24 de febrer, matí gèlid per donar la sortida a la I marató i mitja marató de les Vies Verdes amb sortida a Girona i Llagostera respectivament i arribada a Sant Feliu seguint el traçat del carrilet.
El recorregut prometia especialment pel que fa a la mitja marató, ja que a partir de Llagostera es pràcticament de baixada fins a la meta, a excepció dels primers quilòmetres on es feia la pujada d'Alou, a partir d'aquí varis quilòmetres de baixada constant i després tot planer a excepció d'una dura pujada a falta d'un parell de quilòmetres.
Pel que fa a la marató no comentarem massa més per que no teníem representació dels SdV. En canvi a la mitja teníem cinc representats. Curiosament, faltaven els més habituals. Les raons vàries: per un costat teníem por de que un excessiu número de participants en una traçat tan estret resultés angoixant i incòmode de córrer. Especialment vista l'experiència recent de Granollers. Al final no va ser el cas per que el participants no van ser tants com esperàvem, no sabem si pel preu (excessiu per una mitja marató) o per la fred. Per altre banda, a la setmana següent hi havia la Mitja del Pla de l'Estany i quinze dies després la Marató de Barcelona. Masses curses seguides. S'havia de triar i aquesta era la que tenia més números. Mala elecció, per que la valoració dels nostres representants es que van quedar molt satisfets no només pels resultats aconseguits si no també per la bona organització, el recorregut i el bon ambient en general.
Un traçat com aquest era l'ideal per assolir els objectius i marques personals de cadascú, com així va ser. En Gregori i l'Ariadna debutaven amb èxit a la distància completant la seva primera mitja. En Gregori no ho tenia gens clar però ho va intentar i finalment aconseguir. L'Ariadna fins i tot baixava de forma clara de les 2 hores a l'igual que la Marta, que feia lo propi tot i trobar romegueres pel camí. Per la seva part en Carles aconseguia per fi completar la seva primera mitja després de diversos intents frustrats a causa de les lesions. Finalment en Lluís estrenava vambes màgiques amb uns impulsors que farien les delícies de l'Oscar Pistorius i destrossava el seu crono trencat la mítica barrera del 1:30 i un excepcional 26 lloc a la general absoluta.
En definitiva, com se sol dir 'si no estuviste te lo perdiste' i alguns de nosaltres vam perdre una bona oportunitat de millorar les nostres marques personals o com a mínim de gaudir corrent per una zona del carrilet desconeguda per la majoria de nosaltres que no acostumem a anar més enllà de Cassà de la Selva.
En tot cas esperem que no sigui la primera i darrera edició i ens l'apuntem per l'agenda de l'any vinent.
El recorregut prometia especialment pel que fa a la mitja marató, ja que a partir de Llagostera es pràcticament de baixada fins a la meta, a excepció dels primers quilòmetres on es feia la pujada d'Alou, a partir d'aquí varis quilòmetres de baixada constant i després tot planer a excepció d'una dura pujada a falta d'un parell de quilòmetres.
Pel que fa a la marató no comentarem massa més per que no teníem representació dels SdV. En canvi a la mitja teníem cinc representats. Curiosament, faltaven els més habituals. Les raons vàries: per un costat teníem por de que un excessiu número de participants en una traçat tan estret resultés angoixant i incòmode de córrer. Especialment vista l'experiència recent de Granollers. Al final no va ser el cas per que el participants no van ser tants com esperàvem, no sabem si pel preu (excessiu per una mitja marató) o per la fred. Per altre banda, a la setmana següent hi havia la Mitja del Pla de l'Estany i quinze dies després la Marató de Barcelona. Masses curses seguides. S'havia de triar i aquesta era la que tenia més números. Mala elecció, per que la valoració dels nostres representants es que van quedar molt satisfets no només pels resultats aconseguits si no també per la bona organització, el recorregut i el bon ambient en general.
Un traçat com aquest era l'ideal per assolir els objectius i marques personals de cadascú, com així va ser. En Gregori i l'Ariadna debutaven amb èxit a la distància completant la seva primera mitja. En Gregori no ho tenia gens clar però ho va intentar i finalment aconseguir. L'Ariadna fins i tot baixava de forma clara de les 2 hores a l'igual que la Marta, que feia lo propi tot i trobar romegueres pel camí. Per la seva part en Carles aconseguia per fi completar la seva primera mitja després de diversos intents frustrats a causa de les lesions. Finalment en Lluís estrenava vambes màgiques amb uns impulsors que farien les delícies de l'Oscar Pistorius i destrossava el seu crono trencat la mítica barrera del 1:30 i un excepcional 26 lloc a la general absoluta.
En definitiva, com se sol dir 'si no estuviste te lo perdiste' i alguns de nosaltres vam perdre una bona oportunitat de millorar les nostres marques personals o com a mínim de gaudir corrent per una zona del carrilet desconeguda per la majoria de nosaltres que no acostumem a anar més enllà de Cassà de la Selva.
En tot cas esperem que no sigui la primera i darrera edició i ens l'apuntem per l'agenda de l'any vinent.
Classificació absoluta del SdV
Nom Posició Temps
Lluís Orduña 26 1:27:38
Carles Grabalosa 211 1:50:35
Ariadna Ferrer 258 1:56:32
Marta Vazquez 273 1:58:37
Gregori Martinez 313 2:14:52
 |
| En Lluís aixecant els braços cel·lebrant el seu registre |
 | |||
| En Carles i la seva filla la Laia. Per fi ho ha aconseguit |
 |
| L'Ariadna pillada a la foto de miracle. Seria una llàstima de no tenir foto de la seva primera mitja |
 |
| La Marta arriba lògicament feliç per la seva nova marca personal |
 |
| En Gregori ho ha aconseguit al primer intent |
 |
| La Marta i en Lluís comenten la jugada. A darrer a menjant una poma Adan al Paradís de Durero |
No hay comentarios:
Publicar un comentario