Hola a tots,
Comença de nou una nova temporada i els Som del Verd som a punt de reprendre la activitat runner. Com a aperitiu el passat mes d'agost vam fer la V Cursa del Fau a Maçanet de Cabrenys. Al estar al mig de l'estiu no sabríem si considerar-la com la darrera cursa de la passada temporada o la primera d'aquesta. De fet es l'excusa per anar a passar uns dies al Càmping de Maçanet de Cabrenys, lloc al que alguns en membres del grup som assidus clients i que recomanem als que no hagin estat mai.
En aquesta ocasió ens vam aplegar una bona representació del grup. En concret eren en Quim Quintana, que corria a casa, la Mª Àngels, en Quim Paradís i en Fer. A aquest hem d'afegir en Jordi Caso i l'Albert Garcia que van fer la versió caminada i que seguia el mateix recorregut que la cursa però sortint una hora abans.
La cursa del Fau té una longitud de 21'5 Km, 925 metres de desnivell positiu i es pugen els cims del Fau, Bach Grillera i la Gavarra on es troba el punt més alt del recorregut a 1100 m. d'alçada. Es tracta d'un recorregut molt exigent i tremendament tècnic. La pujada al cim del Fau té fortes rampes pedregoses que en molts trams s'han de fer a peu. Un cop a dalt del Fau la cursa segueix un continu puja i baixa seguint la carena i on es puja als següents cims de la cursa.
S'ha de dir que és una cursa que requereix una entrenament específic per poder fer-la en condicions. Els entrenaments per camins o asfalt no serveixen absolutament de res, fora de agafar una mica de fons. És fonamental portar un bon calçat amb bambes de tacs i sobretot tenir una bona tècnica baixant i per que no dir-ho, un parell de pebrots per que en algunes baixades te la jugues. És sobretot a les baixades i no tant a les pujades on es marquen les diferències. El que se la juga pot guanyar molt de temps, però les probabilitats de fer-se mal son molt altes. En Quim Paradís sense anar més lluny es va torçar un turmell en plena pujada al Fau tot i que va poder continuar. Durant el recorregut tots vam poder veure gent que s'havia fet mal de veritat.
Personalment és la cursa més dura que he fet en la meva curta vida de runner, molt més que les dos maratons que he fet. Suposo que no devia anar suficientment entrenat, però els problemes musculars van aparèixer ben aviat i això suposava també una forta inseguretat a les baixades ja que les cames no aguantaven prou. Vaig caure una vegada i vaig estar a punt varies més. Per mi va ser tot un calvari i així ho demostra el temps i la classificació. Però ja vaig fer molt de poder arribar a meta després de estar més de de deu minuts tirat a un marge amb els bessons pujats i sense poder-me ni moure. Aquesta és la meva experiència, però cada corredor pot explicar una de semblant per que el recorregut donava per això i molt més.
Per altre banda s'ha de dir que el traçat de la cursa és espectacular amb unes vistes increïbles de l'Alta Garrotxa i el Canigó. Intentar gaudir d'aquestes vistes va ser precisament el que va provocar que donés amb els meus ossos a terra. Poca cosa, alguna esgarrapada i prou, cap excusa per no continuar.
Com a novetat, aAquest any s'ha canviat part del recorregut de baixada substituint la pista de terra per espectaculars corriols que travessaven boscos d'alzina, pi i castanyer i creuaven petits rierols.Tot un luxe de cursa que potser recomanaria fer a peu per gaudir del recorregut. A això s'ha d'afegir el dia que va fer assolellat però amb una temperatura molt agradable per les dates que estàvem.
I el millor de tot l'organització. Sis avituallaments on s'oferia als corredors tota classe de begudes (fins i tot vi) i fruites. El recorregut perfectament senyalitzat. Cosa important per que en molts trams no hi havia camí o costava de trobar al mig del bosc. Sobretot als darrers quilòmetres quan la cursa s'havia estirat tant que moltes vegades es corria completament sol sense veure ningú ni davant, ni darrera i per tant els senyals es feien imprescindibles per assegurar-se que un no s'havia perdut.
Pel que fa a l'actuació dels membres del Som del Verd va ser molt bona a excepció d'en Fer, es a dir, jo que vaig quedar entre els 20 darrers classificats. En Quim Quintana, que corria a casa i bon coneixedor de la zona, va ser el primer membre del grup en travessar la línia de meta. Darrera ell va arribar en Quim Paradís que tot i regirar-se el turmell va arribar per sota de les tres hores (que es diu aviat). Seguidament la Mª Àngels que amb el seu ritme constant, va aconseguir el tercer lloc en la categoria Màster 40 femení. La llàstima és que ningú li va notificar i com que ella no s'ho esperava no ens vam quedar a l'entrega de premis i el seu lloc al podi va quedar buit.
Darrera meu, però no a massa distància van arribar els caminants, en Jordi i l'Albert. Això sí, cal dir que havien sortit una hora abans, tot i que no els vaig atrapar fins la part final.
Després de la cursa tornada al càmping, piscina i sessió de massatge a càrrec de la Irene. Per finalitzar la jornada dinar al bar del càmping i recollida de les tendes per aquells que tornaven a Girona. Alguns ens vam quedar uns quants dies més per gaudir d'aquest meravellós càmping i el seu entorn.
A partir d'ara ja comença la nova temporada i ho farem amb la Despertaferro de Bàscara el proper 11 de setembre. Des d'aquest Blog tindreu complida crònica de la cursa.
Fins aviat
Classificació del Som del Verd
93 Quim Quintana 2:45:49
118 Quim Paradís 2:57:20
153 Mª Àngels Guich 3:11:18
170 Fer Orduña 3:23:46
 |
| En Quim i en Fer acomiaden als caminants |
|
|
|
|
|
|
 |
| Campament Base dels Som del Verd el vespre abans de la cursa |
|
|
|
 |
| Posta de sol al càmping |
 |
| En Quim preparant-se per la sortida |
 | | | | | | | | | |
| En Quim, en Fer i la Mª Àngels a la sortida de la cursa |
|
|
|
 |
| En Quim Quintana a la primera part de la cursa |
 |
| En Quim al mateix punt |
|
|
|
 |
| i per darrera la Mª Àngels i en Fer |
|
|
|
 |
| Segon avituallament al cim del Fau |
|
|
|
 |
| En Jordi i l'Albert fent amics mentre gaudeixen d'una agradable passejada |
|
|
 |
| L'Albert i en Jordi en plena carena |
|
 |
| En Fer seguit de la Mª Àngels instants abans de fotre-se-la |
 |
| La Mª Àngels i en Fer iniciant la segona pujada instants després de la nata |
|
 |
| En segona posició en Quim Quintana dirigint-se cap a la posició del fotògraf |
 |
| En plena pujada |
 |
| ...i en plena baixada |
 |
| ´Més pujades |
 |
| i més baixades... |
 |
| ... i més |
 |
| En Quim a la part més divertida de la cursa |
 |
| En Quintana negociant les darreres rampes |
 |
| Al final tots vam acabar caminant |
 |
| Els de la caminada s'ho van prendre amb més calma |
 |
| La Mª Àngels arribant al darrer punt d'avituallament |
 |
| En Fer finalitzant la darrera puja seria |
 |
| A un parell o tres quilòmetres de l'arribada |
 |
| La Mª Àngels s'ho passa pipa |
 |
| El pitjor ja ha passat i ara toca gaudir |
 |
| En Fer a les darreres rampes i amb les darreres rampes a les cames |
 |
| En Quintana arribant a meta |
 |
| Seguidament arriba en Quim |
 |
| Tot i l'esguinçada al turmell en Quim ha aconseguit baixar de les tres hores. |
 |
| En Quim cansat però content |
 |
| L'altre Quim també fa cara de satisfet |
 |
| Destrossat però he arribat, cosa que no tenia gens clara |
 |
| En Jordi i l'Albert arriben a meta i amb més bona cara que la resta |
 |
| Atenent el mitjans a la zona mixta |
 |
| El turmell d'en Quim. No tant content com el seu propietari |
 |
| Foto de familia dels membres del Som del Verd |
 |
| El podi on faltava la Mª Àngels. Quina llàstima!! |
 |
| Recuperant forces després de la cursa al bar del Càmping |
