Amb una mica de retard aquí teniu la crònica de la 3ª Cursa Atlética Run Run de la Vall del Terri que es va celebrar el passat 11 de desembre amb sortida i arribada a Cornellà de Terri.
Allà ens vam presentar tres membres sèniors dels Som del Verd: En Quim Paradís, en Carles Grabalosa i el que escriu aquesta crònica, Ferran.
Com comenta en Carles al Facebook, el matí es va presentar fresquet, però no tant per ser un 11 de desembre. Particularment em vaig imaginar una cursa planera com una taula de planxar i em vaig veure a mi mateix trotant alegre i tranquil·lament pel camp. Suposo que devia ser per que es corria al Pla de l'Estany i que la fonètica del nom de la cursa, tot i voler dir corre-corre, em sonava a anar xino-xano. El cas és que la realitat era ben lluny del que jo m'havia imaginat.
Vam arribar ben aviat, com diria en Tono just a temps per inflar l'arc de sortida. Temps de sobra per recollir els pitralls i el xip, anar a fer un cafè tranquil·lament i escalfar una bona estona.
A les 10 del matí es dona puntualment la sortida. La megafonia anuncia que la cursa no serà tan plàcida com esperàvem. Ens marquen dos punts conflictius: una dura pujada al PK 6 amb el handicap afegit de trobar-se mig impracticable pel fang i el pas de una riera a 200 m. de meta. No serien pas els únics punts conflictius. La cursa era un continu puja i baixa, estrets corriols enfangats, zones on havies de triar entre passar pel mig camí i ficar-te de fang fins als turmells o fer cua per poder passar en fila de un pel marge, camins que serpentejaven, pujaven i baixàvem pel mig del bosc davant L'atònita mirada de gent que havia anat a fer una tranquil·la i solitària passejada matinal pel bosc i es va trobar amb 300 persones corrents en calça curta. En fi, dura, però molt divertida.
Pel que fa a la nostra participació podem dir que va ser força digna. Tot tres vam entrar en meta en menys d'un minut de diferència tot i que les nostres curses van ser ben diferents. En Quim va sortir molt ràpid pero a mitja cursa va començar a pagar les conseqüències de la Marató de Donostia . En Carles tenia problemes físics i no va voler forçar més massa. Tot i així em va avançar al poc de començar la cursa, però al PK 4 el vaig atrapar de nou i ja van fer junts la major part de la prova. Al PK 7 vam establir contacte visual amb en Quim que arribava a dalt d'una pujada. No devia portar-nos més d'un minut d'avantatge i pensàvem que l'atrapariem ja que encara quedaven 3 Km per arribar, però jo anava just de forces i les pulsacions a tope i en Carles, encara que tenia "fuelle" per que el sentia al darrera petar la xerrada amb altres corredors, tenia molèsties a la cama. Tot i així encara que no ens vam arribar a atrapar mútuament podem dir que pràcticament vam entrar junts a meta i com diu en Carles, els temps van ser prou bons per una cursa d'aquest tipus. Tots tres vam estar per sota de la mitjana de temps de la prova que va ser de uns 52'.
En resum, una cursa molt més dura del que ens pensàvem però que ens va deixar un bon regust. Un recorregut maco, entretingut i divertit si estàs una mica en forma. Molt semblant al de la cursa de Medinyà, però més llarg i amb més fang. Cursa totalment recomanable i a la que, si tot va be, segurament tornarem l'any vinent.
Per finalitzar la jornada un excel·lent dinar a Can Grabalosa. Moltes gràcies Cristina, Laia i Carles per convidar-nos. Un dia rodó.
Allà ens vam presentar tres membres sèniors dels Som del Verd: En Quim Paradís, en Carles Grabalosa i el que escriu aquesta crònica, Ferran.
Com comenta en Carles al Facebook, el matí es va presentar fresquet, però no tant per ser un 11 de desembre. Particularment em vaig imaginar una cursa planera com una taula de planxar i em vaig veure a mi mateix trotant alegre i tranquil·lament pel camp. Suposo que devia ser per que es corria al Pla de l'Estany i que la fonètica del nom de la cursa, tot i voler dir corre-corre, em sonava a anar xino-xano. El cas és que la realitat era ben lluny del que jo m'havia imaginat.
Vam arribar ben aviat, com diria en Tono just a temps per inflar l'arc de sortida. Temps de sobra per recollir els pitralls i el xip, anar a fer un cafè tranquil·lament i escalfar una bona estona.
A les 10 del matí es dona puntualment la sortida. La megafonia anuncia que la cursa no serà tan plàcida com esperàvem. Ens marquen dos punts conflictius: una dura pujada al PK 6 amb el handicap afegit de trobar-se mig impracticable pel fang i el pas de una riera a 200 m. de meta. No serien pas els únics punts conflictius. La cursa era un continu puja i baixa, estrets corriols enfangats, zones on havies de triar entre passar pel mig camí i ficar-te de fang fins als turmells o fer cua per poder passar en fila de un pel marge, camins que serpentejaven, pujaven i baixàvem pel mig del bosc davant L'atònita mirada de gent que havia anat a fer una tranquil·la i solitària passejada matinal pel bosc i es va trobar amb 300 persones corrents en calça curta. En fi, dura, però molt divertida.
Pel que fa a la nostra participació podem dir que va ser força digna. Tot tres vam entrar en meta en menys d'un minut de diferència tot i que les nostres curses van ser ben diferents. En Quim va sortir molt ràpid pero a mitja cursa va començar a pagar les conseqüències de la Marató de Donostia . En Carles tenia problemes físics i no va voler forçar més massa. Tot i així em va avançar al poc de començar la cursa, però al PK 4 el vaig atrapar de nou i ja van fer junts la major part de la prova. Al PK 7 vam establir contacte visual amb en Quim que arribava a dalt d'una pujada. No devia portar-nos més d'un minut d'avantatge i pensàvem que l'atrapariem ja que encara quedaven 3 Km per arribar, però jo anava just de forces i les pulsacions a tope i en Carles, encara que tenia "fuelle" per que el sentia al darrera petar la xerrada amb altres corredors, tenia molèsties a la cama. Tot i així encara que no ens vam arribar a atrapar mútuament podem dir que pràcticament vam entrar junts a meta i com diu en Carles, els temps van ser prou bons per una cursa d'aquest tipus. Tots tres vam estar per sota de la mitjana de temps de la prova que va ser de uns 52'.
En resum, una cursa molt més dura del que ens pensàvem però que ens va deixar un bon regust. Un recorregut maco, entretingut i divertit si estàs una mica en forma. Molt semblant al de la cursa de Medinyà, però més llarg i amb més fang. Cursa totalment recomanable i a la que, si tot va be, segurament tornarem l'any vinent.
Per finalitzar la jornada un excel·lent dinar a Can Grabalosa. Moltes gràcies Cristina, Laia i Carles per convidar-nos. Un dia rodó.
Aquí teniu la classificació dels representats del Som del Verd sobre un total de 275 participant que van concloure la prova: amb el temps real de cursa (no el oficial)
127 Quim Paradís 50'46''
133 Ferran Orduña 51'16"
140 Carles Grabalosa 51'44"
Després de la cursa sènior es van fer les curses infantils on també vam tenir representació dels Som del Verd en les persones de la Laia Grabalosa i la Alba i la Irene Callado i que segur que van deixar el pavelló del Verd ben alt.
Ens veiem a la propera cursa. Espero que siguem molts més per que serà el proper diumenge 18 de desembre a la Marató per la Marató de TV3.
 |
| En Quim arribant a meta |
 | ||||
| Aquí en Ferran arribant una mica apurat |
 |
| En Carles arriba fresc com una rosa |
 |
| Els tres representants del Som Del Verd després de la cursa |
 |
| I aquí els nostres peus enfangats. En Carles estrenava vambes |
No hay comentarios:
Publicar un comentario