Hi ha curses que podríem dir de transició entre les grans cites de
referència del nostre calendari, però que per altre banda acostumen a
ser les més gratificants i que deixen un millor regust de boca per
l'ambient, el recorregut, l'organització i el tracte en general.
Acostumen a ser en petits pobles i seguint camins de terra o corriols
pel mig del bosc. Organitzades per una colla d'entusiastes del poble i
sense cap ànim de lucre, solen ser les més divertides. Són curses a les
quals no hi ha normalment control de temps i que es fan per gaudir del
plaer de córrer en plena naturalesa i sense la pressió del temps. De fet
ni tan sols són curses, sinó que son caminades o marxes populars que
mica en mica s'han vist colonitzades per una plaga de runners
menja quilòmetres, que obliguen als caminants a apartar-se a un marge
del camí si no volen corre el perill de ser atropellats per una colla de
bojos que esbufeguen i suen com si els hi anés la vida per arribar un
minut abans. No busqueu classificacions, ni fotos a la web, perdreu el
temps, no és aquest el seu objectiu. Simplement busquen passar una
entretinguda matinal. Són, en definitiva curses que no solem tenir
marcades en el calendari i la participació a les quals s'improvisa un
parell de dies abans i acostumen a servir com un entrenament o
preparació per algunes de les grans curses que sí tenim marcades en foc a
la nostra agenda.
Doncs Campllong és una d'aquestes curses que en el fons tant ens agraden. I allà es va presentar una petita representació dels SdV composada per en Quim, en Tono i la MªÀngels, vaja els clàssics.
Poca gent, com solen ser aquestes curses. Potser en aquesta molta menys del normal ja que s'hi van aplegar unes 100 persones aproximadament entre marxaires i corredors. Es podia triar entre dos recorreguts de 12 o 16 Km. Esbrineu quin van triar els nostres esforçats de la ruta?
Teòricament la sortida es donava a les 8:30 tot i que a la pràctica es tractava de una sortida lliure un cop feta l'inscripció, com correspon a una marxa popular. El traçat com és habitual, molt agradable, combinant camins i corriols pel mig del bosc i amb trams d'asfalt que servien d'enllaç entre els camins.
L'únic aspecte negatiu potser va ser l'avituallament que estava situat al pk 5 i potser hagués faltat un altre o posar aquest una mica més enmig del recorregut.
El millor de tot, com sempre, el gran tiberi amb el que t'obsequien a l'arribada. Torrada amb tomata i botifarra, aigua, vi, Coca-Cola, Fanta, cafè amb llet i una capça de galetes Birba, per ambientar-nos en la nostra propera gran cita, la mitja de Ripoll de diumenge 18 de novembre i un parell de clauers de record.
En resum un altre cursa que haurem de tenir present de cara a altres anys si el calendari ens ho permet.
Poca gent, com solen ser aquestes curses. Potser en aquesta molta menys del normal ja que s'hi van aplegar unes 100 persones aproximadament entre marxaires i corredors. Es podia triar entre dos recorreguts de 12 o 16 Km. Esbrineu quin van triar els nostres esforçats de la ruta?
Teòricament la sortida es donava a les 8:30 tot i que a la pràctica es tractava de una sortida lliure un cop feta l'inscripció, com correspon a una marxa popular. El traçat com és habitual, molt agradable, combinant camins i corriols pel mig del bosc i amb trams d'asfalt que servien d'enllaç entre els camins.
L'únic aspecte negatiu potser va ser l'avituallament que estava situat al pk 5 i potser hagués faltat un altre o posar aquest una mica més enmig del recorregut.
El millor de tot, com sempre, el gran tiberi amb el que t'obsequien a l'arribada. Torrada amb tomata i botifarra, aigua, vi, Coca-Cola, Fanta, cafè amb llet i una capça de galetes Birba, per ambientar-nos en la nostra propera gran cita, la mitja de Ripoll de diumenge 18 de novembre i un parell de clauers de record.
En resum un altre cursa que haurem de tenir present de cara a altres anys si el calendari ens ho permet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario