Cursa nocturna de Rocacorba

Dissabte 4 de febrer es va cel.lebrar la primera edició de la Cursa nocturna del Rocacorba  amb sortida i arribada al pavelló de Canet d'Adri. La secció de trail del grup Som del Verd integrada per l'Agnès i en Josep desafiant l'onada de fred siberià va participar en les dues modalitats de la cursa: la llarga de 22 Km. i amb pujada al Rocacorba i la curta de 11 Km.

Aquí teniu la crònica que ens envien els nostres representants:

"Ens ho vam passar teta!!!! Feia fred però corrent no te n'enteres !!!!

Podem dir que va ser una passada, un ambient fantàstic, la gent avisava si hi havia gel, forats al camí­...la lluna plena ens va il.luminar d'una manera que no havia vist mai, increible la llum que fa...i anaves molt acompanyat per tots els corredors en tot el recorregut...la sensació de córrer amb frontal per muntanya brutal.

L'Agnès i el seu germà arribant a meta

En Josep malgrat tot també arriba amb bona cara

En Josep va fer el recorregut de 22km amb pujada a Rocacorba, on hi havia forces plaques de gel i l'avituallament previst al cim no es va poder realitzar, el cotxe no hi arribava pel gel...i el van fer metres més avall...Pujada molt pronunciada i baixada tècnica. Temps: 02:42

En Miquel (el meu germà ) i jo vam fer el de 11km que ens quedàvem a la fadta del Rocacorba i anàvem al volcà  de Puig d'Adri, déu n'hi do les pujadetes que vàrem trobar jejeje ens pensàvem que n'hi haurien menys...Temps: 01:16."

La veritat és que veient les fotos i el video dona molta enveja. A veure si l'any vinent no coincideix amb La Mitja i ens apuntem.

Aquí teniu la crònica oficial de l'organització:

600 CORREDORS IL·LUMINEN ROCACORBA

Ni la fred ni l’home llop van ser un obstacle per tots els valents que van voler viure una gran aventura

Moment de la sortida

“Èpica”, amb aquesta paraula descrivien la primera edició de la Cursa Nocturna de Rocacorba els més de mig miler de participants que van voler desafiar les temperatures gèlides d’ahir a la nit. Lluny d’espantar-se, tots els corredors van fer front a la fred i a la neu dels últims dies. Tots aquests ingredients es van unir al gran al·licient de la carrera: córrer de nit. 

A dos quarts de set les llums del pavelló de Canet d’Adrí s’apagaven. Per endavant dos recorreguts, un d’11 km. i l’altre de 22 km., i només una referència... la llum del frontal. Així doncs, mica en mica, una riuada de punts de llum començava a enfilar-se cap a Rocacorba.

De fet, la cursa es va poder desenvolupar amb normalitat pel camí previst. El petit gruix de neu acumulat a
les cotes altes li atorgaven encant a a la prova, mentre les zones gelades van exigir una tècnica més depurada als corredors.


Ara bé, no només es van gelar els punts més pedregosos dels corriols "A l’avituallament de dalt a Rocacorba les begudes estaven granissades” comentaven entre rialles els corredors mentre recuperaven les forces amb un caldo ben calent a l’arribada.

El primer en arribar va ser Gerard Morales que va completar els 22 km.amb poc més d’1 hora i 40 minuts. Pocs segons desprès van arribar agafats de la mà Jaume Folguera i Javi Delgado, que es van imposar en la general per equips. La primera dona, Laia Andreu Trias, formava equip amb Miquel Angel Moreno, els quals van necessitar menys de dos hores per ser els primers entre els equips mixtes.

En la cursa d’11 km. la primera dona, Laura Vidal Borrell, també corria acompanyada. Ella i el seu company Narcís Vidal Borrell van completar el recorregut amb 55 minuts i 48 segons.
D’altra banda, Josep Sancho es va imposar en la classificació individual mb un temps de 43 minuts i 24 segons.

Més enllà dels tòpics, tots els corredors que van fer possible la primera edició de la Cursa Nocturna de Rocacorba són els veritables guanyadors de la prova. La llum del seus frontals van fer fugir l’home llop, i això que la organització va fer tots els possibles per revifar-lo; més d’un se’n va endur un bon ensurt.

La Mitja de Granollers

Aprofitant que no està la tarda per anar a fer passejos amb la mainada, aquí teniu més puntualment que mai la crònica de la cursa del Som de Verd.

Avui 5 de febrer tocava La Mitja de Granollers, la mitja marató més multitudinària de l'Estat (10.500 participant) i una prova de referència a nivell internacional. Com cada any contava amb els més selectes atletes del panorama nacional i internacional, entre ells el record-man del món de marató,  el Keniata Patrick Makau i els atletes del Som del Verd.

Degut al considerable augment del nombre de participants, més de 2000 respecte a l'any passat, l'organització ha decidit modificar el recorregut de forma que es pujava fins La Garriga per una carretera diferent a la que es baixava, a diferència de fins l'any passat quant tots pujàvem i baixàvem pel mateix traçat. Això tenia l'inconvenient de les aglomeracions per que s'havia de deixar un carril lliure pels que baixaven, però tenia l'avantatja de poder veure passar pel teu costat a L'elit mundial del corredors de fons. I creieu-me que era tot un espectacle veurel's baixar a tota velocitat amb unes gambades que semblava que feien L'espagat a l'aire i que levitaven tocant el peus a terra de forma imperceptible, mentre els corredors populars cridàvem per animar-los.

Tot això s'ha perdut amb el nou traçat, però l'organització havia de triar entre limitar les inscripcions o canviar el recorregut, per que per allà no passaven 10.000 ni de conya. I com deia Quevedo,"Poderoso caballero es Don Dinero". En tot cas el canvi ha estat per bé, per que aquest any s'ha pogut córrer molt a gust.

El dia com era previsible ha sortit molt fred, però potser no tant com ens esperàvem ja que el matí era  assolellat. Per aquest motiu, el primer dilema del dia era que ens posàvem per córrer, si ens abrigàvem molt o poc, sortíem amb guants, buf, paravents, ulleres de sol???  Al final opció tirant a conservadora, una mica abrigats però sense passar-nos. Guants de benzinera per poder llençar-los quant facin nosa i ulleres de sol per que a la baixada dona el sol de cara.

Entre que la fred no era gens humida, donava el sol i els deu primers quilòmetres són en suau pujada, la veritat és que al pk 3, començava sobrar la roba. Això ha durat ben poc, per que de seguida s'ha tapat el sol i l'ambient es notava més fresc, cosa que s'ha accentuat quan hem arribat a La Garriga on donàvem la volta i començava la baixada cap a Granollers, aquesta vegada a molta més velocitat.

Per part dels Som del Verd, en aquesta ocasió érem sis representants: En Tete, Tono, Carles, Lluís, MªÀngels i Ferran. El nivell ha estat molt bo. Més o menys tots hem aconseguit els objectius que ens havíem proposat, a excepció d'en Carles que per culpa d'un pinçament ha hagut de fer els darrers 8 Km. a peu. Destacar que tres dels nostres representants han baixat amb escreix de 1:40, i per sobre de tots en Lluís, que s'estrenava a una mitja, amb un temps espectacular.

L'organització molt bé, el punts quilomètrics ben senyalitzats i el millor de tot l'ambient en general i la gran quantitat de públic a les voreres animant als corredors pel seu propi nom (que ve escrit al dorsal)  i sobretot els nens treien les manetes per que els hi choquis els cinc quan passes al seu costat.

L'única pega ha estat el brou calent que cada any serveixen al finalitzar la cursa. Ens hem entretingut massa xerrant i comentant la cursa i a la hora de marxar quan l'hem anat a buscar ja s'havia acabat. Amb lo be que ens hagués anat per atemperar el cos...

Si voleu veure als runners del Som del Verd en el moment de l'arribada aquí teniu els videos. A veure si sou capaços de veure'ls. És fàcil tots es veuen clarament.

Tete "Superverd" Palahí
Lluís "el germà petit" Orduña
Tono "El Gran Capitán" Casabó 
Fer "Correcansino" Orduña
Mª Angels "Ironwoman" Guich
Carles "Corasonpartio" Grabalosa (rondinant i  blasfemant &%#¿?&%$)
 

Aquí teniu  les posicions i  temps dels nostres participants per ordre d'arribada.

POS  NOM I COGNOM  T.REAL     m/KM           T.OFI       KM5   KM10    KM15    KM20

1353 Tete Palahí         01:32:02  04:22    1:34:46  22:20  44:51 1:06:36 1:27:36

2035 Tono Casabó       01:35:50  04:33    1:41:17  23:31  47:15 1:09:43 1:31:06

2057 Lluís Orduña        01:35:57  04:33    1:40:58  24:10  47:32 1:10:04 1:31:26

3955 Ferran Orduña      01:44:34  04:58    1:49:34  24:45  50:30 1:15:15 1:39:30

5167 Mª Àngels Guich   01:50:35  05:15    1:55:34  26:33  53:59 1:20:38 1:45:26

7529 Carles Grabalosa  02:13:21  06:20    2:17:23  26:32  53:09 1:20:11 2:01:47

Per últim un ampli reportatge de més de mitja hora sobre La Mitja

La Mitja Marató 2012

1/2 Marató de l'Albera i Marxa Popular de Vilobí

Hola de nou,

Després de l'aturada post-nadalenca per acabar de pair els torrons, polvorons, caves i licors varis que van consumir al llarg del nadal, aquesta setmana ha retornat l'activitat del grup Som del Verd i no ho ha fet de qualsevol manera sinó amb dues curses de llarg quilometratge: la ja gairebé clàssica Marxa Popular de Vilobí d'Onyar que celebrava la seva 19ª edició i la encara novell 1/2 marató de muntanya de l'Albera. En totes dues curses vam tenir una petita representació del Verd.

Com deia la cançó "Las chicas son guerreras" i, com que la cursa de Vilobí els hi devia semblar  poca  cosa  amb els seus 15.650 metres força planers,  l'Agnès i la MªAngels acompanyades d'en Josep se'n van anar cap a l'Alt Empordà a estirar una mica les cames. La pròpia Agnès ens envia la crònica d'aquesta cursa:

 Resum de la II ½ Marató de l'Albera de Llançà:

21 km dels quals n'hi ha uns 9 aprox que són pujada...i molta pendent uns quants jejeje. Cursa molt i molt dura però maca de fer i amb molt bon ambient!

Un dels talls més durs de la cursa és la pujada al Puig d'Esquers, 6 km seguit de pujada amb el regal d'un pendent fortíssim de 300 m per aconseguir el cim...i després a baixar...per la via directa...

En total 8 punts de control on et marcaven el dorsal per anar controlant el personal jejeje els avituallaments molt ben situats i abundants!!!

Vam passar pel Coll de les Portes, Sant Silvestre, el Mas de Baix, Puig d'Esquers, el Mas Patiràs, Puig Tifell, Plaça Carles Sabater i Plaça Major.

El dia ens va acompanyar, feia molt bona temperatura i un sol que estellava les pedres. A dalt de Puig d'Esquers un paisatge incomparable, amb increïbles vistes al Pirineu i al Cap de Creus!


Temps:
 
Josep Domènech            02:57 (va arribar al Puig d'Esquers amb 1:26, un temps super bo, però anava amb calçat nou per estrenar i se li van llagar els peus i va haver d'acabar caminant tot el que li quedava de recorregut...llàstima...)

Mª Àngels Guich             03:01
 

Agnès Guixeras               03:38 buuufffff era la 1ª mitja de muntanya que feia i potser serà l'última jejejeje.... és broma.....

Fins aviat i a córrer!!! 

La MªÀngels, l'Agnès, en Josep i l'Àlex a casa després de la cursa. Encara fan bona cara. No tenim testimoni gràfic de la cursa com tampoc el tenim de la Marxa Popular de Vilobí. És el que hi ha

Bé, suposo que després de  9 Km.de pujada el que menys els hi devia importar eren les magnífiques vistes. ;-) En tot cas sembla que aquesta cursa te molt bona pinta i l'haurem de tenir en compte en el calendari del grup. Llàstima que coincideixi amb la cursa de Vilobí que com us explicarem més endavant també és una de les imprescindibles al calendari.

Sobre la Marxa Popular de Vilobí comentar que aquest era el segon any que participàvem. A diferència de l'any passat que ens va enganxar en plena onada de fred i amb temperatures de -6ºC. Aquest any la temperatura era perfecta per córrer. Quan vam arribar a Vilobí a les 8:15, el matí era més aviat fred i dubtàvem si abrigar-nos molt per córrer. Finalment vam encertar amb l'opció arriscada de córrer amb poca roba, per que als 2 Km. amb l'escalfor del solet, començava a sobrar tot.

Els representats del Som del Verd en aquesta cursa vam ser en Quim, en Carles, en Lluís i en Ferran.

Val a dir que es tracta d'una marxa popular a peu, però amb el boom del running hi ha més corredors que caminants. En total uns 1700 inscrits que converteixen aquesta prova en una de les més nombroses de les comarques gironines.

Tot i la gran quantitat de gent en un poble tan petit, no hi ha sensació d'aglomeració. La raó és que molta gent, especialment els caminants, no esperen al "chupinazo" per prendre la sortida. Això fa que l' inici de la cursa sigui força esponjat i la sortida no resulta tan caòtica com un podria pensar.  Tot i així els dos primers quilòmetres es perd molt de temps pels inevitables taps que es formen a la sortida especialment per part de la gent que va caminant. En tot cas no es queixarem, per que som els runners els que estem ocupant l'espai dels caminant i no a la inversa. De fet a mida que anàvem avançant als marxadors podíem sentir algun comentari aïllat en contra dels corredors. Cap problema, el camp és de tots i hi ha prou espai per que tots hi capiguem.

Destacar l'excel·lent organització, especialment tenint en compte la gran quantitat d'inscrits. Algunes empreses organitzadores de curses de més renom haurien de prendre nota de com amb una mica de ganes, il·lusió i  bona voluntat es pot organitzar una fantàstica cursa. Per començar, aquesta cursa deixa en evidència i demostra el negoci que representen les curses populars. La inscripció incloïa obsequi a triar entre una samarreta tècnica o una farmaciola d'emergència, dos avituallaments líquids amb fruita i un d'ells amb xocolatada. A l'arribada esmorzar amb botifarra,amanida,  aigua i refrescs, porrons de vi, fruita, actimel, cafè amb llet i coca i el que volia licors per fer-se el cigaló. Tot això per només 7€. Que més es pot demanar? No havia chip, ni control de temps, ni classificació, però qui ho necessita? A qui li interessi saber el temps que es posi un cronòmetre.

Sobre el recorregut comentar que es tracta d'un traçat molt maco, divertit i variat. Majoritàriament de terra però amb alguns trams força llargs d'asfalt que enllacen els camins i corriols per on transita la caminada. Sortint de Vilobí, passa per Salitja i arriba a Sant Dalmai on es bifurca la cursa en dos recorreguts: un de curt de 9 Km i un altre de llarg de gairebé 16 Km i que inclou la pujada a la Crosa de Sant Dalmai.  Aquest últim és el que vam realitzar els membres del Som del Verd. La pujada a la Crosa era l'única dificultat que hi havia en tota la cursa. Tot i que en cap cas es tractava d'una pujada excessivament llarga i dura, era suficient per treure l'alè. La resta del traçat combinava pla  amb petites ondulacions del terreny, pujades i baixades força suaus. La part més divertida és sense cap dubte la baixada de la Crosa pel mig del bosc

Pel que fa a la nostra participació, va ser més que digna i vam fer la cursa a un ritme mig de 5 minuts/Km que està molt bé en un recorregut de terra i amb aquestes característiques.

L'ordre d'arribada va ser en Lluís en aprox. 1:17, en Ferran i en Quim  pràcticament junts en practic 1:18 i en Carles que va patir problemes físics la segona meitat de la cursa, però que va poder finalitzar en un meritori temps inferior a 1:30.

En definitiva, una cursa altament recomanable i que considero imprescindible en el nostre calendari.

Ara toca entrenar per la propera fita del Som del Verd, la Mitja de Granollers. La mitja marató més multitudinària de l'estat, aquest any amb 10.000 inscrits.

Tindreu la corresponent crònica a aquest blog.

Fins aviat

Sant Silvestres i Sant Esteves

S'acaba l'any i s'acaba com es va començar, es a dir, corrent. Tot i que el sant de l'amic Stalone és el 31 de desembre cada vegada són més les Sant Silvestrres  que es celebren fora d'aquesta data. De fet podem dir que hi ha més el dia de Sant Esteve que el dia al qual fa referència la seva denominació. La raó és senzilla, intentar competir amb la 'Sansi' de Girona es com punxar en os. Per això Sant Silvestres amb molta més tradició que la de Girona s'han avançat en el calendari a l'endemà de Nadal per poder mantenir la seva clientela habitual. Dos exemples són Riudellots i Llagostera. En totes dues curses vam tenir representació del Som del Verd que van aprofitar per baixar els torrons de la nit i el dia de Nadal i fe lloc pels canalons del migdia.

A la 'Sansi' de Riudellots teníem en principi dos representats: en Carles Grabalosa i en Lluís Orduña. El primer no va poder participar finalment per raons personals. El que sí que va poder participar i amb molt bona marca va ser en Lluís que al grup del Facebook ens deixa la seva crònica:

Recorregut de 7 Km.: el primer molt lleig pel polígon industrial i en pujada, després 2 km per camps abans de creuar la carretera i fer 3 km més també entre camps però aquesta vegada pel marge del riu. El darrer km, pel poble vell i el tram final en pujada fins el pavelló. Tot plegat un recorregut xulo i un dia fresquet però amb una temperatura molt bona per córrer. El meu temps personal: 30' 50"

Pel que fa a Llagostera, es tractava d'una cursa de 10 Km. en la que van participar la Mª Àngels, l'Agnès i en Josep. Tot i que no tenim crònica, les impressions van ser també molt positives respecte al recorregut de la cursa.

Però la cursa estrella de la setmana és la Sant Silvestre de Girona. Un any més ha batut el seu record de participants amb més de 1400 corredors, xifra amb la qual es tancaven les inscripcions. A aquests s'han d'afegir els corredors 'pirates' o que corren sense dorsal, i que vam poder constatar que eren un bon grapat. En només cinc edicions, aquesta cursa ha esdevingut ja en un clàssic. Aquest any estrenava recorregut però sense perdre la seva essència i atractiu i passant igualment pel cor del Barri Vell. La distància s'escurçava una mica passant de 5.400 metres a 5.000 m. La climatologia un any més va acompanyar i la temperatura resultava perfecta per córrer.

El fet que la cursa només tingui 5 Km, segurament va ajudar que hi hagués una gran participació. Molta gent que encara no s'atreveix amb curses de 10 Km, s'animen a provar-se en aquesta distància apta per tots el públics. Moltes cares conegudes i que no són corredors habituals. Pares i mares amb els seus fills que comencen a fer les seves primeres incursions en curses populars. És el cas dels germans Martí i Joan Casabó que s'estrenaven amb un magnífic temps de 26 minuts i de l'Àlex Serra que participava per segon any i que comença a ser un habitual en les curses de 5-7 Km. i que ja va com un coet fent la cursa a un ritme de 5 m/Km que ni la seva mare pot seguir i en Josep amb prou feines :-)

Pel que fa als participants sèniors dels Som del Verd doncs vam ser més o menys els de sempre tot i que van faltar alguns habituals com en Quim i en Tete, mentre que van veure algunes cares no tan habituals com la de la Cristina que va substituir al seu home en Lluís Llimargas amb un excel·lent resultat. La majoria de nosaltres  no teníem intenció de córrer més del compte, uns per que anàvem amb la mainada, altres per que no es trobàvem be físicament, altres per que vam arribar tard a la línia de sortida  i altres senzillament per que no tenien ganes i volien disfrutar de la cursa sense més pretensions. El cas que ens van trobar una bona colla dels Som del Verd a les darreres posicions de la sortida. Gairebé 1000 corredors per davant. Des de que es va donar el tret de sortida fins que vam passar per l'arc va passar pràcticament un minut. Els que volíem fer un bon temps varem tenir molta feina esquivant corredors per poder remuntar posicions. El tap era impressionat i al Pont de Fontajau a estones corríem per la mitjana que separa els dos sentits de circulació o fins i tot pel carril obert al trànsit just tocant els cotxes que  també  es trobaven pràcticament aturats degut al caos circulatori.

El recorregut, encara que molt maco, era força estret per tanta  gent i només els que anaven en les primeres posicions podien córrer sense problemes. Els que sortíem des de darrera i volíem remuntar ens vam trobar amb una cursa d'obstacles que no ajudava a agafar el ritme. Quan semblava que es començava a estirar el grup de corredors, la cursa s'endinsava entre els estrets carrers del Barri Vell i la sensació de tap tornava a accentuar-se. No va ser ben bé fins als PK 4 a l'alçada del Pont de la Barca, que es va poder començar a córrer de forma còmoda, però aleshores ja només quedava 1 Km per meta. En tot cas això no va ser excusa ni impediment per aconseguir excel·lents temps per part d'alguns membres del grup  tot i patir problemes físics i sortir des del darrera.  Destacar els temps d'en Lluís Orduña i en Carles Grabalosa que van entrar pràcticament seguits en un temps inferior a 21 minuts reals, es a dir,  comptats des de que van passar sota l'arc de sortida.

A l'arribada molt bon ambient com sempre,entrega de bosses als corredors, molt complertes per cert. Una bona samarreta i sorteig de premis pels participants. Un dels membres fins i tot va guanyar un matalàs. Tampoc no podia faltar la clàssica xocolatada. Fotos de rigor, saludar als companys, amics i coneguts, comentar les incidències de la cursa amb tots ells i a recollir-nos ràpidament per anar a celebrar la darrera nit de l'any.

L'any vinent si tot va bé tornarem a ser-hi i esperem que encara siguem més membres del Som del Verd.

Molt bon any nou i que feu molts quilòmetres

 Classificació i temps oficials (no reals) dels Som del Verd.

324        Lluís Orduña                 00:21:45 

334        Carles Grabalosa          00:21:54

448        Ferran Orduña              00:23:06

679        Albert García                00:25:18

680        Mª Àngels Guich           00:25:18

698        Àlex Serra                    00:25:32

699        Josep Domènech          00:25:33

851        Joan Casabó                00:27:09

852        Martí Casabó               00:27:09

853        Tono Casabó               00:27:10

878        Agnes Guixeras            00:27:28

1026      Cristina Turon              00:28:58

Encuentros en la Tercera Fase: En Carles sembla que baixi de l'OVNI

El cronista que sembla que tingui ales

La Mª Angels posa davant la premsa a la zona Mixta

Tots els tres Casabó van participar a la cursa gran

La Cristina i en Fer

En Lluís Orduña (de gris) arriba a meta

V Marató per La Marató de TV3

Si hi ha una cursa que podem qualificar d'entranyable sense dubte és la Marató per la Marató de TV3. En una anterior entrada ja vam explicar en que consistia, per tant no ens repetirem i ens limitarem a explicar una mica com va anar la jornada.

El dia es va presentar perfecte per córrer. A primera hora del matí feia fred, cosa normal un 18 de desembre, però el sol acompanyava i conforme avançava el matí, la temperatura es feia més càlida i tot i que parat i a l'ombra devia fer fresca, al sol s'estava d'allò més be i si a sobre anaves corrent, doncs la temperatura era perfecta.

La temperatura no va ser pas l'única diferencia respecte a l'edició de l'any passat, quan sí que va fer autèntica fred. La sorpresa més agradable va ser la quantitat de gent que s'havia congregat per participar-hi de una manera o un altre. Ja fos per córrer o per animar. Desconeixem les xifres, però potser podríem parlar del doble o fins i tot del triple que l'any anterior.

Per exigència de TV3 que retransmetria la sortida en directe, aquesta es donar passades les 10:20 del matí. Consistia en donar 36 voltes, més una de curta per completar la distància de la marató, a un circuit que sortia del carrer Santa Clara, continuava pel carrer Nou, Gran Via, Plaça Independència  i tornava a arribar a Santa Clara. En total uns 1200 m.

Video amb l'inici de la marató. Font: Carles Puigdemont

Sobre la cursa destacar el bon ambient que es vivia dintre del grup de corredors. El ritme de cursa  era prou còmode per permetre  que hi hagués un ambient distés de converses, bromes i riures. Això és el que més crida l'atenció d'aquesta cursa. Lluny de la serietat i el silenci de les curses tradicionals on tothom corre concentrat en millorar les seves marques personals i ignora als seus companys de grupetto, aquí hi ha un ambient festiu i és habitual entablar conversa amb altres corredors que coneixes només de vista d'altres curses.

També hem de destacar sobretot els ànims per part dels familiars, amics i públic en general que seguia la cursa. En un recorregut que pot resultar monòton per la quantitat de voltes que es donen a un mateix circuit, la recompensa estava en que a cada pas per meta teníem el ànims, crits, aplaudiments i fotos dels incondicionals "suppoters" que et donen forces per donar una volta més per tornar a gaudir d'aquest moment. L'arribada a meta és el moment més maco o emotiu d'una cursa i la particularitat d'aquesta és que pots gaudir d'aquest moment fins a 37 vegades.

A la imatge els runners del Som del Verd

Per part dels Som del Verd va haver-hi una bona representació de pares, mares i nens i nenes. Cadascú va fer el que va poder o el que va voler i al ritme que permetien les cames. Corrien un parell de voltes, descansaven i tornaven a fer un parell de voltes.

Cap membre del Som del Verd va completar la marató sencera. Tampoc era la intenció. El nucli dur del grup i que a priori estava més capacitat per fer-la, encara està en procés de recuperació de la marató de Donostia. Per altre banda a les 11:30 el Barça jugava la final del mundialet i això es va notar en la composició del grup de corredors de la marató que va començar a perdre unitats de una forma directament proporcional al número de parroquians que s'anaven congregant en les cafeteries del carrer Nou on es televisava el partit.

Foto de familia després de l'arribada. A l'esquerra i de negre en Lluís

Sabent d'entrada que cap membre del Som del Verd tenia intenció de completar la marató i que en el millor dels casos algú arribaria a fer la mitja, ens vam plantejar l'objectiu de fer la marató per relleus de forma que sempre hi hagués un representant corrent. En principi això tampoc semblava que seria possible. El que escriu aquestes línies va arribar als 26 Km. i tot i que anava molt bé de cames i aguantava dins el grup principal sense problemes va decidir que aquesta distància superava la seva previsió inicial i que en vista que la San Silvestre està al caure no va voler cremar-se abans d'hora (ja no tenim 20 anys... ni 30... ni 40)

Així doncs semblava que l'objectiu de completar la marató, no individualment, però si com a grup semblava que tampoc seria assolit. Però quan faltava 14 voltes i una per que aquest cronista llancés la tovallola, es va integrar a la cursa el seu germà Lluís Orduña que en qualitat de ex-alumne del Verd  forma part també del grup. La ressaca de la "saturday nigth fever" i les poques hores de son no van ser obstacle per que en Lluís completés el recorregut de la marató assolint d'aquesta manera el nostre objectiu. Prova superada. La marató es va completar en un temps de 3 hores 36 minuts o el que és el mateix, un ritme mitjà de 5'05" per volta.

Per cert, la quantitat recaptada va ser de 2601 €, record de la Marató x La Marató.

Ens veiem a la San Silvestre. Fins aleshores que tingueu un molt bon nadal!!

En Tono i en Quim

Els Som del Verd a la primera volta de la marató.

La Irene i l'Agnès women in black

En Tete i en Lluís acompanyat la mainada a fer una de les voltes. El cotxe patrulla com sempre escoltant a en Lluís

Els bombers van fer tota la marató fent relleus per parelles i amb tot l'equip d'actuació, amb oxigen i màscara

Run Run de la Vall del Terri

Amb una mica de retard aquí teniu la crònica de la 3ª Cursa Atlética Run Run de la Vall del Terri que es va  celebrar el passat 11 de desembre amb sortida i arribada a Cornellà de Terri.

Allà ens vam presentar tres membres sèniors dels Som del Verd: En Quim Paradís, en Carles Grabalosa i el que escriu aquesta crònica, Ferran.

Com comenta en Carles al Facebook, el matí es va presentar fresquet, però no tant per ser un 11 de desembre. Particularment em vaig imaginar una cursa planera com una taula de planxar i em vaig veure a mi mateix trotant alegre i tranquil·lament pel camp. Suposo que devia ser per que es corria al Pla de l'Estany i que la fonètica del nom de la cursa, tot i voler dir corre-corre, em sonava a anar xino-xano. El cas és que la realitat era ben lluny del que jo m'havia imaginat.

Vam arribar ben aviat, com diria en Tono just a temps per inflar l'arc de sortida. Temps de sobra per recollir els pitralls i el xip, anar a fer un cafè tranquil·lament i escalfar una bona estona.

A les 10 del matí es dona puntualment la sortida. La megafonia anuncia que la cursa no serà tan plàcida com esperàvem. Ens marquen dos punts conflictius: una dura pujada al PK 6 amb el handicap afegit de trobar-se mig impracticable pel fang i el pas de una riera a 200 m. de meta. No serien pas els únics punts conflictius. La cursa era un continu puja i baixa, estrets corriols enfangats, zones on havies de triar entre passar pel mig camí i ficar-te de fang fins als turmells o fer cua per poder passar en fila de un pel marge, camins que serpentejaven, pujaven i baixàvem pel mig del bosc davant L'atònita mirada de gent que havia anat a fer una tranquil·la i solitària passejada matinal pel bosc i es va trobar amb 300 persones corrents en calça curta. En fi, dura, però molt divertida.

Pel que fa a la nostra participació podem dir que va ser força digna. Tot tres vam entrar en meta en  menys d'un minut de diferència tot i que les nostres curses van ser  ben diferents. En Quim va sortir molt ràpid pero a mitja cursa va començar a pagar les conseqüències de la Marató de Donostia . En Carles tenia problemes físics i no va voler forçar més massa. Tot i així em va avançar al poc de començar la cursa, però al PK 4 el vaig atrapar de nou i ja van fer junts la major part de la prova. Al PK 7 vam establir contacte visual amb en Quim que arribava a dalt d'una pujada. No devia portar-nos més d'un minut d'avantatge i pensàvem que l'atrapariem ja que encara quedaven  3 Km per arribar, però jo anava just de forces i les pulsacions a tope i en Carles, encara que tenia "fuelle" per que el sentia al darrera petar la xerrada amb altres corredors, tenia molèsties a la cama.  Tot i així encara que no ens vam arribar a atrapar mútuament podem dir que pràcticament vam entrar  junts a meta i com diu en Carles, els temps van ser prou bons per una cursa d'aquest tipus. Tots  tres vam estar per sota de la mitjana de  temps de la prova que va ser de uns 52'.

En resum, una cursa molt més dura del que ens pensàvem però que ens va deixar un bon regust. Un recorregut maco, entretingut i divertit si estàs una mica en forma. Molt semblant al de la cursa de Medinyà, però més llarg i amb més fang. Cursa totalment recomanable i a la que, si tot va be,  segurament tornarem l'any vinent.

Per finalitzar la jornada un excel·lent dinar a Can Grabalosa. Moltes gràcies Cristina, Laia i Carles per convidar-nos. Un dia rodó.

Aquí teniu la classificació dels representats del Som del Verd sobre un total de 275 participant que van concloure la prova: amb el temps real de cursa (no el oficial)

127 Quim Paradís        50'46''
133 Ferran Orduña      51'16"
140 Carles Grabalosa  51'44"

Després de la cursa sènior es van fer les curses infantils on també vam tenir representació dels Som del Verd en les persones de la Laia Grabalosa i la Alba i la Irene Callado i que segur que van deixar el pavelló del Verd ben alt.

Ens veiem a la propera cursa. Espero que siguem molts més per que serà el proper diumenge 18 de desembre a la Marató per la Marató de TV3.

En Quim arribant a meta

Aquí en Ferran arribant una mica apurat

En Carles arriba fresc com una rosa

Els tres representants del Som Del Verd després de la cursa

I aquí els nostres peus enfangats. En Carles estrenava vambes

Cursa Popular de Porqueres

El passat dijous 8 de desembre una representació dels Som del Verd va participar a la setzena edició de la Cursa Popular de Porqueres. Tot i que no tots corrien sota els colors del Som del Verd i representaven en realitat a altres clubs no per això els deixem de considerar dels nostres. No tenim massa informació però si que podem dir que es una cursa de terra de 7,2 Km amb forces desnivells. Com a representants dels Som del Verd van córrer L'Agnès Guixeras, en Josep Domènech, l'Àlex Serra, la Mª Angels Guich i l'Albert Garcia. Destacar sobretot la cursa de l'Àlex que amb només 8 anys acabats de fer va completar per segon any consecutiu el recorregut a un estratosfèric temps de 37:47 minuts i quedant en el tercer lloc de la categoria de menors de 10 anys i en el 206 de la classificació general d'un total de 347 corredors que van finalitzar la cursa.

La nota negativa de la jornada va córrer a càrrec de l'Albert Garcia que es va trencar un bessó i no va poder finalitzar la cursa. Els anys no passen en  'balde' ;-)

A continuació teniu la classificació i  temps que van fer els nostres atletes per ordre d'arribada a meta:

195 Mª Angels Guich   37:13

206 Àlex Serra   37:47

207 Josep Domenech 37:47

271 Agnès Guixeras  42:03

No classificat Albert Garcia

Podeu consultar la classificació complerta clicant aquí. També podeu consultar l'àlbum de fotos aquí

Moment de la sortida de la cursa. Al fons a l'esquerra podem veure a l'Agnès amb el dorsal 135 i la Mª Angels amb el 131

Al fons podem veure a l'Àlex i en Josep progressant en plena pujada

La Mº Angels ataca en plena pujada sorprenent als seus rivals

A la dreta de la imatge l'Agnès en ple esforç

La Mª Àngels molt contenta llençant l'esprint final.

L'Àlex i en Josep inicien també l'esprint final

L'Àlex, amb samarreta blanca, recollint al podi el premi al tercer classificat. L'enhorabona!!!