Mitja Marató de Ripoll

Como están ustedeeeeeeees!!!

Els finishers de la mitja marató posant a la línia d'arribada

 Aquest és el petit homenatge dels SdV a en Miliki, que va morir el passat diumenge 18 de novembre, dia en que es disputava la Mitja Marató de Ripoll. Just quan tornàvem cap a Girona ens vam assabentar del luctuós succés i allà mateix vam improvisar un senzill i sentit homenatge per un dels nostres referents infantils. Podeu visualitzar un resum d'aquest homenatge protagonitzat pel nostre president als vídeos de més avall.

Però la vida continua i l'activitat dels SdV no s'atura. 'El muerto al hoyo y el vivo a la carretera' a risc de semblar insensibles, que no ho som, com ho corrobora l'encapçalament d'aquest post.

Després d'una plujosa nit a Girona i amb la incertesa del temps que ens podíem trobar a Ripoll, diumenge passat cinc valents dels SdV quedàvem a 3/4 de 8 del matí per dirigir-nos al Bressol de Catalunya  per tornar al lloc on fa dos anys alguns de nosaltres debutàvem a la distància de la mitja marató. En aquesta ocasió érem en Tono, Tete, Quim, Mª Àngels i Fer. A darrera hora va causar baixa l'Agnès que es va fer en darrera per les amenaçants condicions climatològiques.

El trajecte fins a Ripoll no presagiava res de bo, ja que la pluja va ser constant i generosa durant tot el camí, fins que vam passar els túnels i va desaparèixer per complert. Allà dalt, tot i que una mica núvol, no queia ni una gota i la temperatura era perfecta per córrer.

A la sortida ens trobem amb en Carles Grabalosa que disputava la cursa de 6 Km i que va finalitzar en una magnifica 30 posició de 150 participants.

Un cul i els SdV poc abans de la sortda

El recorregut sortia de davant de l'IES Abat d'Oliva i es dirigia fin a  Sant Joan de les Abadesses on es donava la volta i seguint la mateixa carretera  tornava a Ripoll on es trobava la meta davant el Monestir. Es tracta d'un recorregut de suaus tobogans que va picant cap a munt en direcció a Sant Joan  i evidentment baixa lleugerament a la tornada. En tot cas, sense ser un recorregut ràpid, sí que permet fer bones marques ja que les pujades son curtes i suaus i a les baixades es pot recuperar perfectament el temps perdut.

La Mª Àngels entrant a Sant Joan de les Abadesses

Aproximadament uns 500 corredors a la línia de sortida, que es donava un mica més tard de les 10 del matí, ja que s'ha de deixar passar el tren que travessa el recorregut als pocs metres d'aquesta. Ràpidament en Tete, Tono i Quim es destaquen en busca de una bona marca, mentre que la Mª Àngels i en Fer s'ho agafen amb més calma. Mica en mica, segons el ritme i les forces de cadascú, els SdV ens anem disgregant pel recorregut de forma que l'ordre d'arribada final és el que habitualment se sol donar conforme a les nostres marques personals. Les sensacions molt bones per part de la majoria de nosaltres, com així ho demostren els temps finals. En el cas d'en Quim va fer marca personal i en Tete, en Tono i la Mª Àngels si no la van fer, van estar molt a prop. En Fer segurament va ser el que va tenir la actuació més fluixa, almenys per que fa respecte a la seva marca personal, però és que hi ha quan no hi ha més cames.

Un altre foto dels finishers de la mitja

A l'arribada obsequi de la samarreta tècnica de rigor i dels productes de la terra, galetes Birba i fuet.
En tot cas, i independentment de les marques i sensacions de cadascú, contents d'haver gaudit de un dia fent una de les coses que més ens agraden i de passar un divertit matí amb els companys.

Classificació dels Som del Verd 

Pos	Dorsal	Nom	Cognoms	Club	T. Oficial	T. Real	Punts	Cat	Dipl
00151	00137	Xevi	Palahí I Mora	SOM DEL VERD	01:33:50	01:33:29	-	M2
00197	00208	Tono	Casabó Majó	SOM DEL VERD	01:38:13	01:37:51	-	M3
00251	00091	Joaquim	Paradís Batlle	SOM DEL VERD	01:40:46	01:40:24	-	M2
00350	00207	Fer	Orduña Aznar	SOM DEL VERD	01:49:38	01:49:16	-	M3
00383	00210	Mª àngels	Guich Cornellà	SOM DEL VERD	01:52:26	01:52:04	-	F3

Recorregut en 3D

				Ver Mitja de Ripoll en un mapa más grande
				Making Of

Behobia-San Sebastián

El mateix dia que es disputava la marxa de Campllong, 600 Km. més a l'oest dos membres del SdV aguardaven sota la pluja l'inici d'un altre cursa. No es tractava d'una cursa qualsevol, era una de les més grans i clàssiques cites anuals i també una de les més multitudinàries amb prop de 25000 inscrits. Era la legendària Behobia-Sant Sabastián, una prova que cap runner s'hauria de perdre. I allà van anar dos representants dels SdV, en Lluís Orduña i la Marta que estaven inscrits des de l'estiu passat ja que aquesta  les inscripcions s'esgoten als pocs dies d'obrir-se.

Aquesta mitja té la característica de no arribar als 21097 metres oficials sinó que són 20 Km ja que, sembla ser, la prova  es disputa des de l'època en que la distància oficial de la marató eren 40 Km i no els actuals 42'195Km.

Un altre característica d'aquesta prova són les dures condicions meteorològiques sota les que s'acostuma a disputar. El vent i la pluja son els acompanyants habituals dels corredors i aquest any no podia ser diferent. En aquesta ocasió el vent va estar a punt d'ocasionar un accident greu quan va fer caure el crono de meta en plena arribada dels participants, tal com es pot veure si fas clic aquí. Finalment tot va quedar en un ensurt i només un membre de l'organització va resultar amb ferides lleus.

 

Tantes hores sota la pluja van afectar la salut mental d'en Lluís

Des de primera hora del matí ja plovia i els nostres representants van haver d'esperar a la intempèrie aguantant el ruixat durant més d'una hora fins que es va donar la sortida. Tots els bars, cafeteries i benzineres es trobaven plens de gent buscant aixoplug. Això va fer que en el moment de la sortida estiguessin molls de dalt a baix i morts de fred. En el cas de la Marta encara va ser més greu ja que ella havia de sortir una hora més tard. La raó és que la sortida dels corredors es fa de forma molt escalonada segons els temps que acreditin en el moment de inscripció, ja que la carretera per on transita la cursa és molt estreta, especialment a la sortida i no permetria absorbir els 25.000 participants. Això va fer que sortís una 1 hora i 10 minuts més tard que els primers.
A banda del mal temps s'ha de afegir a la dificultat de la cursa un recorregut força exigent marcat per dos punts claus: El alto de Gaintxurizketa, una pujada sostinguda de dos quilòmetres en el pk 8 seguida de 4 quilòmetres de tobogans. I el alto de Mirakruz situat al pk 17, una duríssima pujada d'un quilòmetre a només 3 Km. de meta.

Dit tot això encara tenen més mèrit els espectaculars temps que van marcar en Lluís i la Marta que van ser 1:30:53  i 1:54.37. A això va ajudar sense cap dubte l'extraordinari ambient que es vivia, amb gran quantitat d'espectador animant als corredors malgrat la pluja i el vent.

 
Ver Behovia-San Sebastián en un mapa más grande

VIII Marxa Popular de Campllong

Hi ha curses que podríem dir de transició entre les grans cites de referència del nostre calendari, però que per altre banda acostumen a ser les més gratificants i que deixen un millor regust de boca per l'ambient, el recorregut, l'organització i el tracte en general. Acostumen a ser en petits pobles i seguint camins de terra o corriols pel mig del bosc. Organitzades per una colla d'entusiastes del poble i sense cap ànim de lucre, solen ser les més divertides. Són curses a les quals no hi ha normalment control de temps i que es fan per gaudir del plaer de córrer en plena naturalesa i sense la pressió del temps. De fet ni tan sols són curses, sinó que son caminades o marxes populars que mica en mica s'han vist colonitzades per una plaga de runners menja quilòmetres, que obliguen als caminants a apartar-se a un marge del camí si no volen corre el perill de ser atropellats per una colla de bojos que esbufeguen i suen com si els hi anés la vida per arribar un minut abans. No busqueu classificacions, ni fotos a la web, perdreu el temps, no és aquest el seu objectiu. Simplement busquen passar una entretinguda matinal. Són, en definitiva curses que no solem tenir marcades en el calendari i la participació a les quals s'improvisa un parell de dies abans i acostumen a servir com un entrenament o preparació per algunes de les grans curses que sí tenim marcades en foc a la nostra agenda.

Doncs Campllong és una d'aquestes curses que en el fons tant ens agraden. I allà es va presentar una petita representació dels SdV composada per en Quim, en Tono i la MªÀngels, vaja els clàssics.
Poca gent, com solen ser aquestes curses. Potser en aquesta molta menys del normal ja que s'hi van aplegar unes 100 persones aproximadament entre marxaires i corredors. Es podia triar entre dos recorreguts de 12 o 16 Km. Esbrineu quin van triar els nostres esforçats de la ruta?
Teòricament la sortida es donava a les 8:30 tot i que a la pràctica es tractava de una sortida lliure un cop feta l'inscripció, com correspon a una marxa popular. El traçat com és habitual, molt agradable, combinant camins i corriols pel mig del bosc i amb trams d'asfalt que servien d'enllaç entre els camins.
L'únic aspecte negatiu potser va ser l'avituallament que estava situat al pk 5 i potser hagués faltat un altre o posar aquest una mica més enmig del recorregut.
El millor de tot, com sempre, el gran tiberi amb el que t'obsequien a l'arribada. Torrada amb tomata i botifarra, aigua, vi, Coca-Cola, Fanta, cafè amb llet i una capça de galetes Birba, per ambientar-nos en la nostra propera gran cita, la mitja de Ripoll de diumenge 18 de novembre i un parell de clauers de record.

En resum un altre cursa que haurem de tenir present de cara a altres anys si el calendari ens ho permet.

II Cursa de Muntanya de Girona i Catedral Sprint

El passat 4 de novembre, darrer dia de les Fires de Girona es va celebrar la segona edició de la Cursa de Muntanya de Girona. Un duríssim trenca cames on es podien triar tres recorreguts: un de 12 Km, un altre de 24 i la TransGavarres. Aquesta última un autèntic suplici de 55 Km. pels més animals i que sortint de Palamós travessava totes les Gavarres per finalitzar al mateix punt que les altres dos, és a dir, a la Plaça Dant Domènec.

Aquest any hem tingut com a únic representant a en Tono Casabó. El temps va acompanyar, no com l'any passat quan les nostres representants, la Mª Àngels i l'Agnès, van haver d'aguantar a sobre un autèntic diluvi.

La veritat és que no tenim masses dades sobre com va anar la cursa, per la qual cosa no podem fer una crònica detallada. Només comentar que contràriament al que diu la imatge que acompanya aquesta crònica, sembla ser que va ser un calvari. 2800 m. de desnivell acumulat. Per mostra aquí teniu el perfil de la prova per que us esgarrifeu una mica.

El crono final d'en Tono 3:30:29 i el lloc 307 de la general. Si necessiteu més detalls sobre la cursa podeu consultar el blog de Ironxevi

També comentar que com a aperitiu previ a la cursa. Dissabte al matí es va disputar a les escales de la Catedral de Girona la primera Catedral Sprint. Un contrarrellotge per veure qui pujava més ràpid els 90 esgraons de la Catedral. El sistema de competició consistia en una primera tanda eliminatòria d'on es classificaven els 20 primers millors temps. A la segona tanda s'afegien les dones i d'aquí sortien els finalistes, 10 homes i 3 dones. El guanyador va acreditar una marca de uns 11 segons. En aquesta prova els SdV vam tenir com a representant a en Lluís Llimargas que va fer uns molt dignes 18 segons. El seu espectacular ascens va ser enregistrat per les càmeres de TV3 per gaudiment dels espectadors del Telenotícies Comarques. Podeu apreciar la seva tècnica a la imatge adjunta.

A veure si l'any vinent ens animem uns quant més. 20 segons de patiment els aguanta qualsevol!

YOU'LL NEVER RUN ALONE

Mai correràs sol.

Els Som del Verd fem un any. De fet fa més temps que correm junts, però no va ser fins fa un any que ens vam constituir formalment com a grup atlètic (no oficial) i vam fer la nostra presentació en societat amb motiu de la Cursa Costa Daurada . 

Per motius que no venen al cas, aquest any no hem pogut repetir la sortida de cap de setmana a Port Aventura amb les famílies per celebrar el nostre primer aniversari. Però com que havíem de commemorar aquesta efemèride d'alguna manera, hem fet un videomusical amb un resum fotogràfic del que ha estat aquest primer any de vida dels Som del Verd.

Lamentem la qualitat del video, però no som professionals d'això i com diria en Macerick Viñales, no em sabem més.

Banda sonora:  "You'll never walk alone" popularitzada als anys 60 per Gerry & The Pacemakers i que va ser adoptada com a himne oficial del Liverpool i el Celtic de Glasgow i que es cantada pels seus seguidors a l'inici dels partits.

Cursa del Carrer Nou

Com es costum cada diumenge abans del primer cap de setmana de fires, avui deia 21 d'Octubre s'ha disputat la XXXIV Cursa del Carrer Nou.

Després del caos organitzatiu de l'any passat, la veritat és que aquest any alguns no en teníem masses ganes de repetir L'experiència, però un bric de Caldo Aneto, una capsa de pastilles pel rentaplats i una samarreta reflectant pel quan tinguem una avaria amb el cotxe, eren una oferta que, per només 12 €,  no podíem refusar.

 Queda clar que no tenim memòria, així ens va en tots el àmbits de la vida, i a la sortida en aplegàvem  més de 1200 corredors (sense contar les curses infantils, ni la de 5 Km), és a dir, si fa no fa els mateixos que l'any passat vam patir el desastre organitzatiu sense precedents en una de les curses més veteranes de les comarques gironines.

Així que aquest matí ens trobàvem a la línia de sortida una  representació del SdV una mica més minsa que en altres edicions. Hem trobat a faltar habituals de les curses del diumenge com l'Agnès, en Josep o en Carles i altres potser no tan habituals però que no solen faltar a aquestes cites clàssiques com serien en Lluís Orduña, Lluis Llimargas, la Marta, l'Àngel o en Quim. Vaja, que estàvem en quadre. Una llàstima per que la foto hagués fet molta patxoca. Per compensar, vam aprofitar per fer nous fitxatges als SdV, entre d'altres l'Ariadna Ferrer de forma que vam arribar al mínim per poder fer una nova comanda de samarretes.

Abans de la cursa dels sènior, van córrer els petits en les diferents curses infantils que es van organitzar, tal com ja es habitual tant aquí com a la cursa de Esports Parra.

Hem de dir que aquest any s'han solventat molts dels problemes de l'any anterior, especialment pel que fa a l'entrega de la bossa del corredor que aquest any es donava en el moment de la inscripció. Tot i així encara continuen havent alguns problemes com per exemple l'entrega de premis, on no donàvem peu amb bola.

El recorregut era el mateix dels darrers dos anys amb una primera volta que sortia de Jaume I en direcció a la Davesa, pujava per la Plaça Miquel Santaló fins a l'edifici de La Punxa i baixava per l'avinguda Sant Eugènia fins arribar de nou a la línia de sortida. A partir d'aquí començava la part més dura de la cursa. Tornàvem a baixar per Jaume I i en arribar a la Copa giràvem cap al Passeig Canalejas i anàvem cap al centre, per després endinsar-nos al cor del Barri Vell i fer la tradicional pujada a la Catedral, punt emblemàtic de la cursa i posteriorment fins a dalt del Passeig Fora Muralla, punt més alt del recorregut. A partir d'aquí baixada per les Pedreres, una volta a la Plaça Catalunya i enfilar cap a l'Eixample on pujàvem pel  Carrer de la Rutlla fins Emili Grahit i baixàvem per Joan Maragall fins la Plaça Catalunya de nou. Pujada del Pont de Pedra i esprint final al Carrer Nou (pels que encara tinguessin forces) on es trobava la meta.




Ver Cursa del Carrer Nou en un mapa más grande


Després de dies d'incertesa pel que fa al temps i tot i que els carrers encara estaven molt molls a causa de l'intensa pluja de la nit anterior, el dia es va arreglar molt i després d'un petit ruixadet sobre les 10 del matí, a la hora de la sortida lluia el sol. Tot i que la temperatura era bona per córrer, no es pot dir que les condicions fossin ideals ja que l'humitat era molt alta i la sensació de xafogor  intensa.  Si a això afegim la humitat dels carrers i el perill de relliscar en algunes zones, podem afirmar que les condicions eren millorables.

En tot cas això no ha afectat per res als corredors del SdV entre els qual hem de destacar a en Tete que ha estat a punt, a punt de baixar del 40 minuts i sobretot en Gregori que per primer cop ha baixat de la hora. Son marques que tenen molt de mèrit tenint present que la pujada a la Catedral suposa un seriós handicap a la hora D'aconseguir bones marques.

La resta de representants del SdV van estar a la seves marques habituals en aquesta cursa, minut amunt, minut avall. En Tono i en Quim també van millorar les seves marques personals en aquesta cursa. L'únic punt negatiu va ser la lesió de l'Albert que es va trencar en plena baixada pel Passeig Fora Muralla  quan corria al mateix ritme que en Tono i va haver de retirar-se quan anava camí de marcar un magnífic registre. En quant a en Fer i la MªAngels van estar més o menys al nivell d'altres anys i pràcticament van clavar els mateixos temps. Comentar que tot i que la Mª Àngels va entrar darrera d'en Fer, el temps real va ser inferior a aquest últim ja que va sortir molt més endarrera.

Al final tots més o menys contents, entrega de premis on els nens del Verd van recollir un premi a la participació escolar més nombrosa i sorteig de txecs regal i dues motocicletes. Val a dir, que com ja es habitual a la Penya Pelayos (alter ego ludòpata i lúdic dels SdV)  no va tocar res, però al igual que passa amb aquests, això no va ser obstacle per acabar la jornada amb el ja habitual dinar a la Dolce Vita.

Classificació i Temps reals dels SdV per ordre d'arribada

Posc.          Nom                   Temps          
140          Tete Palahí             40:42   
243          Tono Casabó         42:55
318          Quim Paradís         43:50       
688           Fer Orduña           48:57
730          Mª Àngels Guich    48:45
1115       Ariadna Ferrer        56:28
1143       Gregori Martinez     57:42
N.C.        Albert García         Retirat

En Gregori celebrant la seva marca personal

 Tete

Tono

Albert

Quim

Fer

Gregori

Mª Àngels amb dos possibles fixatges a la cartera dels SdV: En Josep a la seva dreta i la Judit darrera

En Tete iniciant l'esprint final

Marxa del Tomet et alt.

Els SdV a Medinyà

Una cursa més aquesta temporada. Aquest any hem començat embalats i no donem a l'abast escrivint cròniques. Si la darrera va ser la de Madremanya, diumenge següent dia 7 d'octubre els SdV van fer acte de presència a tres curses més de les qual deixem constància aquí, però no crònica ja que els seus protagonistes no l'han fet arribar a temps a la redacció i ja se'ls ha passat el torn.

En concret van ser la cursa de Palol de Revardit on van participar, la Mª Àngels, en Carles i l'Agnès, si no ens equivoquem, que podria ser per que ni d'això ens han informat. Cursa de terra de 10 Km. i poca cosa més sabem, a banda de que va anar bé però no per tots ja que en Carles Grabalosa va tornar a ressentir-se de la seva lesió i va haver d'acabar caminant.

El mateix diumenge es celebrava la 1ª Cursa del GEiEG coorganitzada amb el Decathlon i amb sortida i arribada al mateix centre comercial. El recorregut de 6,5 Km. pujava fins el Campus de Montilivi, baixava per l'Avinguda que porta el mateix nom i tornava al punt de sortida per la prolongació del carrer Migdia.

Segons les cròniques a peu de carrer, va ser la típica cursa de velocitat en la que tothom surt a rebentar i a buscar temps. Per part del SdV i que tinguem constància, van participar en Tete, en Tono i en Lluís Llimargas. No disposem de classificacions, temps oficials ni proves documentals i/o gràfiques, però sembla ser que en Tete va poder trencar la barrera del so i acreditar un ritme inferior als 4 m/Km. En Tono per la seva banda va signar uns gens menyspreables 4:15 m/Km.

L'última cursa d'aquesta intensa matinal, va ser la 1ª Pujada i Baixada als Àngels dels Som del Verd. En aquesta primera edició només van haver-hi dos participants: En Quim Paradís i en Fer Orduña. El traçat seguia el mateix recorregut que la pujada als Àngels organitzada anualment pel GEiEG però en aquesta ocasió els participants van haver de fer el recorregut de tornada. En total 20 Km. Temperatura magnífica per córrer, fins i tot calor per la hora i les dates. Al final el primer i segon lloc va ser pels homes del SdV mentre que el tercer lloc del podi va quedar desert. Esperem poder repetir aquest gran èxit l'any vinent i que puguem institucionalitzar i consolidar aquesta cursa popular augmentant el nombre de participants.

D'on si que disposem de proves documentals i una gran participació és de la Marxa del Tomet que com cada 12 d'octubre es realitza a Medinyà. En aquesta ocasió es va fer una crida general per que participessin no només els corredors habituals si no també les parelles i els nens ja que es tracta bàsicament d'una caminada. D'aquesta manera ens vam aplegar 25 membres del SdV corresponents a 7 famílies.

Tot i les intenses pluges del dia abans a les 9 del matí pares i fills preníem la sortida. Uns corrents, altres caminant i altres mig mig. El camí força enfangat, però es podia transitar. El recorregut, era nou respecte a l'any passat tot i que repetia molts trams però en sentit contrari.  Hem de destacar que es tractava d'un traçat molt  divertit i entretingut, no exempt de fortes rampes no excessivament llargues.La part més dura potser eren els tres primers kilòmetres amb fortes pujades ben be des del principi de la cursa, després divertides baixades per corriols pel mig del bosc, combinades amb petites pujades.

Segurament a causa de la pluja i les previsions meteorològiques, el nombre de participants va ser sensiblement inferior a l'any passat i no devia arribar en cap cas a les 100 persones. Tot i així no podem desmerèixer el tercer lloc en la categoria de dones aconseguit per la Mª Àngels que va arribar juntament amb un novament espectacular Àlex  amb un temps aproximat de 48 minuts.Aquesta vegada si que va poder pujar al podi a recollir la copa. La llàstima va ser que l'organització no disposava de podi, però tant si val, la foto la tenim.

Per davant de la Mª Àngels i l'Àlex, el primer lloc del SdV va correspondre a en Quim que va acreditar un temps de uns 42 minuts i el segon a en Fer que va marcar un crono de 45 minuts. Per darrera van arribar en Lluís Llimargas seguit de l'Agnès Guixeras i l'Arnau Caso i ja molt darrera més caminant que corrent van anant arribant la resta d'expedicionaris de forma molt desperdigolada. Les nenes van entretenir-se buscant bolets i altres fruits de la tardor i els organitzador cansats d'esperar i veient que començava a caure un xàfec va anar a recollir-les amb una furgoneta.

Ja no va donar temps a fer més. La idea hagués estat acabar la jornada amb un pic-nic o un dia de platja (com l'any anterior) però el temps ho va impedir. Encara podem donar gràcies que la pluja ens respectés durant la cursa.

Per acabar també comentar que el diumenge 14 es va disputar la Cursa del Pilar, organitzada per la Guàrdia Civil. Un altre clàssic pel SdV. Per diferents motius en aquesta ocasió només vam tenir com a representant a en Tono que a més no va lluir els nostres colors. Potser està en negociacions amb un altre club o simplement que no va voler comprometre el club amb la benemèrita institució. En tot cas i encara que tampoc disposem de proves documentals ni classificacions sembla ser que en Tono va acreditar una fantàstica marca d'aproximadament 41 minuts per un recorregut de 10 Km. trenca-cames que comença al bici-carril davant la caserna de la Guardia Civil i pujava fins al GEiEG per la carretera que els corredors coneixem com Le Tourmalet (amb això queda tot dit). Possiblement aquest temps el va aconseguir esperonat pels números de la Benemèrita. Si en Kilian Jornet declarava que quan corre s'imagina que el persegueixen els indis per no defallir, en Tono no necessitava imaginar-se que el perseguia la Guàrdia Civil, per que la tenia realment trepitjant-li els talons. Així qualsevol!!!

A continuació us deixem algunes fotos de la Marxa del Tomet

Inici de la caminada. Els marxants van anar tirant per davant abans de la sortida

Alguns com la Dària tenien més pressa que d'altres

En Quim a la part inicial de la cursa després de la primera pujada. Al fons les nenes intenten seguir-lo

En Fer amb un grupetto en el moment d'avançar als marxadors

L'Àlex i la Mª Àngels formen el tercer grup del SdV

I aquí un altre grupetto integrat exclusivament pel SdV.

Les nenes s'ho van prendre amb calma, fins i tot portàven bosses per recollir bolets i castanyes

La Laura i en Pau sempre junts

En Joan va fer mitja caminada en braços de la Lourdes. Al final va resultar que tenia febre

L'Agnès, la Lourdes i la Mª Àngels a l'arribada

I el gran moment. La Mª Àngels acompanyada de l'Àlex recollint la copa de 3ª classificada en dones.

Cursa de Madremanya

El passat dia 30 de setembre, els participants dels fronts oberts l'anterior diumenge a Bellacaire i Campllong es van fusionar en un sol grup i, amb la inestimable ajuda d'en Josep Domènech, que reapareixia després d'uns quants mesos de baixa per lesió, van afrontar la cursa de Madremanya.

Un prova amb dos recorreguts, un de 11 Km i un altre de 19,5 Km que es podien fer en la modalitat de caminada o running. Ja podeu endevinar quina modalitat i recorregut van triar els protagonistes d'aquesta crònica.

Total que puntualment a les 8 del matí i sota els repics d'un timbal es donava la sortida a un total aproximat de 150 participants. Recorregut molt maco amb vistes espectaculars que van poder gaudir els que caminaven i no tant els que corrien. No se si per falta D'oxigen al cervell, algun dels participants (que no diré el nom) assegura haver vist porcs pasturant.(Nota de l'autor: Si home, amb els temps que corren deixaran els porcs sueltos). Aquestes al·lucinacions son mostra palpable de la duresa de la prova, que tot i així un cop més van poder superar els nostres atletes, gràcies als avituallaments d'aigua i poma (que no pernil de porc) que havia al llarg de tots el recorregut.

El temps final i la classificació és lo de menys en aquesta ocasió. Més que res per que no en disposem. Es el que tenen aquestes curses de poble. Estan molt ben organitzades i cuiden molt als participants però no es preocupen gaire de si els participants obtenen les marques mínimes per poder participar a la Marató de Cincinnati.Temps hi haurà en el futur.

Com sol ser habitual en aquestes curses familiars, a l'arribada els participants van ser obsequiats amb un bon esmorzar. Tal com indica el nom del poble (Madremanya, es a dir, madre maña), els organitzadors són d'origen baturro i se'ls va anar la mà amb la mida dels entrepans que feien 40X15 cm (de fet hi cabia a dins un porc sencer després de pasturar). Tot regat amb vi de la terra (no se si la terra catalana o la de Cariñena) i amb un petit obsequi que sospito que podria ser un 'cachirulo'.

En resum, els SdV van tornar a gaudir d'una gran matinal i la conclusió és que s'ha de tornar a repetir.

I aquí teniu les proves documentals

Els SdV abans de la sortida posen per aquest blog

L'Agnès arribant a meta

La Mª Àngels recuperant forces

He fet la foto gran per que si no no hi cabia el bocata. Només un baturro podia amb ell. Observeu la cara d'en Josep. Clar, ell no és baturro. Per la cara, sembla que a la Mª Àngels encara li va quedar un raconet.

El pes del bocata els va obligar a seure. D'en Quim només va quedar l'ombra que es posava les mans al cap

I Duatló Camp a Través

La temporada ha començat forta pels SdV i està clar que les curses de 10 Km. no deixen de ser simples entrenaments per la nostra gent. Si el passat 23 de setembre en Quim Paradís participava a la 1ª Trail La Vall, la secció femenina del club optava per realitzar la I Duatló Camp a Través que és celebrava a Campllong. Davant la gran oferta de curses i proves els nostres atletes han de diversificar en els diferents fronts que s'ens obren cada cap de setmana i per tant allà van anar les nostres representats a aixecar acta de la prova.

En concret es tractava de una combinada de 9 Km. de running i 25 Km. de bicicleta. A primera hora del matí més de 200 atletes iniciaven la cursa pedestre amb un traçat força planer, molt maco i agradable de córrer. El  punt negatiu és que a la transició a la BTT no hi havia avituallament líquid i com no portessis bidó d'aigua a la bici, tocava passar molta set, com sembla que els hi devia pasar a les nostres representats. Això és la inexperiència, segur que a la propera ja no els torna a passar.

Tornant al tema, la prova de BTT va resultar ser una mica més dura. Un recorregut trencacames amb molt de puja i baixa que es van fer molt llargs tenint en compte que portaven 9 Km. de running a les cames a molt bon ritme. Molts corriols al final dels quals es trobaven fortes pendents on costava pujar la bici, molt camp a través (tal com indica el nom de la prova) i sobretot molts camins amb pedretes on costava fer avançar la bici. Pel costat positiu també dir que se travessaven bucòlics corriolets pel mig del bosc que compensaven en part els trams més durs. En definitiva un cursa molt ben organitzada, amb paisatges molt macos i un recorregut molt ben marcat.

Un altre prova més que haurem de seguir de prop en properes edicions. O augmentem el número de socis del club o no donarem a l'abast entre tanta oferta...

Temps

                                   RUN          BTT        TOTAL

M Angels

Guich      00:53:49     2:06:11     3:00:00

Agnès Guixeras       00:53:49     2:06:11     3:00:00

I aquí unes 'foticos'

A la part esquerra de la imatge podem veure les nostres atletes progressant a la part de running

La Mª Àngels a la prova de BTT

I també l'Agnès

:

I Trail La Vall

Diumenge 23 de setembre va celebrar-se la primera edició de la Trail La Vall que forma part de la Lliga Trail Montgrí, una competició que neix de la unió de tres curses de muntanya:

CAT Torroella de Montgrí  celebrada el 22 d'Abril
TRAIL LA VALL de Bellcaire d'Empordà el 23 Setembre TRAMUNTRAIL de l'Escala el proper 28 Octubre 

 La cursa tenia un recorregut de 21,8 Km. amb sortida i arribada al municipi de Bellcaire d'Empordà i un desnivell acumulat positiu de 750 metres i que incloïa, entre moltes altres, la pujada al Castell de Montgrí.

A les 8 del matí prenien la sortida 114 participants, dels 135 inscrits inicialment. Entre ells l'únic representant del SdV, en Quim Paradís que va anar a explorar el terreny de cara a enviar una representació més nombrosa de cara a l'any vinent. Comentat que va arribar en el lloc 71 amb un magnifica marca de 2:37:55. Un gran temps per una mitja de muntanya.

El dia va sortir boirós i amb una temperatura molt agradable, cosa que van agrair els corredors. Però a mida que va anar avançant la temperatura va anar pujant i tot i els núvols va fer força calor en el tram final de la cursa.

El recorregut molt maco visualment, com es pot comprovar a les fotos,  ja que córrer per el Montgrí es espectacular, l'únic inconvenient es la dificultat tècnica de la primera mitat de la cursa, es brutal!! Cap a la tercera part de la cursa passes per mig d'unes pinedes amb uns corriols fabulosos que et fan gaudir molt. Te'n oblides de tota l'estona que has caminat per mig de les pedres del Montgrí i et diverteixes molt, l'última part de la cursa i per que no t'oblidis d'on ets et tornen a fer pujar per una muntanya pelada amb pedres que et fan difícil l'ascens i el descens. Per arrodonir la festa l'arribada esta al punt mes alt de Bellcaire no sigui que arribessis sobrat.
L'organització hi ha va posar molta voluntat i el camins estaven molt ben indicats, era molt difícil perdre't. L'avituallament correcte, potser una mica just i si li hem de trobar un "però" el primer avituallament ni el veies de forma que alguns com en Quim se'l van passar pensant que era més endavant.

En resum, una fantàstica cursa. Estaria bé poder completar la trilogia però com ja s'ha comentat la primera va ser a l'abril i la tercera part coincidirà amb les fires de Girona. Potser l'any vinent...

Com que només hem tingut a en Quim com a representant el reportatge fotogràfic d'aquesta crònica està dedicat única i exclusivament a ell.

Recollida de dorsals i bossa del corredor. En Quim de verd saludant a un de la Flama

Instants abans de la sortida

Moment de la sortida. A la part dreta de l'imatge podem apreciar a en Quim

Moment de l'arribada a dalt del Montgrí

Baixant del Castell de Montgrí. De baixada sempre es fa millor cara

Tot lo bo s'acaba i torna la pujada. Molt endarrera queda ja el Castell de Montgrí

Un tram dur de pujada i el núvols que s'esvaeixen. La calor va apretant

En Quim continua imperturbable la pujada, mentre d'altres comencen a fer figa

Instant de l'arribada a meta. Una més al sarró