Si hi ha una cursa que podem qualificar d'entranyable sense dubte és la Marató per la Marató de TV3. En una anterior entrada ja vam explicar en que consistia, per tant no ens repetirem i ens limitarem a explicar una mica com va anar la jornada.
El dia es va presentar perfecte per córrer. A primera hora del matí feia fred, cosa normal un 18 de desembre, però el sol acompanyava i conforme avançava el matí, la temperatura es feia més càlida i tot i que parat i a l'ombra devia fer fresca, al sol s'estava d'allò més be i si a sobre anaves corrent, doncs la temperatura era perfecta.
La temperatura no va ser pas l'única diferencia respecte a l'edició de l'any passat, quan sí que va fer autèntica fred. La sorpresa més agradable va ser la quantitat de gent que s'havia congregat per participar-hi de una manera o un altre. Ja fos per córrer o per animar. Desconeixem les xifres, però potser podríem parlar del doble o fins i tot del triple que l'any anterior.
Per exigència de TV3 que retransmetria la sortida en directe, aquesta es donar passades les 10:20 del matí. Consistia en donar 36 voltes, més una de curta per completar la distància de la marató, a un circuit que sortia del carrer Santa Clara, continuava pel carrer Nou, Gran Via, Plaça Independència i tornava a arribar a Santa Clara. En total uns 1200 m.
El dia es va presentar perfecte per córrer. A primera hora del matí feia fred, cosa normal un 18 de desembre, però el sol acompanyava i conforme avançava el matí, la temperatura es feia més càlida i tot i que parat i a l'ombra devia fer fresca, al sol s'estava d'allò més be i si a sobre anaves corrent, doncs la temperatura era perfecta.
La temperatura no va ser pas l'única diferencia respecte a l'edició de l'any passat, quan sí que va fer autèntica fred. La sorpresa més agradable va ser la quantitat de gent que s'havia congregat per participar-hi de una manera o un altre. Ja fos per córrer o per animar. Desconeixem les xifres, però potser podríem parlar del doble o fins i tot del triple que l'any anterior.
Per exigència de TV3 que retransmetria la sortida en directe, aquesta es donar passades les 10:20 del matí. Consistia en donar 36 voltes, més una de curta per completar la distància de la marató, a un circuit que sortia del carrer Santa Clara, continuava pel carrer Nou, Gran Via, Plaça Independència i tornava a arribar a Santa Clara. En total uns 1200 m.
Video amb l'inici de la marató. Font: Carles Puigdemont
Sobre la cursa destacar el bon ambient que es vivia dintre del grup de corredors. El ritme de cursa era prou còmode per permetre que hi hagués un ambient distés de converses, bromes i riures. Això és el que més crida l'atenció d'aquesta cursa. Lluny de la serietat i el silenci de les curses tradicionals on tothom corre concentrat en millorar les seves marques personals i ignora als seus companys de grupetto, aquí hi ha un ambient festiu i és habitual entablar conversa amb altres corredors que coneixes només de vista d'altres curses.
També hem de destacar sobretot els ànims per part dels familiars, amics i públic en general que seguia la cursa. En un recorregut que pot resultar monòton per la quantitat de voltes que es donen a un mateix circuit, la recompensa estava en que a cada pas per meta teníem el ànims, crits, aplaudiments i fotos dels incondicionals "suppoters" que et donen forces per donar una volta més per tornar a gaudir d'aquest moment. L'arribada a meta és el moment més maco o emotiu d'una cursa i la particularitat d'aquesta és que pots gaudir d'aquest moment fins a 37 vegades.
També hem de destacar sobretot els ànims per part dels familiars, amics i públic en general que seguia la cursa. En un recorregut que pot resultar monòton per la quantitat de voltes que es donen a un mateix circuit, la recompensa estava en que a cada pas per meta teníem el ànims, crits, aplaudiments i fotos dels incondicionals "suppoters" que et donen forces per donar una volta més per tornar a gaudir d'aquest moment. L'arribada a meta és el moment més maco o emotiu d'una cursa i la particularitat d'aquesta és que pots gaudir d'aquest moment fins a 37 vegades.
 |
| A la imatge els runners del Som del Verd |
Per part dels Som del Verd va haver-hi una bona representació de pares, mares i nens i nenes. Cadascú va fer el que va poder o el que va voler i al ritme que permetien les cames. Corrien un parell de voltes, descansaven i tornaven a fer un parell de voltes.
Cap membre del Som del Verd va completar la marató sencera. Tampoc era la intenció. El nucli dur del grup i que a priori estava més capacitat per fer-la, encara està en procés de recuperació de la marató de Donostia. Per altre banda a les 11:30 el Barça jugava la final del mundialet i això es va notar en la composició del grup de corredors de la marató que va començar a perdre unitats de una forma directament proporcional al número de parroquians que s'anaven congregant en les cafeteries del carrer Nou on es televisava el partit.
Sabent d'entrada que cap membre del Som del Verd tenia intenció de completar la marató i que en el millor dels casos algú arribaria a fer la mitja, ens vam plantejar l'objectiu de fer la marató per relleus de forma que sempre hi hagués un representant corrent. En principi això tampoc semblava que seria possible. El que escriu aquestes línies va arribar als 26 Km. i tot i que anava molt bé de cames i aguantava dins el grup principal sense problemes va decidir que aquesta distància superava la seva previsió inicial i que en vista que la San Silvestre està al caure no va voler cremar-se abans d'hora (ja no tenim 20 anys... ni 30... ni 40)
Així doncs semblava que l'objectiu de completar la marató, no individualment, però si com a grup semblava que tampoc seria assolit. Però quan faltava 14 voltes i una per que aquest cronista llancés la tovallola, es va integrar a la cursa el seu germà Lluís Orduña que en qualitat de ex-alumne del Verd forma part també del grup. La ressaca de la "saturday nigth fever" i les poques hores de son no van ser obstacle per que en Lluís completés el recorregut de la marató assolint d'aquesta manera el nostre objectiu. Prova superada. La marató es va completar en un temps de 3 hores 36 minuts o el que és el mateix, un ritme mitjà de 5'05" per volta.
Cap membre del Som del Verd va completar la marató sencera. Tampoc era la intenció. El nucli dur del grup i que a priori estava més capacitat per fer-la, encara està en procés de recuperació de la marató de Donostia. Per altre banda a les 11:30 el Barça jugava la final del mundialet i això es va notar en la composició del grup de corredors de la marató que va començar a perdre unitats de una forma directament proporcional al número de parroquians que s'anaven congregant en les cafeteries del carrer Nou on es televisava el partit.
 |
| Foto de familia després de l'arribada. A l'esquerra i de negre en Lluís |
Així doncs semblava que l'objectiu de completar la marató, no individualment, però si com a grup semblava que tampoc seria assolit. Però quan faltava 14 voltes i una per que aquest cronista llancés la tovallola, es va integrar a la cursa el seu germà Lluís Orduña que en qualitat de ex-alumne del Verd forma part també del grup. La ressaca de la "saturday nigth fever" i les poques hores de son no van ser obstacle per que en Lluís completés el recorregut de la marató assolint d'aquesta manera el nostre objectiu. Prova superada. La marató es va completar en un temps de 3 hores 36 minuts o el que és el mateix, un ritme mitjà de 5'05" per volta.
Per cert, la quantitat recaptada va ser de 2601 €, record de la Marató x La Marató.
Ens veiem a la San Silvestre. Fins aleshores que tingueu un molt bon nadal!!
 |
| En Tono i en Quim |
 |
| Els Som del Verd a la primera volta de la marató. |
 |
| La Irene i l'Agnès women in black |
 |
| En Tete i en Lluís acompanyat la mainada a fer una de les voltes. El cotxe patrulla com sempre escoltant a en Lluís |
 | |
| Els bombers van fer tota la marató fent relleus per parelles i amb tot l'equip d'actuació, amb oxigen i màscara |
