Doncs sí, el passat diumenge 15 d'abril tocava la cursa d'Esports Parra
que la considerem una mica com la nostra, no només per que va ser on vam
debutar com a
runners
bona part dels membres del grup sinó també per la proximitat a l'Escola
Verd i als domicilis de la majoria de nosaltres. A això s'ha d'afegir
la tradicional massiva participació dels alumnes de la nostra escola a la cursa infantil i
que li dona el seu característic color taronja. Sí, la veritat és que si
haguéssim d'identificar la cursa amb un color, seria el taronja de les
samarretes del Verd.
 |
| Foto de família dels participants del Som del Verd després de la cursa. |
Tot això fa que sigui una cursa
especialment entranyable per nosaltres. Un any més, el repte era tenir
la representació infantil més nombrosa per poder optar al premi de 300
€
en material esportiu per l'escola. Vam estar gairebé a punt i només ens
van faltar 6 per superar a Les Alzines. Val a dir, que proporcionalment
i moralment vam ser els guanyadors, per que la nostra petita escola no
podia competir amb les tres línies de Les Alzines. Esperem que l'any que
vinent ho aconseguim amb la col·laboració i aportació d'alumnes
d'altres cursos.
Pel que fa a la representació dels pares i mares, doncs, com no podia ser d'altre manera, vam fer un
pleno i no va faltar ningú del Som del Verd. Fins i tot van participar alguns que habitualment no
corren però que es van animar per l'ocasió.
La cursa, com sempre, perfectament organitzada. La veritat és que dona gust lo be que està tot muntat. Molt han
d'aprendre altres curses de la ciutat igual o més nombroses i a més anys d'experiència. Però no direm noms.
El
dia, sense arribar a ser fred, va sortir força més 'fresquet' que altres
anys. No gaire sol i una temperatura perfecta per córrer.
A 3/4 de 9
estaven convocats els nens al pati de l'escola per fer els exercicis d'escalfament sota les indicacions de la Irene
Poch. Foto de grup i cap a la línia de sortida. La cursa començava a les 9:30 hores i tenia un
recorregut de 1200 metres, distància més que considerable tenint en compte que van competir menuts de
P3,
P4 i
P5.
En tot cas, i sempre acompanyats del pares, van fer tot el recorregut
sense problemes i comportant-se com un campions. Els nens més grans,
que ja
anaven sols, també van tenir la seva quota de protagonisme i van protagonitzar "
vistosas carreras" com diuen als San
Fermines.
 |
| Foto de grup de la participació infantil de l'Escola Verd |
Un cop acabada la cursa infantil començava la dels grans. El recorregut aquest any era pràcticament l'habitual amb la diferència de que degut a les obres al carrer Migdia, al arribar al Emili
Grahit giràvem a l'esquerra per anar a buscar Joan Maragall el qual seguíem fins al trencant amb La Salle, on giràvem a la dreta per tornar a agafar el carrer Migdia i enfilar la recta de meta que aquest any era considerablement més curta. Com sempre, ambient fantàstic i més de 1000 corredors a la
línia
de sortida. Com ja hem comentat, la temperatura era fantàstica per
córrer i això va permetre fer molts bons temps. Alguns vam fer marca personal i altres es van acostar molt als seus millors registres. Aquest any com a novetat principal hi havien dues llebres marcant ritmes de 45' i 50' per aquells que tinguessin marcats com a objectiu baixar d'un d'aquests temps. Em consta que alguns com en Carles Grabalosa van seguir el globus de 45' i al final fins i tot el van superar. Altres, com jo mateix, el vam intentar seguir però al final es va escapar una mica just en el moment que l'enganxava, tot i que mai vaig arribar a perdre el contacte visual.
En Tono va recuperar sensacions després de la petita decepció que va suposar la marató de Barcelona.i va anar a per totes. En Tete i en Lluís Orduña no van aconseguir els temps que buscaven, però el seu nivell d'exigència era molt alt ja que anaven a intentar aproximar-se el màxim possible, o fins i tot baixar dels 40' i això ja no depen només del entrenament sinó de les sensacions que es tinguin aquell dia. En Quim va sortir amb l'intenció de fer una cursa tranquil·la i trotar una mica, però es va animant i al final va baixar dels 46' reals. La MªAngels continua amb el seu excepcional estat de forma, 30ª en la classificació femenina i desena de la seva categoria. Per primer cop va fer un sub50' i fins i tot va baixar de 48. L'Agnès va baixar sense problemes de la hora, tot i que com ella confessava, a aquestes alçades de la temporada ja està una mica passada de forma. A ella el que li agraden són les pendents i els camins de muntanya on es troba com peix a l'aigua. També va rebaixar marca personal la Marta (companya d'en Lluís Orduña) que va baixar de 52' quan encara s'està recuperant d'una operació de menisc. Destacar el magnífic temps de l'Àngel per no ser un runner habitual així com el d'en Joaquim que tampoc ens consta que corri habitualment. Els que també continuen la seva progressió són en Gregori i en Lluís Llimargas que crec que també han rebaixat les seves marques i de ben segur, ben aviat baixaran de la hora.
Al final com sempre concentració en
la Plaça del Carlemany, sucs, aigua, refrescs, les tradicionals maduixes
i iogurts, comentar la jugada i nova foto de grup, aquesta amb els
pares, mares i nens que vam competir.
L'any vinent més.
Classificacions del membres del Som del Verd a la cursa de 10 Km. No dispossem dels temps reals, només els oficials que sempre són superiors als primers.
Lloc Nom Temps m/Km Lloc Categoria
195 Tete Palahí 41:49 4:11 81-M4
223 Tono Casabo 42:35 4:16 46-M5
251 Lluís Orduña 43:00 4:18 107-M4
362 Carlos Grabalosa 44:55 4:30 150-M4
414 Fer Orduña 45:48 4:35 95-M5
440 Joaquim Paradís 46:17 4:38 186-M4
547 Ma Angels Guich 48:07 4:49 10-F12
548 Albert Garcia 48:07 4:49 133-M5
729 Marta Vazquez 52:04 5:13 30-F11
760 Àngel Cortada 53:03 5:19 295-M4
918 Agnès Guixeras 57:46 5:47 56-F11
970 Joaquim Velasco 1:01:11 6:08 341-M4
988 Gregori Martinez 1:03:14 6:20 347-M4
1013 Lluís Llimargas 1:06:32 6:40 217-M5
 |
| Tete |
 |
| Tono |
 |
| Lluís |
 |
| Carles |
 |
| Gregori |
