Comença oficialment la temporada del SdV amb una cursa que està esdevinguen un clàssic de l'inici del nou curs runner. En les tres edicions que s'han fet fins ara hi ha hagut sempre representació del grup en les persones d'en Tono i en Quim. Però ha estat aquesta edició en la que, ja en forma d'equip amb un nom i una equipació distintiva, hi ha hagut una major representació dels SdV. En concret, el passat dimarts 11 de setembre (quin millor dia que aquest per començar la temporada?) ens aplegàvem a la línia de sortida 6 membres: Tono, Quim Paradís, Albert, Mª Àngels i Fer més la participació estelar del petit Àlex Serra . També hi era en Josep que no va poder córrer degut a una lesió ciclista que arrossega des de principis de l'estiu.
La veritat és que teníem ganes de fer la cursa per que tant en Tono com en Quim en parlaven molt bé i hem de dir que no exageraven. Potser és un recorregut una mica dur per ser la primera cursa després de les vacances d'estiu, però com deia en Quim, serveix per agafar forces i la resta de la temporada és fa molt coll avall.
El recorregut és un constant puja i baixa a través del camins i corriols. Res d'asfalt i molt poc de pla. Uns 200 corredors, més aproximadament 150 caminants que feien un recorregut alternatiu de 6 Km. Un circuit molt maco i entretingut on se salven uns 200 m. de desnivell acumulat positiu. La major part de les pujades es concentren a la primera meitat de la cursa. A partir del pk 5-6 dominen les baixades, lo qual s'agraeix molt, tot i que això no vol dir que no n'hi hagin. De fet entre el 7 i el 8 i després d'una llarga baixada, en trobem a la sortida d'un revolt, una impressionat rampa d'uns 100-150 m. de llarg que feia aixecar grans exclamacions i blasfèmies entre els corredors davant la seva visió. Un cop començat a pujar-la ja no quedava aire per renecs. A partir d'aquí tot baixada fins arribar a la meta que trobàvem al final d'un últim tram de pujada.
Com sempre, la participació dels SdV va ser molt digna. De bon inici en Tono va destacar-se seguit de prop per en Tono. En tercer lloc i més endarrerit en Fer que anava al seu ritme i que és atrapat i superat cap al quilòmetre 3 per l'Albert que havia sortit de més endarrere. Una mica més endavant atrapa a en Quim i tots dos continuen la cursa tots junts fins que a la rampa que esmentàvem abans, arriben a l'alçada d'en Tono.
A la baixada en Tono torna a augmentar el ritme i agafa uns pocs segons d'avantatge a en Quim i l'Albert que es mantindran fins a la línia de meta. Per darrera i a gairebé 4 minuts arriba en Fer i instants després la Mª Àngels aconseguint un espectacular cinquè lloc a la classificació general femenina.
Pocs minuts després arriba un espectacular Àlex, totalment sencer físicament i amb cara de venir de passeig (mireu foto). Està clar que podia haver apretat molt més i de ben segur hagués baixat de la hora, però la seva mare, amb molt bon criteri, el va anar frenant. Ja tindrà temps de fer bones marques. Finalment va entrar l'Agnès a pocs minuts de l'Àlex i la quinzena posició de la classificació femenina.
En total uns 200 corredors dels quals una trentena eren dones. A aquests s'han d'afegir uns 150 caminants que van seguir una ruta alternativa de 6 Km.
En quant a l'organització, perfecta. Un exemple més de que es poden organitzar molt bones curses a un preu raonable. Avituallament a meitat de cursa amb begudes i fruita i al final amb entrepà, samarreta i bossa de patrocinadors. Ambient molt maco, sense massificació i temperatura ideal per córrer. Que més es pot demanar?
Cada cop tenim més clar que aquestes petites curses de poble són les més divertides i que et deixen millors records, no només pel recorregut, sinó també per L'ambient, el tracte i la bona organització que porten a terme una colla de voluntaris amb ganes de fer coses per donar a conèixer el seu poble. Agrair també a l'organització el reportatge fotogràfic que ens ha servit per il·lustrar aquesta crònica. Un altre detall que, al igual que el Fau, distingeix aquestes petites curses de la proliferació de les multitudinàries destinades a fer caixa.
La veritat és que teníem ganes de fer la cursa per que tant en Tono com en Quim en parlaven molt bé i hem de dir que no exageraven. Potser és un recorregut una mica dur per ser la primera cursa després de les vacances d'estiu, però com deia en Quim, serveix per agafar forces i la resta de la temporada és fa molt coll avall.
El recorregut és un constant puja i baixa a través del camins i corriols. Res d'asfalt i molt poc de pla. Uns 200 corredors, més aproximadament 150 caminants que feien un recorregut alternatiu de 6 Km. Un circuit molt maco i entretingut on se salven uns 200 m. de desnivell acumulat positiu. La major part de les pujades es concentren a la primera meitat de la cursa. A partir del pk 5-6 dominen les baixades, lo qual s'agraeix molt, tot i que això no vol dir que no n'hi hagin. De fet entre el 7 i el 8 i després d'una llarga baixada, en trobem a la sortida d'un revolt, una impressionat rampa d'uns 100-150 m. de llarg que feia aixecar grans exclamacions i blasfèmies entre els corredors davant la seva visió. Un cop començat a pujar-la ja no quedava aire per renecs. A partir d'aquí tot baixada fins arribar a la meta que trobàvem al final d'un últim tram de pujada.
Com sempre, la participació dels SdV va ser molt digna. De bon inici en Tono va destacar-se seguit de prop per en Tono. En tercer lloc i més endarrerit en Fer que anava al seu ritme i que és atrapat i superat cap al quilòmetre 3 per l'Albert que havia sortit de més endarrere. Una mica més endavant atrapa a en Quim i tots dos continuen la cursa tots junts fins que a la rampa que esmentàvem abans, arriben a l'alçada d'en Tono.
A la baixada en Tono torna a augmentar el ritme i agafa uns pocs segons d'avantatge a en Quim i l'Albert que es mantindran fins a la línia de meta. Per darrera i a gairebé 4 minuts arriba en Fer i instants després la Mª Àngels aconseguint un espectacular cinquè lloc a la classificació general femenina.
Pocs minuts després arriba un espectacular Àlex, totalment sencer físicament i amb cara de venir de passeig (mireu foto). Està clar que podia haver apretat molt més i de ben segur hagués baixat de la hora, però la seva mare, amb molt bon criteri, el va anar frenant. Ja tindrà temps de fer bones marques. Finalment va entrar l'Agnès a pocs minuts de l'Àlex i la quinzena posició de la classificació femenina.
En total uns 200 corredors dels quals una trentena eren dones. A aquests s'han d'afegir uns 150 caminants que van seguir una ruta alternativa de 6 Km.
En quant a l'organització, perfecta. Un exemple més de que es poden organitzar molt bones curses a un preu raonable. Avituallament a meitat de cursa amb begudes i fruita i al final amb entrepà, samarreta i bossa de patrocinadors. Ambient molt maco, sense massificació i temperatura ideal per córrer. Que més es pot demanar?
Cada cop tenim més clar que aquestes petites curses de poble són les més divertides i que et deixen millors records, no només pel recorregut, sinó també per L'ambient, el tracte i la bona organització que porten a terme una colla de voluntaris amb ganes de fer coses per donar a conèixer el seu poble. Agrair també a l'organització el reportatge fotogràfic que ens ha servit per il·lustrar aquesta crònica. Un altre detall que, al igual que el Fau, distingeix aquestes petites curses de la proliferació de les multitudinàries destinades a fer caixa.
Classificació dels Som del Verd
59 Tono Casabó 53:16
61 Quim Paradís 53:37
62 Albert García 53:37
99 Fer Orduña 57:14
5(f) Mª Àngels Guich 57:36
138 Àlex Serra 1:04:28
15(f) Agnès Guixeras 1:08:37
 |
| En Tono sense la samarreta oficial |
 |
| En Quim seguit de l'Albert al mateix punt |
 |
| Això se'n diu cara de poker. La foto d'en Fer moguda a causa de la gran velocitat que portava |
 |
| La Mª Àngels encara tenia ganes de somriure a poc d'arribar a meta. |
 | |
| L'`Alex deixant en evidència a un senior |
 |
| "Ja se m'ha tornat a escapar l'Àlex. On carai deu ser-hi?" |
 |
| En Tono travessant la línia de meta |
 |
| En Quim i l'Albert al fons esprintant a meta |
 |
| No sabem si ha vist una rata o un cadàver a la meta |
 |
| Un altre cop mogut. El que deiem, no hi ha com ser veloç |
 |
| Doncs encara riu la Mª Àngels. |
 |
| L'Àlex arriba a meta sense despentinar-se |
 |
| "Uuufff, ja era aquí l'Àlex" |
 |
| L'equip femení finlandès de cross |
Bones
ResponderEliminarDes de la part de l'organització, ens alegram molt que us hagi agradat la cursa... sabem que aquesta any ha estat dura...l'any següent, on us hi esperem, serà diferent...canvia totalment el recorregut...com ja us he dit, us hi esperem!!
Aquesta és la gràcia, és dura però molt divertida. Seguiu així!!
Eliminar