MARATO PER LA MARATÓ DE TV3

A aquestes alçades i 3 setmanes després de que es disputés potser ja ningú no se'n recorda o ja li és igual, però encara que sigui per que quedi constància per la posteritat, aquí aixequem acta del que va passar:

Diumenge 16 de desembre, el club Atletisme Girona organitza la que comença a ser el tradicional esdeveniment per recaptar fons per la marató solidaria que anualment organitza TV3. Aquest any estava dedicat al càncer i lògicament, qui menys, qui menys ha tingut alguna relació directa o indirecta amb aquesta infermetat i per tant les campanyes de sensibilització no són tan necessàries com en altres ocasions.

El circuit el mateix d'anys anteriors: 37 voltes pel centre de Girona: Santa Clara, carrer Nou, Jaume I, Independència i línia de meta a l'alçada del Pont de Pedra, per completar els 42195 m. de que consta la Marató.

Dia gairebé primaveral i molta més assistència de l'esperada. S'especulava que com que aquest any la sortida no seria retransmesa per TV3, la participació seria més minsa. Afortunadament no va ser així i a les 9:30 ens aplegàvem un número diria que similar o superior a l'any passat. Això sí, l'alcalde no hi era per donar el tret de sortida com sí que va fer l'any passat.

Per part del SdV va haver-hi un bon nivell de participació i pràcticament tots varem fer acte de presència tot i que vam anar arribant de forma escalonada, de forma que en cap moment varem coincidir corrent tots alhora, Això va permetre que durant les 37 voltes hagués com a mínim un representant del Verd.

A banda d'això poca cosa més que comentar a part de l'extraordinari ambient que es va viure un any més i les ganes de repetir l'any vinent i les que calguin o ens permetin les cames.

Aquí queda un ampli reportatge fotogràfic amb les fotografies que hem pogut anar recuperant de àlbums de fotos que hem trobat per la xarxa. Donar les gràcies al Club Atletisme Girona i en especial a l'Antoni Bautista i Xevi Avellana, autors de la major part de les fotos. I també a en Lluís llimargas que també ha col·laborat en aquest recull. Perdoneu si el cronista xupa molta càmera, però és el que té ser el que més voltes va fer.

Que tingueu un molt bon any

D'esquerra a dreta Fer, Quim i MªÀngels

En Fer en primer pla i un mica més al fons en Quim

En Tono patint la soletat del corredor

Inici de la cursa. En primer pla la Mª Àngels, amb en Fer, l'Agnès i l'Àlex més endarrera

En Carles seguit d'en Llimargas. No feu cas a en Llimargas, és un exagerat, no feia tanta fred

O en Lluís és mol alt o els altres molt baixets, Una mica de tot

En Lluís i la seva filla

Un altre cop en Lluís

En Carles i en Fer fent-la petar

En Fer i darrera en en Quim

En Gregori amb el seu fill Uriel

La familia que corre unida... L'Agnès, Àlex i Josep

El bombers escoltats pels membres de l'Atletisme Girona

Ep Hola!!! Soc en Lluís

En Quim amb la Mª Àngels i per darrera en Carles

En Quim entrant a la Plaça Independència

Al mateix punt que abans en Carles, Mª Àngels i Quim

...i en Lluís

i el petit gran Àlex

L'Agnès i en Josep no han pogut seguir el ritme de l'Àlex

En Quim i en Fer al mig del gran grup baixant Jaume I

El mateixos d'abans amb la Mª Àngels

La Marina i en Lluís que no es cansa de saludar

La familia Llimargas-Turón

En Fer al Pont de Pedra

En Gregori ja ha tingut prou

La familia Llimargas-Turón pujant Santa Clara

El minut de gloria d'en Fer tirant del grup principal

En Tono ja ha trobat companyia

Cap de cursa. En Fer continua aguantant al davant

En Quim i en Fer al fons

En Carles i la Laia

I un altre més

En Tono ha canviat de company

Un altre detall dels SdV al cap de la cursa

El mateix però de més lluny

En Tono i en Joan

Lluís, Quim, i Fer tirant del grup

En aquesta foto hi ha un bon grapat dels SdV encara que no es vegin

Un altre minut de gloria per als SdV

La Laia incansable

En Joan també es va fer un tip de donar voltes

En Lluís i Fer baixant Jaume I

El SdV ens resistim a deixar el cap de cursa

Els Casabó i els Palahí

Inici de la darrera volta.

Foto final de familia. En Lluís i en Fer a la esquerra

Mitja Marató de Ripoll

Como están ustedeeeeeeees!!!

Els finishers de la mitja marató posant a la línia d'arribada

 Aquest és el petit homenatge dels SdV a en Miliki, que va morir el passat diumenge 18 de novembre, dia en que es disputava la Mitja Marató de Ripoll. Just quan tornàvem cap a Girona ens vam assabentar del luctuós succés i allà mateix vam improvisar un senzill i sentit homenatge per un dels nostres referents infantils. Podeu visualitzar un resum d'aquest homenatge protagonitzat pel nostre president als vídeos de més avall.

Però la vida continua i l'activitat dels SdV no s'atura. 'El muerto al hoyo y el vivo a la carretera' a risc de semblar insensibles, que no ho som, com ho corrobora l'encapçalament d'aquest post.

Després d'una plujosa nit a Girona i amb la incertesa del temps que ens podíem trobar a Ripoll, diumenge passat cinc valents dels SdV quedàvem a 3/4 de 8 del matí per dirigir-nos al Bressol de Catalunya  per tornar al lloc on fa dos anys alguns de nosaltres debutàvem a la distància de la mitja marató. En aquesta ocasió érem en Tono, Tete, Quim, Mª Àngels i Fer. A darrera hora va causar baixa l'Agnès que es va fer en darrera per les amenaçants condicions climatològiques.

El trajecte fins a Ripoll no presagiava res de bo, ja que la pluja va ser constant i generosa durant tot el camí, fins que vam passar els túnels i va desaparèixer per complert. Allà dalt, tot i que una mica núvol, no queia ni una gota i la temperatura era perfecta per córrer.

A la sortida ens trobem amb en Carles Grabalosa que disputava la cursa de 6 Km i que va finalitzar en una magnifica 30 posició de 150 participants.

Un cul i els SdV poc abans de la sortda

El recorregut sortia de davant de l'IES Abat d'Oliva i es dirigia fin a  Sant Joan de les Abadesses on es donava la volta i seguint la mateixa carretera  tornava a Ripoll on es trobava la meta davant el Monestir. Es tracta d'un recorregut de suaus tobogans que va picant cap a munt en direcció a Sant Joan  i evidentment baixa lleugerament a la tornada. En tot cas, sense ser un recorregut ràpid, sí que permet fer bones marques ja que les pujades son curtes i suaus i a les baixades es pot recuperar perfectament el temps perdut.

La Mª Àngels entrant a Sant Joan de les Abadesses

Aproximadament uns 500 corredors a la línia de sortida, que es donava un mica més tard de les 10 del matí, ja que s'ha de deixar passar el tren que travessa el recorregut als pocs metres d'aquesta. Ràpidament en Tete, Tono i Quim es destaquen en busca de una bona marca, mentre que la Mª Àngels i en Fer s'ho agafen amb més calma. Mica en mica, segons el ritme i les forces de cadascú, els SdV ens anem disgregant pel recorregut de forma que l'ordre d'arribada final és el que habitualment se sol donar conforme a les nostres marques personals. Les sensacions molt bones per part de la majoria de nosaltres, com així ho demostren els temps finals. En el cas d'en Quim va fer marca personal i en Tete, en Tono i la Mª Àngels si no la van fer, van estar molt a prop. En Fer segurament va ser el que va tenir la actuació més fluixa, almenys per que fa respecte a la seva marca personal, però és que hi ha quan no hi ha més cames.

Un altre foto dels finishers de la mitja

A l'arribada obsequi de la samarreta tècnica de rigor i dels productes de la terra, galetes Birba i fuet.
En tot cas, i independentment de les marques i sensacions de cadascú, contents d'haver gaudit de un dia fent una de les coses que més ens agraden i de passar un divertit matí amb els companys.

Classificació dels Som del Verd 

Pos	Dorsal	Nom	Cognoms	Club	T. Oficial	T. Real	Punts	Cat	Dipl
00151	00137	Xevi	Palahí I Mora	SOM DEL VERD	01:33:50	01:33:29	-	M2
00197	00208	Tono	Casabó Majó	SOM DEL VERD	01:38:13	01:37:51	-	M3
00251	00091	Joaquim	Paradís Batlle	SOM DEL VERD	01:40:46	01:40:24	-	M2
00350	00207	Fer	Orduña Aznar	SOM DEL VERD	01:49:38	01:49:16	-	M3
00383	00210	Mª àngels	Guich Cornellà	SOM DEL VERD	01:52:26	01:52:04	-	F3

Recorregut en 3D

				Ver Mitja de Ripoll en un mapa más grande
				Making Of

Behobia-San Sebastián

El mateix dia que es disputava la marxa de Campllong, 600 Km. més a l'oest dos membres del SdV aguardaven sota la pluja l'inici d'un altre cursa. No es tractava d'una cursa qualsevol, era una de les més grans i clàssiques cites anuals i també una de les més multitudinàries amb prop de 25000 inscrits. Era la legendària Behobia-Sant Sabastián, una prova que cap runner s'hauria de perdre. I allà van anar dos representants dels SdV, en Lluís Orduña i la Marta que estaven inscrits des de l'estiu passat ja que aquesta  les inscripcions s'esgoten als pocs dies d'obrir-se.

Aquesta mitja té la característica de no arribar als 21097 metres oficials sinó que són 20 Km ja que, sembla ser, la prova  es disputa des de l'època en que la distància oficial de la marató eren 40 Km i no els actuals 42'195Km.

Un altre característica d'aquesta prova són les dures condicions meteorològiques sota les que s'acostuma a disputar. El vent i la pluja son els acompanyants habituals dels corredors i aquest any no podia ser diferent. En aquesta ocasió el vent va estar a punt d'ocasionar un accident greu quan va fer caure el crono de meta en plena arribada dels participants, tal com es pot veure si fas clic aquí. Finalment tot va quedar en un ensurt i només un membre de l'organització va resultar amb ferides lleus.

 

Tantes hores sota la pluja van afectar la salut mental d'en Lluís

Des de primera hora del matí ja plovia i els nostres representants van haver d'esperar a la intempèrie aguantant el ruixat durant més d'una hora fins que es va donar la sortida. Tots els bars, cafeteries i benzineres es trobaven plens de gent buscant aixoplug. Això va fer que en el moment de la sortida estiguessin molls de dalt a baix i morts de fred. En el cas de la Marta encara va ser més greu ja que ella havia de sortir una hora més tard. La raó és que la sortida dels corredors es fa de forma molt escalonada segons els temps que acreditin en el moment de inscripció, ja que la carretera per on transita la cursa és molt estreta, especialment a la sortida i no permetria absorbir els 25.000 participants. Això va fer que sortís una 1 hora i 10 minuts més tard que els primers.
A banda del mal temps s'ha de afegir a la dificultat de la cursa un recorregut força exigent marcat per dos punts claus: El alto de Gaintxurizketa, una pujada sostinguda de dos quilòmetres en el pk 8 seguida de 4 quilòmetres de tobogans. I el alto de Mirakruz situat al pk 17, una duríssima pujada d'un quilòmetre a només 3 Km. de meta.

Dit tot això encara tenen més mèrit els espectaculars temps que van marcar en Lluís i la Marta que van ser 1:30:53  i 1:54.37. A això va ajudar sense cap dubte l'extraordinari ambient que es vivia, amb gran quantitat d'espectador animant als corredors malgrat la pluja i el vent.

 
Ver Behovia-San Sebastián en un mapa más grande

VIII Marxa Popular de Campllong

Hi ha curses que podríem dir de transició entre les grans cites de referència del nostre calendari, però que per altre banda acostumen a ser les més gratificants i que deixen un millor regust de boca per l'ambient, el recorregut, l'organització i el tracte en general. Acostumen a ser en petits pobles i seguint camins de terra o corriols pel mig del bosc. Organitzades per una colla d'entusiastes del poble i sense cap ànim de lucre, solen ser les més divertides. Són curses a les quals no hi ha normalment control de temps i que es fan per gaudir del plaer de córrer en plena naturalesa i sense la pressió del temps. De fet ni tan sols són curses, sinó que son caminades o marxes populars que mica en mica s'han vist colonitzades per una plaga de runners menja quilòmetres, que obliguen als caminants a apartar-se a un marge del camí si no volen corre el perill de ser atropellats per una colla de bojos que esbufeguen i suen com si els hi anés la vida per arribar un minut abans. No busqueu classificacions, ni fotos a la web, perdreu el temps, no és aquest el seu objectiu. Simplement busquen passar una entretinguda matinal. Són, en definitiva curses que no solem tenir marcades en el calendari i la participació a les quals s'improvisa un parell de dies abans i acostumen a servir com un entrenament o preparació per algunes de les grans curses que sí tenim marcades en foc a la nostra agenda.

Doncs Campllong és una d'aquestes curses que en el fons tant ens agraden. I allà es va presentar una petita representació dels SdV composada per en Quim, en Tono i la MªÀngels, vaja els clàssics.
Poca gent, com solen ser aquestes curses. Potser en aquesta molta menys del normal ja que s'hi van aplegar unes 100 persones aproximadament entre marxaires i corredors. Es podia triar entre dos recorreguts de 12 o 16 Km. Esbrineu quin van triar els nostres esforçats de la ruta?
Teòricament la sortida es donava a les 8:30 tot i que a la pràctica es tractava de una sortida lliure un cop feta l'inscripció, com correspon a una marxa popular. El traçat com és habitual, molt agradable, combinant camins i corriols pel mig del bosc i amb trams d'asfalt que servien d'enllaç entre els camins.
L'únic aspecte negatiu potser va ser l'avituallament que estava situat al pk 5 i potser hagués faltat un altre o posar aquest una mica més enmig del recorregut.
El millor de tot, com sempre, el gran tiberi amb el que t'obsequien a l'arribada. Torrada amb tomata i botifarra, aigua, vi, Coca-Cola, Fanta, cafè amb llet i una capça de galetes Birba, per ambientar-nos en la nostra propera gran cita, la mitja de Ripoll de diumenge 18 de novembre i un parell de clauers de record.

En resum un altre cursa que haurem de tenir present de cara a altres anys si el calendari ens ho permet.

II Cursa de Muntanya de Girona i Catedral Sprint

El passat 4 de novembre, darrer dia de les Fires de Girona es va celebrar la segona edició de la Cursa de Muntanya de Girona. Un duríssim trenca cames on es podien triar tres recorreguts: un de 12 Km, un altre de 24 i la TransGavarres. Aquesta última un autèntic suplici de 55 Km. pels més animals i que sortint de Palamós travessava totes les Gavarres per finalitzar al mateix punt que les altres dos, és a dir, a la Plaça Dant Domènec.

Aquest any hem tingut com a únic representant a en Tono Casabó. El temps va acompanyar, no com l'any passat quan les nostres representants, la Mª Àngels i l'Agnès, van haver d'aguantar a sobre un autèntic diluvi.

La veritat és que no tenim masses dades sobre com va anar la cursa, per la qual cosa no podem fer una crònica detallada. Només comentar que contràriament al que diu la imatge que acompanya aquesta crònica, sembla ser que va ser un calvari. 2800 m. de desnivell acumulat. Per mostra aquí teniu el perfil de la prova per que us esgarrifeu una mica.

El crono final d'en Tono 3:30:29 i el lloc 307 de la general. Si necessiteu més detalls sobre la cursa podeu consultar el blog de Ironxevi

També comentar que com a aperitiu previ a la cursa. Dissabte al matí es va disputar a les escales de la Catedral de Girona la primera Catedral Sprint. Un contrarrellotge per veure qui pujava més ràpid els 90 esgraons de la Catedral. El sistema de competició consistia en una primera tanda eliminatòria d'on es classificaven els 20 primers millors temps. A la segona tanda s'afegien les dones i d'aquí sortien els finalistes, 10 homes i 3 dones. El guanyador va acreditar una marca de uns 11 segons. En aquesta prova els SdV vam tenir com a representant a en Lluís Llimargas que va fer uns molt dignes 18 segons. El seu espectacular ascens va ser enregistrat per les càmeres de TV3 per gaudiment dels espectadors del Telenotícies Comarques. Podeu apreciar la seva tècnica a la imatge adjunta.

A veure si l'any vinent ens animem uns quant més. 20 segons de patiment els aguanta qualsevol!

YOU'LL NEVER RUN ALONE

Mai correràs sol.

Els Som del Verd fem un any. De fet fa més temps que correm junts, però no va ser fins fa un any que ens vam constituir formalment com a grup atlètic (no oficial) i vam fer la nostra presentació en societat amb motiu de la Cursa Costa Daurada . 

Per motius que no venen al cas, aquest any no hem pogut repetir la sortida de cap de setmana a Port Aventura amb les famílies per celebrar el nostre primer aniversari. Però com que havíem de commemorar aquesta efemèride d'alguna manera, hem fet un videomusical amb un resum fotogràfic del que ha estat aquest primer any de vida dels Som del Verd.

Lamentem la qualitat del video, però no som professionals d'això i com diria en Macerick Viñales, no em sabem més.

Banda sonora:  "You'll never walk alone" popularitzada als anys 60 per Gerry & The Pacemakers i que va ser adoptada com a himne oficial del Liverpool i el Celtic de Glasgow i que es cantada pels seus seguidors a l'inici dels partits.