S'acaba l'any i s'acaba
com es va començar, es a dir, corrent. Tot i que el sant de l'amic
Stalone és el 31 de desembre cada vegada són més les Sant
Silvestrres que es celebren fora d'aquesta data. De fet podem
dir que hi ha més el dia de Sant Esteve que el dia al qual fa
referència la seva denominació. La raó és senzilla, intentar
competir amb la 'Sansi' de Girona es com punxar en os. Per això Sant
Silvestres amb molta més tradició que la de Girona s'han avançat
en el calendari a l'endemà de Nadal per poder mantenir la seva
clientela habitual. Dos exemples són Riudellots i Llagostera. En
totes dues curses vam tenir representació del Som del Verd que van
aprofitar per baixar els torrons de la nit i el dia de Nadal i fe
lloc pels canalons del migdia.
A la 'Sansi' de Riudellots teníem en principi dos representats: en Carles Grabalosa i en Lluís Orduña. El primer no va poder participar finalment per raons personals. El que sí que va poder participar i amb molt bona marca va ser en Lluís que al grup del Facebook ens deixa la seva crònica:
Recorregut de 7 Km.: el primer molt lleig pel polígon industrial i en pujada, després 2 km per camps abans de creuar la carretera i fer 3 km més també entre camps però aquesta vegada pel marge del riu. El darrer km, pel poble vell i el tram final en pujada fins el pavelló. Tot plegat un recorregut xulo i un dia fresquet però amb una temperatura molt bona per córrer. El meu temps personal: 30' 50"
Pel que fa a Llagostera, es tractava d'una cursa de 10 Km. en la que van participar la Mª Àngels, l'Agnès i en Josep. Tot i que no tenim crònica, les impressions van ser també molt positives respecte al recorregut de la cursa.
A la 'Sansi' de Riudellots teníem en principi dos representats: en Carles Grabalosa i en Lluís Orduña. El primer no va poder participar finalment per raons personals. El que sí que va poder participar i amb molt bona marca va ser en Lluís que al grup del Facebook ens deixa la seva crònica:
Recorregut de 7 Km.: el primer molt lleig pel polígon industrial i en pujada, després 2 km per camps abans de creuar la carretera i fer 3 km més també entre camps però aquesta vegada pel marge del riu. El darrer km, pel poble vell i el tram final en pujada fins el pavelló. Tot plegat un recorregut xulo i un dia fresquet però amb una temperatura molt bona per córrer. El meu temps personal: 30' 50"
Pel que fa a Llagostera, es tractava d'una cursa de 10 Km. en la que van participar la Mª Àngels, l'Agnès i en Josep. Tot i que no tenim crònica, les impressions van ser també molt positives respecte al recorregut de la cursa.
Però la cursa estrella de la setmana és la Sant Silvestre de Girona. Un
any més ha batut el seu record de participants amb més de 1400
corredors, xifra amb la qual es tancaven les inscripcions. A aquests s'han d'afegir els corredors 'pirates' o que corren sense dorsal, i que vam poder constatar que eren un bon grapat. En només cinc edicions, aquesta cursa ha esdevingut ja en un clàssic. Aquest any estrenava recorregut però sense perdre la seva essència
i atractiu i passant igualment pel cor del Barri Vell. La distància
s'escurçava una mica passant de 5.400 metres a 5.000 m. La climatologia
un any més va acompanyar i la temperatura resultava perfecta per córrer.
El fet que la cursa només tingui 5 Km, segurament va ajudar que hi hagués una gran participació. Molta gent que encara no
s'atreveix amb curses de 10 Km, s'animen a provar-se en aquesta
distància apta per tots el públics. Moltes cares conegudes i que no
són corredors habituals. Pares i mares amb els seus fills que
comencen a fer les seves primeres incursions en curses populars. És
el cas dels germans Martí i Joan Casabó que s'estrenaven amb un
magnífic temps de 26 minuts i de l'Àlex Serra que participava per
segon any i que comença a ser un habitual en les curses de 5-7 Km. i
que ja va com un coet fent la cursa a un ritme de 5 m/Km que ni la
seva mare pot seguir i en Josep amb prou feines :-)
Pel que fa als participants sèniors dels Som del Verd doncs vam ser més o menys els de sempre tot i que van faltar alguns habituals com en Quim i en Tete, mentre que van veure algunes cares no tan habituals com la de la Cristina que va substituir al seu home en Lluís Llimargas amb un excel·lent resultat. La majoria de nosaltres no teníem intenció de córrer més del compte, uns per que anàvem amb la mainada, altres per que no es trobàvem be físicament, altres per que vam arribar tard a la línia de sortida i altres senzillament per que no tenien ganes i volien disfrutar de la cursa sense més pretensions. El cas que ens van trobar una bona colla dels Som del Verd a les darreres posicions de la sortida. Gairebé 1000 corredors per davant. Des de que es va donar el tret de sortida fins que vam passar per l'arc va passar pràcticament un minut. Els que volíem fer un bon temps varem tenir molta feina esquivant corredors per poder remuntar posicions. El tap era impressionat i al Pont de Fontajau a estones corríem per la mitjana que separa els dos sentits de circulació o fins i tot pel carril obert al trànsit just tocant els cotxes que també es trobaven pràcticament aturats degut al caos circulatori.
El recorregut, encara que molt maco, era força estret per tanta gent i només els que anaven en les primeres posicions podien córrer sense problemes. Els que sortíem des de darrera i volíem remuntar ens vam trobar amb una cursa d'obstacles que no ajudava a agafar el ritme. Quan semblava que es començava a estirar el grup de corredors, la cursa s'endinsava entre els estrets carrers del Barri Vell i la sensació de tap tornava a accentuar-se. No va ser ben bé fins als PK 4 a l'alçada del Pont de la Barca, que es va poder començar a córrer de forma còmoda, però aleshores ja només quedava 1 Km per meta. En tot cas això no va ser excusa ni impediment per aconseguir excel·lents temps per part d'alguns membres del grup tot i patir problemes físics i sortir des del darrera. Destacar els temps d'en Lluís Orduña i en Carles Grabalosa que van entrar pràcticament seguits en un temps inferior a 21 minuts reals, es a dir, comptats des de que van passar sota l'arc de sortida.
A l'arribada molt bon ambient com sempre,entrega de bosses als corredors, molt complertes per cert. Una bona samarreta i sorteig de premis pels participants. Un dels membres fins i tot va guanyar un matalàs. Tampoc no podia faltar la clàssica xocolatada. Fotos de rigor, saludar als companys, amics i coneguts, comentar les incidències de la cursa amb tots ells i a recollir-nos ràpidament per anar a celebrar la darrera nit de l'any.
L'any vinent si tot va bé tornarem a ser-hi i esperem que encara siguem més membres del Som del Verd.
Molt bon any nou i que feu molts quilòmetres
Pel que fa als participants sèniors dels Som del Verd doncs vam ser més o menys els de sempre tot i que van faltar alguns habituals com en Quim i en Tete, mentre que van veure algunes cares no tan habituals com la de la Cristina que va substituir al seu home en Lluís Llimargas amb un excel·lent resultat. La majoria de nosaltres no teníem intenció de córrer més del compte, uns per que anàvem amb la mainada, altres per que no es trobàvem be físicament, altres per que vam arribar tard a la línia de sortida i altres senzillament per que no tenien ganes i volien disfrutar de la cursa sense més pretensions. El cas que ens van trobar una bona colla dels Som del Verd a les darreres posicions de la sortida. Gairebé 1000 corredors per davant. Des de que es va donar el tret de sortida fins que vam passar per l'arc va passar pràcticament un minut. Els que volíem fer un bon temps varem tenir molta feina esquivant corredors per poder remuntar posicions. El tap era impressionat i al Pont de Fontajau a estones corríem per la mitjana que separa els dos sentits de circulació o fins i tot pel carril obert al trànsit just tocant els cotxes que també es trobaven pràcticament aturats degut al caos circulatori.
El recorregut, encara que molt maco, era força estret per tanta gent i només els que anaven en les primeres posicions podien córrer sense problemes. Els que sortíem des de darrera i volíem remuntar ens vam trobar amb una cursa d'obstacles que no ajudava a agafar el ritme. Quan semblava que es començava a estirar el grup de corredors, la cursa s'endinsava entre els estrets carrers del Barri Vell i la sensació de tap tornava a accentuar-se. No va ser ben bé fins als PK 4 a l'alçada del Pont de la Barca, que es va poder començar a córrer de forma còmoda, però aleshores ja només quedava 1 Km per meta. En tot cas això no va ser excusa ni impediment per aconseguir excel·lents temps per part d'alguns membres del grup tot i patir problemes físics i sortir des del darrera. Destacar els temps d'en Lluís Orduña i en Carles Grabalosa que van entrar pràcticament seguits en un temps inferior a 21 minuts reals, es a dir, comptats des de que van passar sota l'arc de sortida.
A l'arribada molt bon ambient com sempre,entrega de bosses als corredors, molt complertes per cert. Una bona samarreta i sorteig de premis pels participants. Un dels membres fins i tot va guanyar un matalàs. Tampoc no podia faltar la clàssica xocolatada. Fotos de rigor, saludar als companys, amics i coneguts, comentar les incidències de la cursa amb tots ells i a recollir-nos ràpidament per anar a celebrar la darrera nit de l'any.
L'any vinent si tot va bé tornarem a ser-hi i esperem que encara siguem més membres del Som del Verd.
Molt bon any nou i que feu molts quilòmetres
Classificació i temps oficials (no reals) dels Som del Verd.
324 Lluís Orduña 00:21:45
334 Carles Grabalosa 00:21:54
448 Ferran Orduña 00:23:06
679 Albert García 00:25:18
680 Mª Àngels Guich 00:25:18
698 Àlex Serra 00:25:32
699 Josep Domènech 00:25:33
851 Joan Casabó 00:27:09
852 Martí Casabó 00:27:09
853 Tono Casabó 00:27:10
878 Agnes Guixeras 00:27:28
1026 Cristina Turon 00:28:58
 |
| Encuentros en la Tercera Fase: En Carles sembla que baixi de l'OVNI |
 |
| El cronista que sembla que tingui ales |
 |
| La Mª Angels posa davant la premsa a la zona Mixta |
 |
| Tots els tres Casabó van participar a la cursa gran |
 | ||
| La Cristina i en Fer |
 |
| En Lluís Orduña (de gris) arriba a meta |
No hay comentarios:
Publicar un comentario