V Marató per La Marató de TV3

Si hi ha una cursa que podem qualificar d'entranyable sense dubte és la Marató per la Marató de TV3. En una anterior entrada ja vam explicar en que consistia, per tant no ens repetirem i ens limitarem a explicar una mica com va anar la jornada.

El dia es va presentar perfecte per córrer. A primera hora del matí feia fred, cosa normal un 18 de desembre, però el sol acompanyava i conforme avançava el matí, la temperatura es feia més càlida i tot i que parat i a l'ombra devia fer fresca, al sol s'estava d'allò més be i si a sobre anaves corrent, doncs la temperatura era perfecta.

La temperatura no va ser pas l'única diferencia respecte a l'edició de l'any passat, quan sí que va fer autèntica fred. La sorpresa més agradable va ser la quantitat de gent que s'havia congregat per participar-hi de una manera o un altre. Ja fos per córrer o per animar. Desconeixem les xifres, però potser podríem parlar del doble o fins i tot del triple que l'any anterior.

Per exigència de TV3 que retransmetria la sortida en directe, aquesta es donar passades les 10:20 del matí. Consistia en donar 36 voltes, més una de curta per completar la distància de la marató, a un circuit que sortia del carrer Santa Clara, continuava pel carrer Nou, Gran Via, Plaça Independència  i tornava a arribar a Santa Clara. En total uns 1200 m.

Video amb l'inici de la marató. Font: Carles Puigdemont

Sobre la cursa destacar el bon ambient que es vivia dintre del grup de corredors. El ritme de cursa  era prou còmode per permetre  que hi hagués un ambient distés de converses, bromes i riures. Això és el que més crida l'atenció d'aquesta cursa. Lluny de la serietat i el silenci de les curses tradicionals on tothom corre concentrat en millorar les seves marques personals i ignora als seus companys de grupetto, aquí hi ha un ambient festiu i és habitual entablar conversa amb altres corredors que coneixes només de vista d'altres curses.

També hem de destacar sobretot els ànims per part dels familiars, amics i públic en general que seguia la cursa. En un recorregut que pot resultar monòton per la quantitat de voltes que es donen a un mateix circuit, la recompensa estava en que a cada pas per meta teníem el ànims, crits, aplaudiments i fotos dels incondicionals "suppoters" que et donen forces per donar una volta més per tornar a gaudir d'aquest moment. L'arribada a meta és el moment més maco o emotiu d'una cursa i la particularitat d'aquesta és que pots gaudir d'aquest moment fins a 37 vegades.

A la imatge els runners del Som del Verd

Per part dels Som del Verd va haver-hi una bona representació de pares, mares i nens i nenes. Cadascú va fer el que va poder o el que va voler i al ritme que permetien les cames. Corrien un parell de voltes, descansaven i tornaven a fer un parell de voltes.

Cap membre del Som del Verd va completar la marató sencera. Tampoc era la intenció. El nucli dur del grup i que a priori estava més capacitat per fer-la, encara està en procés de recuperació de la marató de Donostia. Per altre banda a les 11:30 el Barça jugava la final del mundialet i això es va notar en la composició del grup de corredors de la marató que va començar a perdre unitats de una forma directament proporcional al número de parroquians que s'anaven congregant en les cafeteries del carrer Nou on es televisava el partit.

Foto de familia després de l'arribada. A l'esquerra i de negre en Lluís

Sabent d'entrada que cap membre del Som del Verd tenia intenció de completar la marató i que en el millor dels casos algú arribaria a fer la mitja, ens vam plantejar l'objectiu de fer la marató per relleus de forma que sempre hi hagués un representant corrent. En principi això tampoc semblava que seria possible. El que escriu aquestes línies va arribar als 26 Km. i tot i que anava molt bé de cames i aguantava dins el grup principal sense problemes va decidir que aquesta distància superava la seva previsió inicial i que en vista que la San Silvestre està al caure no va voler cremar-se abans d'hora (ja no tenim 20 anys... ni 30... ni 40)

Així doncs semblava que l'objectiu de completar la marató, no individualment, però si com a grup semblava que tampoc seria assolit. Però quan faltava 14 voltes i una per que aquest cronista llancés la tovallola, es va integrar a la cursa el seu germà Lluís Orduña que en qualitat de ex-alumne del Verd  forma part també del grup. La ressaca de la "saturday nigth fever" i les poques hores de son no van ser obstacle per que en Lluís completés el recorregut de la marató assolint d'aquesta manera el nostre objectiu. Prova superada. La marató es va completar en un temps de 3 hores 36 minuts o el que és el mateix, un ritme mitjà de 5'05" per volta.

Per cert, la quantitat recaptada va ser de 2601 €, record de la Marató x La Marató.

Ens veiem a la San Silvestre. Fins aleshores que tingueu un molt bon nadal!!

En Tono i en Quim

Els Som del Verd a la primera volta de la marató.

La Irene i l'Agnès women in black

En Tete i en Lluís acompanyat la mainada a fer una de les voltes. El cotxe patrulla com sempre escoltant a en Lluís

Els bombers van fer tota la marató fent relleus per parelles i amb tot l'equip d'actuació, amb oxigen i màscara

Run Run de la Vall del Terri

Amb una mica de retard aquí teniu la crònica de la 3ª Cursa Atlética Run Run de la Vall del Terri que es va  celebrar el passat 11 de desembre amb sortida i arribada a Cornellà de Terri.

Allà ens vam presentar tres membres sèniors dels Som del Verd: En Quim Paradís, en Carles Grabalosa i el que escriu aquesta crònica, Ferran.

Com comenta en Carles al Facebook, el matí es va presentar fresquet, però no tant per ser un 11 de desembre. Particularment em vaig imaginar una cursa planera com una taula de planxar i em vaig veure a mi mateix trotant alegre i tranquil·lament pel camp. Suposo que devia ser per que es corria al Pla de l'Estany i que la fonètica del nom de la cursa, tot i voler dir corre-corre, em sonava a anar xino-xano. El cas és que la realitat era ben lluny del que jo m'havia imaginat.

Vam arribar ben aviat, com diria en Tono just a temps per inflar l'arc de sortida. Temps de sobra per recollir els pitralls i el xip, anar a fer un cafè tranquil·lament i escalfar una bona estona.

A les 10 del matí es dona puntualment la sortida. La megafonia anuncia que la cursa no serà tan plàcida com esperàvem. Ens marquen dos punts conflictius: una dura pujada al PK 6 amb el handicap afegit de trobar-se mig impracticable pel fang i el pas de una riera a 200 m. de meta. No serien pas els únics punts conflictius. La cursa era un continu puja i baixa, estrets corriols enfangats, zones on havies de triar entre passar pel mig camí i ficar-te de fang fins als turmells o fer cua per poder passar en fila de un pel marge, camins que serpentejaven, pujaven i baixàvem pel mig del bosc davant L'atònita mirada de gent que havia anat a fer una tranquil·la i solitària passejada matinal pel bosc i es va trobar amb 300 persones corrents en calça curta. En fi, dura, però molt divertida.

Pel que fa a la nostra participació podem dir que va ser força digna. Tot tres vam entrar en meta en  menys d'un minut de diferència tot i que les nostres curses van ser  ben diferents. En Quim va sortir molt ràpid pero a mitja cursa va començar a pagar les conseqüències de la Marató de Donostia . En Carles tenia problemes físics i no va voler forçar més massa. Tot i així em va avançar al poc de començar la cursa, però al PK 4 el vaig atrapar de nou i ja van fer junts la major part de la prova. Al PK 7 vam establir contacte visual amb en Quim que arribava a dalt d'una pujada. No devia portar-nos més d'un minut d'avantatge i pensàvem que l'atrapariem ja que encara quedaven  3 Km per arribar, però jo anava just de forces i les pulsacions a tope i en Carles, encara que tenia "fuelle" per que el sentia al darrera petar la xerrada amb altres corredors, tenia molèsties a la cama.  Tot i així encara que no ens vam arribar a atrapar mútuament podem dir que pràcticament vam entrar  junts a meta i com diu en Carles, els temps van ser prou bons per una cursa d'aquest tipus. Tots  tres vam estar per sota de la mitjana de  temps de la prova que va ser de uns 52'.

En resum, una cursa molt més dura del que ens pensàvem però que ens va deixar un bon regust. Un recorregut maco, entretingut i divertit si estàs una mica en forma. Molt semblant al de la cursa de Medinyà, però més llarg i amb més fang. Cursa totalment recomanable i a la que, si tot va be,  segurament tornarem l'any vinent.

Per finalitzar la jornada un excel·lent dinar a Can Grabalosa. Moltes gràcies Cristina, Laia i Carles per convidar-nos. Un dia rodó.

Aquí teniu la classificació dels representats del Som del Verd sobre un total de 275 participant que van concloure la prova: amb el temps real de cursa (no el oficial)

127 Quim Paradís        50'46''
133 Ferran Orduña      51'16"
140 Carles Grabalosa  51'44"

Després de la cursa sènior es van fer les curses infantils on també vam tenir representació dels Som del Verd en les persones de la Laia Grabalosa i la Alba i la Irene Callado i que segur que van deixar el pavelló del Verd ben alt.

Ens veiem a la propera cursa. Espero que siguem molts més per que serà el proper diumenge 18 de desembre a la Marató per la Marató de TV3.

En Quim arribant a meta

Aquí en Ferran arribant una mica apurat

En Carles arriba fresc com una rosa

Els tres representants del Som Del Verd després de la cursa

I aquí els nostres peus enfangats. En Carles estrenava vambes

Cursa Popular de Porqueres

El passat dijous 8 de desembre una representació dels Som del Verd va participar a la setzena edició de la Cursa Popular de Porqueres. Tot i que no tots corrien sota els colors del Som del Verd i representaven en realitat a altres clubs no per això els deixem de considerar dels nostres. No tenim massa informació però si que podem dir que es una cursa de terra de 7,2 Km amb forces desnivells. Com a representants dels Som del Verd van córrer L'Agnès Guixeras, en Josep Domènech, l'Àlex Serra, la Mª Angels Guich i l'Albert Garcia. Destacar sobretot la cursa de l'Àlex que amb només 8 anys acabats de fer va completar per segon any consecutiu el recorregut a un estratosfèric temps de 37:47 minuts i quedant en el tercer lloc de la categoria de menors de 10 anys i en el 206 de la classificació general d'un total de 347 corredors que van finalitzar la cursa.

La nota negativa de la jornada va córrer a càrrec de l'Albert Garcia que es va trencar un bessó i no va poder finalitzar la cursa. Els anys no passen en  'balde' ;-)

A continuació teniu la classificació i  temps que van fer els nostres atletes per ordre d'arribada a meta:

195 Mª Angels Guich   37:13

206 Àlex Serra   37:47

207 Josep Domenech 37:47

271 Agnès Guixeras  42:03

No classificat Albert Garcia

Podeu consultar la classificació complerta clicant aquí. També podeu consultar l'àlbum de fotos aquí

Moment de la sortida de la cursa. Al fons a l'esquerra podem veure a l'Agnès amb el dorsal 135 i la Mª Angels amb el 131

Al fons podem veure a l'Àlex i en Josep progressant en plena pujada

La Mº Angels ataca en plena pujada sorprenent als seus rivals

A la dreta de la imatge l'Agnès en ple esforç

La Mª Àngels molt contenta llençant l'esprint final.

L'Àlex i en Josep inicien també l'esprint final

L'Àlex, amb samarreta blanca, recollint al podi el premi al tercer classificat. L'enhorabona!!!

Marató per la Marató de TV3

Sense chips, sense cronòmetres, sense classificacions, sense distàncies pre-establertes, sense horaris. Comences i acabes quan vols. Córrer pel plaer de córrer, sense la pressió del cronòmetre, sense presa, parlant amb els amics i a més per una bona causa. Què més voleu? Tot això és la proposta dels companys del Club Atletisme Girona que per cinquè any consecutiu organitzen la Marató per la Marató de TV3 dedicada a la Regeneració i Trasplantament d'Òrgans i Teixits.

En què consisteix això? Simplement es tracta de donar 37 voltes a un circuit de 1.122 metres, més 685 metres més per completar la distància de 42,195 Km de que consta una marató. El circuit transcorre pels carrers Santa Clara, Jaume I, Plaça Independència i Carrer Nou. Arribes a la hora que vulguis (procura que sigui abans no acabin) fas un donatiu a la causa  i et poses a córrer fins que t'aburreixis, fins que el cos aguanti o fins que s'acabi la marató, el que passi primer. Es tracta de gaudir, és igual si fas 1, 10, 20 o les 37 voltes de la marató, en lloc quedarà registrada la teva petita o gran proesa. Pots anar al ritme que vulguis. Els atletes del CA Girona marquen un ritme de 5 m/Km aprox. per poder completar la cursa sobre 3:30. L'única condició és no avançar als caps de cursa  (per això que no pateixin) per que aquí no es ve a fer marques. Aquest any , per exigències de la TV, la marató començarà a les 10:22 i serà retransmitida en directe per TV3. Per tant ja sabeu, tots ben clenxinats, panxes endins i a lluir bíceps i  samarreta del Som del Verd.

Ens agradaria que durant tota la marató hi hagi una  mínima representació  dels Som del Verd. Donat que la  secció de maratonians del grup encara estarà en fase de recuperació després de la marató de Sant Sebastià i els que no, encara no estan en el punt òptim de forma,per completar la marató, s'ha proposat fer la marató per relleus. Una idea seria córrer les 3 o 4  primeres voltes tots junts i després començar a fer relleus. En tot cas ja ens organitzarem sobre la marxa.

Foto de l'arribada de l'edició del 2010. Font: http://ironxevi.blogspot.com/

Des d'aquí aprofitem per fer una crida a la participació, ja sigueu runners o no. La causa s'ho val i encara que sigui només una volta, el valor simbòlic serà el mateix. I si no teniu ganes de córrer veniu a animar i sobretot a deixar el vostre donatiu per la Marató de TV3.

Us hi esperem el dia 18 de desembre.

Parte dels altres fronts

 Si be la batalla de Donostia va ser la que més trascendència mediàtica va tenir, els Som del Verd vam tenir una jornada molt activa diumenge 27 de novembre amb representació en  altres fronts oberts.

Des de Barcelona, el nostre representant a la 88 Jean Bouin, la decana de les curses catalanes, Lluís Llimargas ens informa:

"Jean Bouin de BCN: 10 km en 1h7'. Els últims 3 toooot pujada. Nois... és "lu" que hi ha. Això si: "sonno molto contento" perque el últims 10k els vaig fer en 1h 15..."

Moltes gràcies Lluís per les teves primeres impressions en línia de meta. "Lu" que hi ha és molt i de ben segur que serà molt més. Des d'aquest blog ens atrevim a llençar-te un repte que és perfectament assumible per tu. El 29 d'abril tens una cita amb la Mitja Marató d'Empúries. Apa, tens 5 mesos per preparar-te, que vagi de gust

Afegir que a la Jean Bouin van haver-hi  més de 10.000 inscrits. 

No tenim fotos d'en Lluís, però valgui aquesta imatge per fer-nos una idea del marc incomparable de la Jean Bouin

Si algú te paciència pot buscar la foto d'en Lluís clicant aquí

Veient les fotos de la cursa està clar que els que no vam assistir ens vam perdre tot un espectacle esportiu, però el que redacta aquestes línies tenia una cita ineludible amb l'èpica del corredor solitari de llarga distància.

L'altre front obert va ser la V Marxa Popular Ciutat de Banyoles on vam estar representats per en Carles "Corasonpartío" Grabalosa. Aquesta vegada sí, defensant el colors del Som del Verd. Aquesta és la seva crònica: 

3km asfalt i 6 de muntanya amb fang fins als tormells.42´

Gràcies Carles. L'oratoria al poder. Veig que aquest dilluns les tecles treien fum. Després de tan extensa crònica poca cosa més podem afegir que no sigui que la participació va ser una mica més modesta que a la Jean Bouin. Un total de 106 inscrits. Devien ser tots a Barna. A la web no hi ha fotos. Per no haver-hi no hi ha ni la classificació, però no tenim cap dubte que en Carles va entrar al top 100. L'enhorabona a tu també per la espectacular marca. No t'escaparas de la pròxima marató.

Fins aquí la crònica de la intensa jornada del inovidable diumenge 27 de novembre de 2011

Marató de Donostia

Amics i simpatitzants del Som del Verd,

aquest cap de setmana passat, un equip del Som del Verd es va desplaçar a la bonica ciutat de San Sebastian, per a disputar-hi la 34a. edició de la Marató. Va ser un cap de setmana intens, divertit i diferent. Vam tenir temps de tot, de passejar per La Concha, de zuritos, tapes i txacolí, de chuletons i de torrijas, de shoping i de running, no va faltar res. Tot això acompanyat d'un entorn incomparable, d'una gent extraordinària i una metereologia excel.lent (poc habitual en aquella zona).

A tot això, hi hem d'afegir que els resultats esportius van ser d'allò més satisfactoris, doncs tots vam aconseguir els objectius marcats. Destacar l'actuació d'en Tete Palahí,  (Superverd) amb un temps de 3 h. 18 m. 54 seg. rebaixant considerablement la seva millor marca. Molt a prop d'ell (mitja hora més tard) van entrar en Tono Casabó 3 h. 48 m. 09 seg. i en Quim Paradís 3 h. 49 m. 30 seg. refermant l'objectiu pretès, que era baixar de 3 hores 50 minuts. Agraïr l' assessorament tècnic i logístic de les  dones que ens van acompanyar en tot moment i a la família Gairin- Neras que van estar sempre al costat dels atletes.

I ja ho sabeu, qui s'animi a córrer i tingui vincles amb l' Escola Verd, podeu formar part d'aquest equip i compartir amb nosaltres noves experiències com la de Sant Sebastian, a reveure i ens veiem en properes curses. Ànims.

Som del Verd

                                            En Quim i en Tono quan encara tenien forces per riure 

                                           En Tete més "Superverd" que mai creuant la línea de meta. Ojito al marcador

                       Part de "La Torcida· del Som del Verd esperant l'arribada dels seus ídols a l'estadi d'Anoeta

Els tres atletes del Som del Verd. D'esquerra a dreta de la imatge Tete, Quim i Tono

No sabem si estan muntant una Kale Borroka o discutint on van a menjar-se el 'chuletón'

2ª MCD - Marató Costa Daurada

La 2ª edició de la  MCD celebrada el pasat 13 de novembre va ser la posada de llarg dels Som del Verd com a equip i on vam poder estrenar les flamants samarretes que vam comentar a l'anterior entrada. De fet cap de nosaltres va córrer la marató sino que ens vam inscriure a la cursa petita de 10 Km., no era qüestió de matxacar-nos les cames amb tot un dia de Port Aventura per davant. De fet l'excusa de fer aquesta cursa no era un altre que poder gaudir d'un cap de setmana a Port Aventura amb la família i els amics.

D'aquesta manera, dissabte a les 8 del matí sortia cap a Salou un autobús amb 40 persones entre pares, mares, fills i amics. El temps va acompanyar durant tot el cap de setmana i varem poder gaudir de les atraccions del parc durant els dos dies. Cal destacar el bon ambient que vam haver-hi entre tots. Al grup de Facebook Som del Verd podreu trobar un ampli reportatge fotogràfic realitzat amb les aportacions de tots els assistents. No té desperdici.

Pel que fa a la cursa hem de dir que aquest any l'organització no va estar al mateix nivell que a la primera edició. La cursa va començar amb 25 minuts de retard. El circuit, molt més lleig que l'any passat, consistia en donar dues voltes per les rodalies de Port Aventura amb inici i final a la porta de l'Hotel Caribe on estàvem tots allotjats. Durant la cursa no va haver-hi avituallament líquid, vaja, que no ens van donar aigua. L'arribada una mica caòtica on es barrejaven els corredors que arribàvem amb els clients del hotel. Durant la cursa, gent que es dirigia al parc i que passava pel mig del circuit. En fi, que de cara a l'any vinent s'ho han de fer mirar una mica i polir aquests aspectes organitzatius. Com aspecte positiu dir que es tractava d'un circuit ràpid que va facilitar fer bones marques.

I pel que fa a l'actuació dels atletes del Som del Verd dir que tenim equip i que els temps van ser excepcionals. Destacar que en Tete Palahí es va situar en el top 100 i va aconseguir el seu gran objectiu de baixar dels 40 minuts. A continuació els temps reals dels runners del Som del Verd per ordre d'arribada a meta:

1.  Tete "Superverd" Palahí   39:54  
2.  Tono "El Gran Capitán" Casabó   41:45
3.  Albert "El fill del vent" García    42:11
4.  Quim "2.0" Paradís   43:46
5.  Josep "Galeote" Domènech  45:22
6.  Carles "Corasonpartío" Grabalosa* 45:59 
7.  Ferran "Correcansino" Orduña  46:20
8.  Mª Angels "Ironwoman" Guich  49:44
9.  Agnès "Ja estic patint" Guixeras  53:53

* Va córrer sota els colors del CA Girona, però no per això deixa de ser "uno de los nuestros"

Primera foto oficial dels Som del Verd  amb el maratonià i excampió de Europa de 10000 m. "Chema" Martínez. D'esquerra a dreta i de dalt a baix Tono, Quim, "Chema" Martínez, Fer, Tete, Josep, Albert, Àngel, Agnès i Mª Àngels. 13/11/2011

Un cop acabada la cursa ben hidratats i dutxats els components de l'equip ens vam dirigir de nou cap al parc amb les nostres families per gaudir d'una nova e intensa jornada d'atraccions i espectacles a Port Aventura. Per cert el Furius Bacus la millor atracció del parc amb diferència. Brutal, bestial són adjectius que es queden curts.

Cap a les 6 de la tarda cansats però contents enfilàvem tots cap a l'autobús de tornada a Girona. L'any vinent esperem repetir i de ben segur que vista l'experiència encara serem més gent del Verd.

Fes clic aquí per visualitzar un vídeo amb la crònica de la cursa 

La propera fita dels Som del Verd serà la marató de Donosti el proper 27 de novembre on s'ha organitzat una petita expedició més gastronòmica que esportiva. A veure com correm després de dos dies de "chuletones", "tapeo" i "txacolís". Segur que les marques es resentiran. Des de aquest mateix blog tindreu l'oportuna crònica redactada pels seus protagonistes.

Qui som?

La pregunta és tan poc original com inevitable. Som del Verd som un grup de pares i mares de l'Escola Verd aficionats a córrer i que intentem seguir una mica el calendari de curses populars de les comarques gironines i de tant en tant més enllà.

No som cap club, ni associació esportiva, ni tan sols estem federats. Simplement tenim en comú,, a banda de que ens agrada córrer, que estem vinculats al Cole Verd. I aquest són els dos requisits imprescindibles per formar part d'aquest grup: ganes de córrer i estar o haver estat vinculat en algun moment a l'Escola Verd, ja sigui de forma directa o indirecta (ex-alumnes, pare, mare, avi, tiet, amics,..)

Per tal de poder funcionar com a equip a les diferents curses que fem s'estan confeccionant unes samarretes tècniques  amb elements corporatius de l'escola Verd. Aquells que estiguin interessat en adquirir una, podran veure-la exposada a l'AMPA. D'aquesta manera volem fer equip del Verd i transmetre a la gent que Som del Verd eslògan que es llueix a la samarreta, i que dóna nom a aquest Blog, així com a un grup de Facebook que també s'ha creat i al que esteu tots convidats i properament un compte de Twitter @SomDelVerd.

 Detall de la samarreta pel davant

 Detall de la samarreta pel darrera

A través d'aquest blog podreu llegir les cròniques, comentaris, imatges, vídeos, etc... de les curses i/activitat que realitzem a Som del Verd. També podreu consultar el calendari de curses a les quals hi haurà presència de membres de l'equip i tot el que se'ns vagi acudint.

La posada de llarg com equip seran els 10 Km de la Costa Daurada aquest proper cap de setmana on estrenarem (si ja estan confeccionades) les noves samarretes. Assistirem una àmplia representació del Cole Verd. Ens desplaçarem 40 persones entre pares, mares, nens i amics i aprofitarem per passar un divertit cap de setmana a Port Aventura. Els propers dies penjarem un post amb la crònica de la cursa i us explicarem una mica com ha anat.