El passat dia 30 de setembre, els participants dels fronts oberts l'anterior diumenge a Bellacaire i Campllong es van fusionar en un sol grup i, amb la inestimable ajuda d'en Josep Domènech, que reapareixia després d'uns quants mesos de baixa per lesió, van afrontar la cursa de Madremanya.
Un prova amb dos recorreguts, un de 11 Km i un altre de 19,5 Km que es podien fer en la modalitat de caminada o running. Ja podeu endevinar quina modalitat i recorregut van triar els protagonistes d'aquesta crònica.
Total que puntualment a les 8 del matí i sota els repics d'un timbal es donava la sortida a un total aproximat de 150 participants. Recorregut molt maco amb vistes espectaculars que van poder gaudir els que caminaven i no tant els que corrien. No se si per falta D'oxigen al cervell, algun dels participants (que no diré el nom) assegura haver vist porcs pasturant.(Nota de l'autor: Si home, amb els temps que corren deixaran els porcs sueltos). Aquestes al·lucinacions son mostra palpable de la duresa de la prova, que tot i així un cop més van poder superar els nostres atletes, gràcies als avituallaments d'aigua i poma (que no pernil de porc) que havia al llarg de tots el recorregut.
El temps final i la classificació és lo de menys en aquesta ocasió. Més que res per que no en disposem. Es el que tenen aquestes curses de poble. Estan molt ben organitzades i cuiden molt als participants però no es preocupen gaire de si els participants obtenen les marques mínimes per poder participar a la Marató de Cincinnati.Temps hi haurà en el futur.
Com sol ser habitual en aquestes curses familiars, a l'arribada els participants van ser obsequiats amb un bon esmorzar. Tal com indica el nom del poble (Madremanya, es a dir, madre maña), els organitzadors són d'origen baturro i se'ls va anar la mà amb la mida dels entrepans que feien 40X15 cm (de fet hi cabia a dins un porc sencer després de pasturar). Tot regat amb vi de la terra (no se si la terra catalana o la de Cariñena) i amb un petit obsequi que sospito que podria ser un 'cachirulo'.
En resum, els SdV van tornar a gaudir d'una gran matinal i la conclusió és que s'ha de tornar a repetir.
Un prova amb dos recorreguts, un de 11 Km i un altre de 19,5 Km que es podien fer en la modalitat de caminada o running. Ja podeu endevinar quina modalitat i recorregut van triar els protagonistes d'aquesta crònica.
Total que puntualment a les 8 del matí i sota els repics d'un timbal es donava la sortida a un total aproximat de 150 participants. Recorregut molt maco amb vistes espectaculars que van poder gaudir els que caminaven i no tant els que corrien. No se si per falta D'oxigen al cervell, algun dels participants (que no diré el nom) assegura haver vist porcs pasturant.(Nota de l'autor: Si home, amb els temps que corren deixaran els porcs sueltos). Aquestes al·lucinacions son mostra palpable de la duresa de la prova, que tot i així un cop més van poder superar els nostres atletes, gràcies als avituallaments d'aigua i poma (que no pernil de porc) que havia al llarg de tots el recorregut.
El temps final i la classificació és lo de menys en aquesta ocasió. Més que res per que no en disposem. Es el que tenen aquestes curses de poble. Estan molt ben organitzades i cuiden molt als participants però no es preocupen gaire de si els participants obtenen les marques mínimes per poder participar a la Marató de Cincinnati.Temps hi haurà en el futur.
Com sol ser habitual en aquestes curses familiars, a l'arribada els participants van ser obsequiats amb un bon esmorzar. Tal com indica el nom del poble (Madremanya, es a dir, madre maña), els organitzadors són d'origen baturro i se'ls va anar la mà amb la mida dels entrepans que feien 40X15 cm (de fet hi cabia a dins un porc sencer després de pasturar). Tot regat amb vi de la terra (no se si la terra catalana o la de Cariñena) i amb un petit obsequi que sospito que podria ser un 'cachirulo'.
En resum, els SdV van tornar a gaudir d'una gran matinal i la conclusió és que s'ha de tornar a repetir.
I aquí teniu les proves documentals
 |
| Els SdV abans de la sortida posen per aquest blog |
 |
| L'Agnès arribant a meta |
 |
| La Mª Àngels recuperant forces |
 |
| He fet la foto gran per que si no no hi cabia el bocata. Només un baturro podia amb ell. Observeu la cara d'en Josep. Clar, ell no és baturro. Per la cara, sembla que a la Mª Àngels encara li va quedar un raconet. |
 |
| El pes del bocata els va obligar a seure. D'en Quim només va quedar l'ombra que es posava les mans al cap |
No hay comentarios:
Publicar un comentario