Després de l'aturada post-nadalenca per acabar de pair els torrons, polvorons, caves i licors varis que van consumir al llarg del nadal, aquesta setmana ha retornat l'activitat del grup Som del Verd i no ho ha fet de qualsevol manera sinó amb dues curses de llarg quilometratge: la ja gairebé clàssica Marxa Popular de Vilobí d'Onyar que celebrava la seva 19ª edició i la encara novell 1/2 marató de muntanya de l'Albera. En totes dues curses vam tenir una petita representació del Verd.
Com deia la cançó "Las chicas son guerreras" i, com que la cursa de Vilobí els hi devia semblar poca cosa amb els seus 15.650 metres força planers, l'Agnès i la MªAngels acompanyades d'en Josep se'n van anar cap a l'Alt Empordà a estirar una mica les cames. La pròpia Agnès ens envia la crònica d'aquesta cursa:
Resum de la II ½ Marató de l'Albera de Llançà:
21 km dels quals n'hi ha uns 9 aprox que són pujada...i molta pendent uns quants jejeje. Cursa molt i molt dura però maca de fer i amb molt bon ambient!
Un dels talls més durs de la cursa és la pujada al Puig d'Esquers, 6 km seguit de pujada amb el regal d'un pendent fortíssim de 300 m per aconseguir el cim...i després a baixar...per la via directa...
En total 8 punts de control on et marcaven el dorsal per anar controlant el personal jejeje els avituallaments molt ben situats i abundants!!!
Vam passar pel Coll de les Portes, Sant Silvestre, el Mas de Baix, Puig d'Esquers, el Mas Patiràs, Puig Tifell, Plaça Carles Sabater i Plaça Major.
El dia ens va acompanyar, feia molt bona temperatura i un sol que estellava les pedres. A dalt de Puig d'Esquers un paisatge incomparable, amb increïbles vistes al Pirineu i al Cap de Creus!
Temps:
Josep Domènech 02:57 (va arribar al Puig d'Esquers amb 1:26, un temps super bo, però anava amb calçat nou per estrenar i se li van llagar els peus i va haver d'acabar caminant tot el que li quedava de recorregut...llàstima...)
Mª Àngels Guich 03:01
Agnès Guixeras 03:38 buuufffff era la 1ª mitja de muntanya que feia i potser serà l'última jejejeje.... és broma.....
Fins aviat i a córrer!!!
Fins aviat i a córrer!!!
 |
| La MªÀngels, l'Agnès, en Josep i l'Àlex a casa després de la cursa. Encara fan bona cara. No tenim testimoni gràfic de la cursa com tampoc el tenim de la Marxa Popular de Vilobí. És el que hi ha |
Bé, suposo que després de 9 Km.de pujada el que menys els hi devia importar eren les magnífiques vistes. ;-) En tot cas sembla que aquesta cursa te molt bona pinta i l'haurem de tenir en compte en el calendari del grup. Llàstima que coincideixi amb la cursa de Vilobí que com us explicarem més endavant també és una de les imprescindibles al calendari.
Sobre la Marxa Popular de Vilobí comentar que aquest era el segon any que participàvem. A diferència de l'any passat que ens va enganxar en plena onada de fred i amb temperatures de -6ºC. Aquest any la temperatura era perfecta per córrer. Quan vam arribar a Vilobí a les 8:15, el matí era més aviat fred i dubtàvem si abrigar-nos molt per córrer. Finalment vam encertar amb l'opció arriscada de córrer amb poca roba, per que als 2 Km. amb l'escalfor del solet, començava a sobrar tot.
Els representats del Som del Verd en aquesta cursa vam ser en Quim, en Carles, en Lluís i en Ferran.
Val a dir que es tracta d'una marxa popular a peu, però amb el boom del running hi ha més corredors que caminants. En total uns 1700 inscrits que converteixen aquesta prova en una de les més nombroses de les comarques gironines.
Tot i la gran quantitat de gent en un poble tan petit, no hi ha sensació d'aglomeració. La raó és que molta gent, especialment els caminants, no esperen al "chupinazo" per prendre la sortida. Això fa que l' inici de la cursa sigui força esponjat i la sortida no resulta tan caòtica com un podria pensar. Tot i així els dos primers quilòmetres es perd molt de temps pels inevitables taps que es formen a la sortida especialment per part de la gent que va caminant. En tot cas no es queixarem, per que som els runners els que estem ocupant l'espai dels caminant i no a la inversa. De fet a mida que anàvem avançant als marxadors podíem sentir algun comentari aïllat en contra dels corredors. Cap problema, el camp és de tots i hi ha prou espai per que tots hi capiguem.
Destacar l'excel·lent organització, especialment tenint en compte la gran quantitat d'inscrits. Algunes empreses organitzadores de curses de més renom haurien de prendre nota de com amb una mica de ganes, il·lusió i bona voluntat es pot organitzar una fantàstica cursa. Per començar, aquesta cursa deixa en evidència i demostra el negoci que representen les curses populars. La inscripció incloïa obsequi a triar entre una samarreta tècnica o una farmaciola d'emergència, dos avituallaments líquids amb fruita i un d'ells amb xocolatada. A l'arribada esmorzar amb botifarra,amanida, aigua i refrescs, porrons de vi, fruita, actimel, cafè amb llet i coca i el que volia licors per fer-se el cigaló. Tot això per només 7€. Que més es pot demanar? No havia chip, ni control de temps, ni classificació, però qui ho necessita? A qui li interessi saber el temps que es posi un cronòmetre.
Sobre el recorregut comentar que es tracta d'un traçat molt maco, divertit i variat. Majoritàriament de terra però amb alguns trams força llargs d'asfalt que enllacen els camins i corriols per on transita la caminada. Sortint de Vilobí, passa per Salitja i arriba a Sant Dalmai on es bifurca la cursa en dos recorreguts: un de curt de 9 Km i un altre de llarg de gairebé 16 Km i que inclou la pujada a la Crosa de Sant Dalmai. Aquest últim és el que vam realitzar els membres del Som del Verd. La pujada a la Crosa era l'única dificultat que hi havia en tota la cursa. Tot i que en cap cas es tractava d'una pujada excessivament llarga i dura, era suficient per treure l'alè. La resta del traçat combinava pla amb petites ondulacions del terreny, pujades i baixades força suaus. La part més divertida és sense cap dubte la baixada de la Crosa pel mig del bosc
Pel que fa a la nostra participació, va ser més que digna i vam fer la cursa a un ritme mig de 5 minuts/Km que està molt bé en un recorregut de terra i amb aquestes característiques.
L'ordre d'arribada va ser en Lluís en aprox. 1:17, en Ferran i en Quim pràcticament junts en practic 1:18 i en Carles que va patir problemes físics la segona meitat de la cursa, però que va poder finalitzar en un meritori temps inferior a 1:30.
En definitiva, una cursa altament recomanable i que considero imprescindible en el nostre calendari.
Ara toca entrenar per la propera fita del Som del Verd, la Mitja de Granollers. La mitja marató més multitudinària de l'estat, aquest any amb 10.000 inscrits.
Tindreu la corresponent crònica a aquest blog.
Val a dir que es tracta d'una marxa popular a peu, però amb el boom del running hi ha més corredors que caminants. En total uns 1700 inscrits que converteixen aquesta prova en una de les més nombroses de les comarques gironines.
Tot i la gran quantitat de gent en un poble tan petit, no hi ha sensació d'aglomeració. La raó és que molta gent, especialment els caminants, no esperen al "chupinazo" per prendre la sortida. Això fa que l' inici de la cursa sigui força esponjat i la sortida no resulta tan caòtica com un podria pensar. Tot i així els dos primers quilòmetres es perd molt de temps pels inevitables taps que es formen a la sortida especialment per part de la gent que va caminant. En tot cas no es queixarem, per que som els runners els que estem ocupant l'espai dels caminant i no a la inversa. De fet a mida que anàvem avançant als marxadors podíem sentir algun comentari aïllat en contra dels corredors. Cap problema, el camp és de tots i hi ha prou espai per que tots hi capiguem.
Destacar l'excel·lent organització, especialment tenint en compte la gran quantitat d'inscrits. Algunes empreses organitzadores de curses de més renom haurien de prendre nota de com amb una mica de ganes, il·lusió i bona voluntat es pot organitzar una fantàstica cursa. Per començar, aquesta cursa deixa en evidència i demostra el negoci que representen les curses populars. La inscripció incloïa obsequi a triar entre una samarreta tècnica o una farmaciola d'emergència, dos avituallaments líquids amb fruita i un d'ells amb xocolatada. A l'arribada esmorzar amb botifarra,amanida, aigua i refrescs, porrons de vi, fruita, actimel, cafè amb llet i coca i el que volia licors per fer-se el cigaló. Tot això per només 7€. Que més es pot demanar? No havia chip, ni control de temps, ni classificació, però qui ho necessita? A qui li interessi saber el temps que es posi un cronòmetre.
Sobre el recorregut comentar que es tracta d'un traçat molt maco, divertit i variat. Majoritàriament de terra però amb alguns trams força llargs d'asfalt que enllacen els camins i corriols per on transita la caminada. Sortint de Vilobí, passa per Salitja i arriba a Sant Dalmai on es bifurca la cursa en dos recorreguts: un de curt de 9 Km i un altre de llarg de gairebé 16 Km i que inclou la pujada a la Crosa de Sant Dalmai. Aquest últim és el que vam realitzar els membres del Som del Verd. La pujada a la Crosa era l'única dificultat que hi havia en tota la cursa. Tot i que en cap cas es tractava d'una pujada excessivament llarga i dura, era suficient per treure l'alè. La resta del traçat combinava pla amb petites ondulacions del terreny, pujades i baixades força suaus. La part més divertida és sense cap dubte la baixada de la Crosa pel mig del bosc
Pel que fa a la nostra participació, va ser més que digna i vam fer la cursa a un ritme mig de 5 minuts/Km que està molt bé en un recorregut de terra i amb aquestes característiques.
L'ordre d'arribada va ser en Lluís en aprox. 1:17, en Ferran i en Quim pràcticament junts en practic 1:18 i en Carles que va patir problemes físics la segona meitat de la cursa, però que va poder finalitzar en un meritori temps inferior a 1:30.
En definitiva, una cursa altament recomanable i que considero imprescindible en el nostre calendari.
Ara toca entrenar per la propera fita del Som del Verd, la Mitja de Granollers. La mitja marató més multitudinària de l'estat, aquest any amb 10.000 inscrits.
Tindreu la corresponent crònica a aquest blog.
Fins aviat
No hay comentarios:
Publicar un comentario