Cursa Bombers Parc de Girona

El passat 25 de març, diumenge següent a la marató de Barcelona, es va disputar la 6ª cursa dels Bombers de Girona. Aquest any alguns de nosaltres ens tocava descansar després de l'esforç de la setmana anterior i no vam participar. Tot i així vam tenir un representant del SdV en la persona d'en Quim Velasco que envia puntual crònica per que consti en acta en aquest blog. Aquí teniu les seves modestes impressions a peu de camp:

Logísticament una mica pobre en el sentit de que ni un trist lavabo, ni guardaroba, ni chip...però vaja, tampoc va ser un problema, hi havien moltes cantonades...i el més important és que la senyalització i els punts de control i avituallament van ser en tot moment impecable, especialment quan una bona part de la cursa la fas per camins rurals.

El 60% del recorregut (d´11 km) força dur (per mi, es clar) ja que va ser un continu pujar i baixar per camins plens de pedres i fang, i una tornada a meta per carretera i polígons completament deserts que no ajudavan gaire a animar-te (vaig trigar 1h 12´:, tela!!, però no en vaig preocupar ni de mirar el recorregut abans de sortir i pensava que era ben planera: i crec que no vaig ser l´únic sorprés).

Com a recompensa, a l´arribada una magnífica pizza i botifarra amb pà amb tomàquet, molt bon ambient, i tot molt familiar (perquè també hi havia curses infantils i perquè no eren gaires, la veritat).

Vaja, sense gaires més pretensions, per variar una mica de córrer pel centre de la ciutat i pasar distret un matí es totalment recomenable.

Ver