Hola Penya,
Després de varies setmanes d'inactivitat tornem a ser aquí per donar puntual informe de la nostra participació a Granollers. No és que haguem estat inactius durant aquestes setmanes, ni molt menys. Però que voleu que us digui quan no n'hi ha ganes les coses no surten i escriure sense ganes és el més avorrit que pot haver-hi.
Com us deia, torna l'activat a aquest blog, l'ocasió s'ho mereix ja que serà la darrera vegada que escrivim sobre aquesta cursa (almenys el cronista oficial, si algú vol agafar el relleu ja ho sap...). Aquest any l'organització no s'ha fet mereixedora de que els SdV tornin a posar els peus a la seva cursa. Que quedi clar que parlo a nivell particular i no en representació de l'equip. Cadascú que faci el que vulgui.
En tot cas cap retret a l'espectacular ambient que com cada any es viu a aquesta cursa. El habitants de Granollers, Les Franqueses i La Garriga es llencen al carrer per animar al corredors i res més maco que el nens treien les manetes i competint entre ells per veure quants corredors els han xocat els cinc. Però una cosa està clara, està be que una cursa creixi, però no a qualsevol preu. I el preu que ha posat l'organització per convertir-se en una de les mitges més importants de l'Estat és massa alt, almenys per alguns de nosaltres que no estem disposats a pagar preus indecents per una samarreta infame que només serveix per posar-te els mugrons en carn viva, uns tirants fluorescents dignes de les més baixes perversions sexuals que es puguin imaginar, quatre macarrons i uns "huesitos" que devien estar caducats per que des de que era petit que no n'havia tornat a veure cap. I tot per què? per que dos o tres kenyans se'n portin un pastón per participar-hi donant un 'prestigi' a una prova que no necessitem els 12000 corredors populars que només volem passar un matí fent el que ens agrada. Per que una cosa esta clara, el que dona prestigi a la prova no són els quatre professionals de torn que venen a omplir-se la butxaca amb els cales que els hi paguem amb la inscripció. El prestigi el donem les 12000 persones que ens hi juguem la salut corrent amuntegats per una carretera estreta plena de ressalts reductors de velocitat vigilant de no ensopegar amb ells o amb el corredor que tens a pocs centímetres davant teu. Després hem de sentir lo dura i sacrificada que és la vida del corredor professional. Per l'organització no som més que figurants que donen la nota de color a la cursa i que financen la contractació de professionals. Una ampolleta d'aigua cada 5 Km i a córrer. Aquest any ni begudes isotòniques, ni fruita, ni res... . El que no pot passar mai és no poder apaivagar la sed un cop arribes a meta. No pot ser que quan acabes de córrer 21 Km. només et donin una ampolleta de 50 cl i si tens més sed una mica de brou o de té.
Realment crec que aquesta cursa se'ls està anant de les mans i l'organització no està a l'alçada de la confiança que els hi donen tants milers de corredors i totes aquelles persones amb il·lusió any darrera any esperen al marge de la carretera el pas dels atletes des del primer fins l'últim. Tots, absolutament tots ens portem la nostra quota d'aplaudiments i d'ànims per part d'un públic entregat que crida el teu nom escrit al pitral. Per tant si per alguna cosa em sabrà greu no tornar-hi a aquesta cursa és pel magnífic ambient i pel públic que t'arropa en tot moment.
I pel que fa a la nostra participació comentar que el SdV ens vam presentar amb l'equip habitual de les mitges maratons: Tete, Tono, Quim, MªÀngels, Lluís, Marta i Fer. Equip de gala. Cadascú amb diferents objectius i marques però tots amb la mateixa il·lusió. Al final ben pocs de nosaltres vam aconseguir les fites marcades, només en Tono i la Mª Àngels van aconseguir marcar els temps que buscaven. La resta per diferents motius no ho vam aconseguir i en alguns casos vam estar molt per sota de les nostres expectatives. No passa res, ens queden més curses que bitllets de 500 € a la butxaca.
Doncs el que dèiem. Sayonara Granollers
Com us deia, torna l'activat a aquest blog, l'ocasió s'ho mereix ja que serà la darrera vegada que escrivim sobre aquesta cursa (almenys el cronista oficial, si algú vol agafar el relleu ja ho sap...). Aquest any l'organització no s'ha fet mereixedora de que els SdV tornin a posar els peus a la seva cursa. Que quedi clar que parlo a nivell particular i no en representació de l'equip. Cadascú que faci el que vulgui.
En tot cas cap retret a l'espectacular ambient que com cada any es viu a aquesta cursa. El habitants de Granollers, Les Franqueses i La Garriga es llencen al carrer per animar al corredors i res més maco que el nens treien les manetes i competint entre ells per veure quants corredors els han xocat els cinc. Però una cosa està clara, està be que una cursa creixi, però no a qualsevol preu. I el preu que ha posat l'organització per convertir-se en una de les mitges més importants de l'Estat és massa alt, almenys per alguns de nosaltres que no estem disposats a pagar preus indecents per una samarreta infame que només serveix per posar-te els mugrons en carn viva, uns tirants fluorescents dignes de les més baixes perversions sexuals que es puguin imaginar, quatre macarrons i uns "huesitos" que devien estar caducats per que des de que era petit que no n'havia tornat a veure cap. I tot per què? per que dos o tres kenyans se'n portin un pastón per participar-hi donant un 'prestigi' a una prova que no necessitem els 12000 corredors populars que només volem passar un matí fent el que ens agrada. Per que una cosa esta clara, el que dona prestigi a la prova no són els quatre professionals de torn que venen a omplir-se la butxaca amb els cales que els hi paguem amb la inscripció. El prestigi el donem les 12000 persones que ens hi juguem la salut corrent amuntegats per una carretera estreta plena de ressalts reductors de velocitat vigilant de no ensopegar amb ells o amb el corredor que tens a pocs centímetres davant teu. Després hem de sentir lo dura i sacrificada que és la vida del corredor professional. Per l'organització no som més que figurants que donen la nota de color a la cursa i que financen la contractació de professionals. Una ampolleta d'aigua cada 5 Km i a córrer. Aquest any ni begudes isotòniques, ni fruita, ni res... . El que no pot passar mai és no poder apaivagar la sed un cop arribes a meta. No pot ser que quan acabes de córrer 21 Km. només et donin una ampolleta de 50 cl i si tens més sed una mica de brou o de té.
Realment crec que aquesta cursa se'ls està anant de les mans i l'organització no està a l'alçada de la confiança que els hi donen tants milers de corredors i totes aquelles persones amb il·lusió any darrera any esperen al marge de la carretera el pas dels atletes des del primer fins l'últim. Tots, absolutament tots ens portem la nostra quota d'aplaudiments i d'ànims per part d'un públic entregat que crida el teu nom escrit al pitral. Per tant si per alguna cosa em sabrà greu no tornar-hi a aquesta cursa és pel magnífic ambient i pel públic que t'arropa en tot moment.
I pel que fa a la nostra participació comentar que el SdV ens vam presentar amb l'equip habitual de les mitges maratons: Tete, Tono, Quim, MªÀngels, Lluís, Marta i Fer. Equip de gala. Cadascú amb diferents objectius i marques però tots amb la mateixa il·lusió. Al final ben pocs de nosaltres vam aconseguir les fites marcades, només en Tono i la Mª Àngels van aconseguir marcar els temps que buscaven. La resta per diferents motius no ho vam aconseguir i en alguns casos vam estar molt per sota de les nostres expectatives. No passa res, ens queden més curses que bitllets de 500 € a la butxaca.
Doncs el que dèiem. Sayonara Granollers
SdV
Classificació dels SdV
Posc. Nom Temps Real Ritme m/Km
1891 Tono Casabó 1:34:24 4:28
2468 Tete Palahí 1:37:17 4:36
3305 Lluís Orduña 1;40:34 4:45
3892 Quim Paradís 1:42:49 4:52
5275 MªÀngels Guich 1:47:59 5:07
6026 Fer Orduña 1:50:59 5:15
8325 Marta Vazquez 2:03:38 5:51
 | |||
| Preparatius abans de la cursa |
 |
| Esperant al pavelló del Congost a recés de la fred |
 |
| Menjant un mica per agafar forces o per fer alguna cosa |
 |
| Tensa espera |
 |
| Descansant un mica després de la mitja. Caras cariacontecidas |
