura agradable quan comencem a córrer.
Ens anem a treure el xandall, deixem les bosses, fem cua al lavabo qui ho necessita, mengem un plàtan i ens fem les fotos de rigor amb els companys de La Flama de l'Escala. Tot i la pluja l'ambient és magnífic i a les 8:15 ens dirigim als nostre respectius calaixos. En Tete pitrall vermell pels que tenen com a objectiu fer entre 3:00'-3:15',. En Tono i en Quim pitrall verd pels que volen fer entre 3:30'-3:45' i la MªÀngels i en Fer pitrall gris pels que tenen com objectiu entre 3:45'-4:00'.
 |
| En Quim i en Fer amb els de la Flama poc abans de la sortida |
8:30: Es dona la sortida oficial pels professionals i L'elit de la distància. A partir d'aquí anirem sortint escalonadament per calaixos. Possiblement aquests són els pitjors moments. Portem ja 15 minuts posicionats, continua plovent i amb samarreta de tires alguns comencem a tenir fred. Fins que els darrers del SdV travessem l'arc de sortida i comencem a córrer hauran passat 13 minuts des de que han donat el tret de sortida, es a dir, gairebé mitja hora sota la pluja.
 |
| En Fer als primers Km. Just al costat i tapada per ell hi ha la Mª Àngels |
Tots sortim a un ritme acorde als nostres objectius. En Tete al voltant de 4'30" per Km. En Tono i en Quim surten junts però des de bon principi es separen i en Tono tira cap endavant amb l'objectiu clar de intentar arribar en 3:30'. En Quim amb un objectiu més modest d'uns 3:40' no intenta seguir-lo. Per darrera la Mª Àngels i en Fer tenen com a únic objectiu baixar tot el que puguin de les 4 hores i sobretot gaudir al màxim sense patir en excés.
 |
| En Quim a la Gran Via |
El temps acompanya als corredors, almenys per aquells que no ens agrada la calor. Ha deixat de ploure tot i que de tant en tant cau algun petit ruixadet gens molest i que fins i tot s'agraeix. La temperatura és perfecta. Conforme va avançant la cursa i el matí, cada vegada es veu més públic al carrer. Al quilòmetre 18-21 a la Meridiana, en un tram d'anada i tornada trobem el nostre particular equip de supporters format per les nostres famílies que porten globus verds per tal que els puguem veure. Accelerem el ritme i en el cas de la MªÀngels i en Fer, per primer cop baixem de 5 minuts per quilòmetre (s'ha d'impressionar a les famílies).
.jpg) |
| Els incondicionals seguidors dels SdV a l'estació de Girona |
És en aquest tram on es pot apreciar la magnitud d'aquesta marató. Dos quilòmetres d'anada i dos de tornada permeten veure les cares dels que et precedeixen i també dels que et segueixen i adonar-te de la gran número de participants. 10 Km més tard tornarem a trobar les nostres famílies a la Diagonal, en un altre tram d'anada i tornada just abans d'arribar al pk 30, punt on es pot dir que comença la marató de veritat.
A partir d'aquí ja no els veurem fins a la línia d'arribada i quedem sols amb les forces que ens queden fins al final.
.jpg) |
| Els nostres supotters esperant a la Meridiana. Tardaran a pasar, tot just arriben els bons del pitrall groc |
Des del pk 30 al pk 35 és un moment dur. Les forces comencen a minvar, però encara queda moltíssim per arribar. Aquest tram recorre tota la zona de Fórum i el Port Olímpic i no sol haver-hi excessiva gent per animar. Aquí la força mental és més important que la força física. Es hora de prendre uns gels, hidratar-se, menjar i deixar volar la ment en altres coses. En definitiva, toca posar el pilot automàtic.
Així fins als pk 36 on arribem al Parc de la Ciutadella i comencem la pujada a l'Arc del Triomf. Allà sota l'imponent arc es forma a banda i banda un passadís humà que sota la pluja aplaudeix i ens anima cridant els nostres noms. Això ens dona un plus de força suplementaria vital per encarar els darrers quilòmetres. El públic és cada vegada més nombrós i a Plaça Catalunya arriba al seu punt culminant.
.jpg) |
| En Tete posant bona cara quan veu la familia |
Comencen la baixada pel Portal de l'Àngel fins a la Catedral, l'últim tram de descens abans d'encarar el tram final de la marató. Un cop a la Catedral, agafem una darrera ampolla d'aigua i un parell de quilòmetres plans per Via Laitana i Passeig Colom abans d'arribar al túnel de l'infern, els dos darrers quilòmetres de la marató: La pujada del Paral·lel,. En condicions normals es una suau pujada i per algú que no corri fins i tot no s'haurà adonat que és un carrer que fa pendent. Però quan es porten 40 Km. a les cames i ja es flaira la meta el pendent es maximitza fins límits insospitats. Una llarga recta de 2 Km. al final de la qual s'intueix, o volem intuir, un petit punt vermell que correspon a l'arc inflable situat a Plaça Espanya i que marca el pk 42. A partir d'aquí es gira a l'esquerra per entrar a l'Avinguda Mª Cristina i enfilar els darrers 195 m. de la cursa. Però per això encara falta molt. Aquest 2 Km. s'han de suar i patir. Són els 2 Km. que portes visualitzen des del moment de la sortida i molt abans i pels quals has estat fent tota la preparació mental.
 |
| En Tono en plena marató |
Al cansament físic i mental cal afegir l'ansietat que produeix la proximitat de la meta. Si la marató fossin 50 Km. potser el nostre cos els aguantaria igualment, però el sol fet de saber que només som a poc més de 2000 metres accelera el cos i el neguit per arribar, les pulsacions es disparen i la sensació de fatiga és encara més pronunciada.
 |
| En Tete, com sempre, serà el primer dels SdV en creuar la línia d'arribada |
Concentració màxima en aquell petit punt vermell que no saps si és un semàfor o és pk 42. És igual, és la referència a seguir. Molts corredors disminueixen sensiblement es seu ritme, molts altres comencen a caminar. Els que aconseguim mantenir el mateix ritme tenim la impressió de que anem molt i molt depresa, però no som nosaltres els que anem ràpids, és que al voltant nostre tot s'ha aturat. Continuem esquivant corredors. Portem molta estona pujant i confirmem que aquell punt vermell era en realitat un semàfor. No passa res, ara sí, amb total seguretat, aquella cosa vermella d'allà al fons deu ser l'arc vermell de Plaça Espanya. Ja estem arriben per fi. Pip-pip, sona l'alerta del GPS, avisant, que acabem d'arribar al pk 41. No pot ser!!! encara 1 Km de pujada!!!, segur que s'ha perdut el senyal. Però no, davant nostre apareix el cartell anunciant el quilòmetre 41. Apretem les dents i passem de llarg el darrer avituallament, ja no tenim forces ni per agafar l'ampolla d'aigua.
 |
| En Quim patint el Paral·lel |
Encarem el darrer quilòmetre. Cada vegada hi ha més gent. Alguns ens criden pel nostre nom. Això ajuda molt. Un quilòmetres abans, quan senties el teu nom, et giraves i feies un somriure o un senyal d'agraïment. Ara ja no. El sol fet de girar la vista cap a la persona que t'anima suposa una despesa d'energia que un no està disposat a fer tot i que ho agraïm profundament.
 |
| En Fer negociant els darrers metres amb en Pau al fons |
Concentració màxima, la ment totalment en blanc, la vista fixa en el punt vermell que cada cop es fa més gran Sí, ara sí, ja no és un punt, ara té volum i forma. Això ja s'acaba. De cop el punt muta clarament en una forma d'arc. Encara falten alguns centenars de metres per arribar, però ara ja veiem clar que la marató es nostra, sí o sí. Quan passem per sota l'arc vermell, el patiment haurà acabat. Només faltarà la recta final, 195 metres 195 metres per gaudir, emocionar-nos i recórrer amb els nostres nens. Són el nostre premi i els nostre minut de glòria. Els 195 metres que donen sentit a tota la marató i en els quals veus clar que, malgrat tot hi tornarem.
 |
| L'arc vermell i el 195 m. finals des de la terrassa de les Arenes |
Classificació dels SdV
 |
| En Quim quan encara feia bona cara |
 |
| I en Fer també |
 |
| En Tono travessant la línia d'arribada escoltat per la seva familia |
 |
| En Quim entra amb la Mariona |
 |
Queda clar que el fill té molt més estil que el pare
|
 |
| Un altre moment de l'arribada d'en Quim |
 |
| Arribada d'en Fer amb els bessons |
.jpg) |
| En Tono i familia a l'arribada |
.jpg) |
| La Mª Àngels i en Fer acompanyats dels nens |
 |
| Després de la marató dinar de families al Centre Comercial Les Arenes |
Bonus Extra: Harlem Shake a càrrec del nens al tren de tornada a Girona
Mapa amb el recorregut de la Marató
Ver Marató Barcelona 2013 en un mapa más grande
