Mitja marató del Pla de l'Estany

Hola de nou amics/gues, runners/res, fans, supporters i seguidors/es dels Soms del Verd en general, que em consta que sou legió...

Després d'un mes d'inactivitat recuperant-nos de les ferides a les darreres batalles als cims del Rocacorba i les valls del Congost, el grup ha tornat a l'activitat i ho ha fet enfrontant-se a un nou repte desconegut encara per la majoria de nosaltres. En aquesta ocasió es tractava de la Mitja Marató de Banyoles i es plantejava com un entrenament de cara a la Marató de Barcelona que es celebrarà el proper 25 de març.

En aquesta ocasió hi ha hagut ple de l'equip i no s'ha registrat baixes, es nota que la Marató de Barcelona s'acosta i tots volem afinar la posta a punt. Així que a les 9: 30 allà estàvem a la línia de sortida l'Agnès, la Mª Àngels, en Josep, Tete, Tono, Quim, Lluís, Carles i Fer. Cada cop són més els valents i habituals a les mitges. Els 10 Km. comencen a quedar-se curts per tantes cames.

Però la representació dels Som del Verd no es va quedar aquí. Paral·lelament també es feia la volta popular a l'Estany de 5-6 Km. en la qual vam estar representats per en Lluís Llimargas i les famílies d'en Tono i en Tete amb la Dolors i l'Eugènia al capdavant (de la representació, no de la cursa.... però tot arribarà).

El dia va ser excepcional per córrer, un dia primaveral amb una temperatura molt agradable. Pel que fa al recorregut molt maco en la major part del seu traçat. Sortia des del CN Banyoles, just al costat de l'Estany i del parc de la Draga, seguia la carretera que circumval·la el llac i baixava fins a Porqueres. Allà començava la part més maca, però també més dura de la cursa. Tot un seguit de tobogans i rampes no particularment llargues i empinades però que de mica en mica anaven fen mal a les cames. Tornant a Banyoles, tornàvem a agafar la carretera que envolta l'Estany i la seguíem en sentit contrari que a l'inici fins arribar a la meta, situada en el mateix lloc de la sortida. Els darrers quatre quilòmetres es van fer especialment durs per què, tot i que de forma suau, tiraven cap a munt fins arribar a 700 m. de meta on ja era tot de baixada i podíem creuar la línia d'arribada posant cara de velocitat per la foto (foto que encara no hem vist enlloc)

És un baturrico arrancant-se amb una Jota? No, és en Quim

Aquest any, com no podia ser d'altra manera i com està passant en totes les curses populars, s'ha batut de llarg el rècord d'inscripcions. Gairebé 1000 corredors que superaven l'anterior rècord del 2009 amb 735 corredors. Cal dir que si això continua augmentat, l'organització s'haurà de plantejar canviar la ubicació de la línia de sortida i arribada. Massa gent a l'arribada i cues per recollir la primera ampolla d'aigua. Detall a millorar per part de l'organització: no és de rebut que amb la boca seca i la respiració tallada, el primer que facin només d'arribar és plantificar-te a una ma un plat amb una llesca de pa amb tomata i una botifarra i a l'altre una poma, i deixar-te sense mans per agafar posteriorment la beguda.

Una altra cosa a millorar per part de l'organització: comprar una moto elèctrica al fotògraf oficial. Durant tota la cursa no parava de passar una vespa de l'any 82, amb un greu problema d'emissió de gasos (la moto. no el fotògraf). Pel número de vegades que va arribar a passar pel nostre costat fent fotos des de tots els angles imaginables, pensàvem que tot el fum que ens vam espasar de la moto tindria la seva compensació amb un exhaustiu reportatge fotogràfic de tots els membres del grup que servirien per il·lustrar aquesta crònica. Doncs be una "no imatge" val més que mil paraules, i no cal dir res més. A banda de fer postureres a sobre la moto, suposo que per impressionar a les corredores, no sé que va fer el fotògraf. Personalment el vaig veure enfoncant-me amb la càmera mitja dotzena de vegades. Tanta pose i tanta cara de poker per ni una mísera foto.

En Tete i en Lluís discutint l'estrategia de la cursa abans de la sortida

Canviant de tema, aquesta cursa no és per fer temps, ni marques personals, tot i que algú, com en Lluís Orduña, sense dubte animat per la seva gran marca a la Mitja de Granollers, ho va intentar però va haver de desistir als pocs quilòmetres i encara va tenir sort de no enfonsar-se del tot. En tot cas, els temps van se més que correctes, tot i que, com ja era d'esperar, pitjors que a Granollers, però es tracta de dos traçats que no es poden comparar. Destacar que la Mª Àngels va ser l'única que pràcticament va fer el mateix temps que a La Mitja, la qual cosa té molt de mèrit i indica una clara progressió en aquest darrer mes.  En Carles Grabalosa, va tornar a tenir problemes físics, el pinçament no se li acaba de solucionar. Com sempre, aquí us deixem la classificació dels membres del grup.

 

Posc. Dorsal   Nom               _Final         T_Real         m/Km        T_K10      Lloc K10

183      579   Xevi Palahi       01:33:57    01:33:27     00:04:26    00:43:27      210

320        85 Tono Casabó      01:39:33    01:39:02     00:04:42    00:45:27      301

392      192   Lluís Orduña      01:42:32   01:42:03     00:04:51    00:45:04      283

524      332    Fer Orduña      01:48:10   01:47:38      00:05:07    00:50:03     542

529      246 Carlos Grabolosa  01:48:33    01:48:00      00:05:08    00:51:34     615

537        91  Quim Paradis      01:48:44    01:48:13     00:05:08    00:51:16     604

584        14  Mª àngels Guich  01:51:11    01:50:38     00:05:15    00:51:14     603

827        11  Agnès Guixeras   02:26:37    02:25:46     00:06:55    01:04:23     835 

828       98 osep Domènech     02:26:37    02:25:46     00:06:55    01:04:23     834

Per finalitzar la jornada i aprofitant el dia tan primaveral que feia, unes quantes famílies vam decidir anar a fer un pic-nic al parc de la Draga. Quina enveja tenir un parc així al costat de l'Estany.

Bé, us deixem fins la propera crònica que possiblement serà la tradicional Pujada als Àngels a la qual amb tota seguretat hi haurà una petita o gran representació dels Som del Verd.

Per no perdre el costum Tete "Superverd" va ser el primer del grup a arribar a meta

En segon lloc el "Gran Capitan" amb els calçotets al cap. Una mica més i no hi surt a la foto

A en Lluís encara li quedaven ganes d'aplaudir

No és egocentrisme, però és que el fotògraf em va agafar tan de lluny que si no amplio la foto, no se m'hi veu

'Corasonpartio' encarant-se amb la afició. Ja va la segona "Te pego leches..."

Un altre gran angular per en Quim que queda una mica amagat. Aquest dia ni es va despentinar

 La Mª Àngels cada cop més a prop de pasar-nos la mà per la cara.

L'Agnès i en Josep si no tenen pujades amb un minim del 10% de pendent no es molesten